La gran sequera

Talar arbres a les capçaleres dels rius: l'aposta del Govern per obtenir més aigua

L’actuació, que començarà al Ripollès, permetria guanyar l’equivalent d’aigua al consum de 2.740 persones

EspinavellTalar un de cada quatre arbres dels boscos situats a les capçaleres de les conques per augmentar l'aigua que arriba als rius i als aqüífers. És la proposta del departament d'Acció Climàtica que el mes vinent començarà a aplicar a la Muntanya de Molló (Ripollès). "Els boscos que tenen molts arbres impedeixen que l'aigua arribi als rius", explica la directora general de Boscos i Gestió del Medi del departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas. "D'una banda, perquè consumeixen una gran quantitat d'aigua i, d'una altra, perquè fan un efecte paraigua. És a dir, la pluja es queda a les capçades i s'evapora, es perd", afegeix. I no només això: els arbres competeixen entre si per obtenir la poca aigua disponible i creixen més febles a incendis, ventades o plagues.

Inscriu-te a la newsletter Cimeres climàtiques sí, en països petroliers noUna mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

És el cas del bosc públic de Molló, situat a la capçalera del riu Ter, d'una densitat de 2.000 peus per hectàrea. "Els arbres competeixen entre si, intercepten i consumeixen molta aigua", detalla Sanitjas. És per això que s'ha seleccionat aquesta zona per començar els treballs forestals en 61 hectàrees: la retirada d'un de cada tres o quatre arbres repercutiria directament en els nivells d'aigua del Ritort, un afluent del Ter a l'altura de Camprodon. "En aquesta zona, d'elevada densitat, els arbres consumeixen un 50% de la pluja. Si fem una gestió sostenible en consumiran un 40%, i un 60% de l'aigua que plou arribarà al riu, en comptes d'un 50%", detalla la investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Maria González. L’experta afegeix: "Només amb les hectàrees que gestionarem, en un any de precipitació mitjana, aconseguirem 0,1 hm³ més d'aigua a l'any que podem aprofitar. Això equival a l'aigua que necessiten 1.370 persones durant aquest període". És a dir, si a Camprodon hi viuen aproximadament 2.000 habitants, es garantiria l'aigua per a la meitat de la població durant tot un any. A més, segons Sanitjas, els treballs forestals no només afavoririen l'aigua, sinó també "tot l'ecosistema".

Cargando
No hay anuncios

El bosc de Molló no serà l'únic on es portarà a terme l'actuació. De fet, Catalunya té 1.200.000 hectàrees de boscos i si es gestionés un 25% d'aquesta superfície de manera sostenible, en un any de precipitació mitjana "es podrien omplir tots els embassaments del país", detalla la directora general de Boscos. Per posar-ne un exemple concret: si es fes aquesta gestió al 72% del bosc que envolta i drena l'embassament de Sau, es podria omplir l'embassament dues vegades (s'aconseguirien 326,4 hm3 l’any). Partint d'aquesta premissa, el Govern està seleccionant boscos públics que disposen de plans de gestió forestal i on cal actuar amb "celeritat" –com els situats al Solsonès i a la Garrotxa– i es planteja "noves línies de pressupost" per promoure la gestió forestal ecohidrològica en zona privada. No obstant això, cal tenir en compte que en la definició de zones estratègiques també intervenen altres criteris, recollits en la metodologia desenvolupada pel CFTC. Per exemple, el pendent del bosc, l'erosivitat del sòl (aquelles zones on el risc d'erosió és elevat en queden excloses) i de la pluja, i percentatge de cobertura vegetal.

Una vegada escollit l'indret, abans de l'actuació forestal cal fer un marcatge dels arbres que s'han de talar. "Es deixen els que són més vigorosos, és a dir, els que viuen en millors condicions. També s'afavoreixen les espècies que han sorgit de manera esporàdica i s'intenta que hi hagi una distància més o menys regular entre els arbres", detalla Tània Giró, enginyera forestal del departament d'Acció Climàtica. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'arbre estigui més sa i tingui més recursos per sobreviure. "És com si vas a un bufet lliure i estàs tu sol", exemplifiquen des del CTFC. De manera paral·lela, els investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya utilitzen sensors de flux de saba (els quals permeten mesurar la circulació de l'aigua dins la branca de l'arbre) i d'humitat del sòl per comparar les diferències entre una zona on s'ha fet gestió forestal i una altra on no se n'ha fet. "Esperem veure'n els resultats ràpidament", afirma Sanitjas, tot i que avisa que "no és la solució a la sequera". "És una resposta basada en la natura per tenir més aigua al país", resumeix.