“Es tanca la finestra per a un futur habitable”: el gràfic de l’ONU que mostra el gir dràstic que no estem fent

Barcelona"L'Acord de París ha portat contribucions que redueixen significativament el futur escalfament global, però, tot i això, el món no està en camí d'aconseguir els objectius d'aquest acord". Cap sorpresa: aquesta és la constatació oficial que ha fet aquest divendres l'ONU en un nou informe molt rellevant. Es tracta del primer Informe de balanç global, que l'Acord de París va estipular que calia fer per anar avaluant el compliment dels compromisos adquirits en aquell gran pacte contra l'emergència climàtica. I com era d'esperar, la nota general de l'avaluació és un suspens. L'informe alerta, de nou, que "s'està tancant la finestra d'oportunitat per assegurar un futur habitable i sostenible per a tothom" i que és urgent "desbloquejar bilions de dòlars" en inversions, públiques i privades, per lluitar contra la crisi climàtica.

El nou informe remarca que les emissions de gasos d'efecte hivernacle globals haurien d'arribar al seu pic màxim abans del 2025, tal com ha demanat ja l'IPCC, el cos de científics climàtics de l'ONU. Malgrat que molts països desenvolupats han reduït les seves emissions de CO₂, el conjunt de les emissions globals encara no ha deixat de créixer. Però per evitar la línia vermella dels 1,5 ºC d'escalfament global que fixa l'Acord de París, cal reduir un 43% aquestes emissions globals abans del 2030 i un 60% abans del 2035. Només així, diu l'ONU, arribarem al zero net d'emissions el 2050 que evitaria els pitjors efectes de la crisi climàtica.

L'informe fa una anàlisi dels compromisos polítics que han adquirit fins ara tots els governs del món, ja que tots han presentat a l'ONU els seus plans climàtics. Un total de 169 estats, a més, han actualitzat aquests compromisos en els últims dos anys, i el 74% ho han fet per prometre retallades més ambicioses de cara al 2025 o al 2030, diu l'informe. Tant la Unió Europea com els Estats Units, de fet, s'han compromès a reduir a la meitat les seves emissions el 2030.

Però amb tot això no n'hi ha prou. Ho deixa ben clar la gràfica que acompanya l'informe, que mostra clarament com està de lluny el camí que ens marquen els compromisos polítics dels governs (els anomenats NDC, per National Determined Contributions, a l'Acord de París) i la reducció que hauríem d'estar fent en les emissions globals per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica.

"Calen objectius de reducció molt més ambiciosos en les NDC per reduir les emissions molt més ràpidament", insisteix l'informe, en una crida clara als governs del món que es tornaran a reunir aquest desembre en la COP28. Aquest cop, però, la cimera se celebrarà en el territori d'un dels principals productors de petroli del món, els Emirats Àrabs Units (EAU), i tindrà com a president el director de la petroliera nacional del país. Un molt mal auguri per a les crides a la urgència que arriben, cada cop més altes i clares, des del món científic i des de l'ONU.

"La meva esperança és que a la COP28 de Dubai els governs entenguin que els propers NDC que presentin no poden ser com els anteriors, no han de ser només una llista d'objectius governamentals, sinó que han d'involucrar tota la societat, les autoritats locals i les empreses. Tothom s'ha de comprometre conjuntament", afirma Laurence Tubiana, presidenta de la Fundació Europea para el Clima i que l'any 2015 va presidir, en nom del govern francès, la COP21 que va assolir l'Acord de París.

El nou informe calcula que el món hauria de reduir 22 gigatones addicionals de CO₂: aquesta és la xifra aproximada de la "bretxa" que hi ha entre el que se suposa que el món reduirà si els governs compleixen els compromisos i el que haurien d'estar reduint. "És moltíssim", diu Olga Alcaraz, del grup de governança sobre el canvi climàtic de la UPC. "El que vol dir és que ara estem emetent unes 55 GtCO2eq l'any i que el 2030 n'hauríem d'emetre unes 22 menys, és a dir, como a molt 33 GtCO2eq l'any", detalla.

Més renovables i eliminació dels combustibles fòssils

"Arribar al zero net de CO₂ i gasos d'efecte hivernacle requereix transformacions sistemàtiques en tots els sectors i contextos, inclòs el creixement de les energies renovables mentre s'eliminen gradualment tots els combustibles fòssils no reduïts i s'acaba la desforestació", diu l'informe. També demana a "tots els països" que adoptin estratègies de reducció amb un "enfocament de tota la societat", com deia Tubiana. Per combustibles fòssils no reduïts (unabated fossil fuels) es refereixen a aquells que no utilitzen tecnologia de captura de carboni en el seu procés. Indústria, transport, edificis i tots els sectors s'han de veure afectats per la transformació, apunta el text.

L'informe no parla només de les emissions. També reclama "accions urgents" i contundents en matèria d'adaptació a les noves realitats climàtiques i de "pèrdues i danys" en aquells països més afectats pels impactes d'aquesta crisi. "S'està tancant ràpidament la finestra d'oportunitat per assegurar un futur habitable i sostenible per a tots", diu l'informe. En especial, demana incrementar les ajudes econòmiques "i el flux financer" cap als països pobres, que són els que més estan patint aquestes "pèrdues i danys". Una petició que topa amb la realitat: els països rics encara avui no han complert la seva promesa d'aportar 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 per a la lluita climàtica dels països pobres.

Però més que milers de milions, l'ONU demana ara "bilions de dòlars" d'inversions tant públiques com privades, i tant per a l'adaptació i les pèrdues com per a la transformació energètica i sistemàtica que requereix la reducció d'emissions global. També reclama aplicar tots aquests canvis amb criteris de "justícia social" per evitar que els més vulnerables acabin pagant-ne un preu més alt.