Sis anys de periple veïnal per portar la incineradora del Besòs a judici

BarcelonaHi ha motius per continuar investigant si l'activitat de la incineradora de residus del Besòs ha contaminat l'aire i ha perjudicat la salut dels veïns de la zona entre 2015 i 2019. Amb aquest argument l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas contra la planta de Tersa per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. La causa havia quedat arxivada provisionalment el maig pel jutjat d’instrucció número 5 de Badalona al considerar que Tersa no havia incorregut "en cap conducta penalment il·lícita". Ara, però, l'Audiència conclou que l'arxiu va ser "prematur" i ordena valorar en un judici si la planta incinerava les deixalles urbanes a una temperatura inferior dels 850 graus –l'única manera de destruir els contaminants sense afectar l'atmosfera– i si emetia químics nocius per a la salut humana.

L'Audiència ha estimat íntegrament el recurs d'apel·lació del ministeri fiscal i parcialment el d'Airenet –que representa associacions i entitats veïnals de Badalona, Sant Adrià del Besòs i Barcelona– i el d'un particular. En els tres recursos se subratlla que l'activitat de la planta pot comportar un "risc greu per a la salut", perquè la incineradora no opera a la temperatura exigida per llei i perquè fa servir un algoritme (T2s) per controlar la temperatura que, a parer de l'acusació, no s'equipara als termoparells avalats per la Generalitat, que són sensors de mesura directa a la paret interna de la cambra de combustió. Un extrem que Tersa nega rotundament.

Tersa és una empresa pública participada en un 58% per l'Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i té permís per incinerar fins a 360.000 tones anuals de residus urbans que no es reciclen. Després de sis anys de periple, les entitats veïnals del Besòs aglutinades a la plataforma Airenet veuen ara més a prop la possibilitat de portar a judici l'empresa. Viuen la reobertura de la causa com un triomf. "Avui per a nosaltres és un dia de celebració", ha afirmat la seva presidenta, Silvina Frucella. En l'altre extrem, des de Tersa han al·legat que continuaran cooperant amb les autoritats, però han defensat que la planta disposa de l'última tecnologia pel que fa al correcte control i vigilància de seguretat ambiental.

"Anomalies" que cal comprovar

A la interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA, l'Audiència de Barcelona no comparteix la conclusió del jutjat d'instrucció 5 de Barcelona, que va resoldre que no existia "ni un sol informe que hagi permès constatar que les dioxines i furans [que contaminen permanentment el medi ambient i són altament cancerígenes] que s'alliberen durant el procés de combustió [de residus] superin l'índex previst legalment". Segons sosté l'Audiència, als informes dels pèrits i als aclariments del Seprona de la Guàrdia Civil que es van presentar al jutge d'instrucció es planteja que a Tersa es "van produir variacions de temperatura que podrien indicar un problema greu del procés de combustió o en el sistema de control de la temperatura".

En aquest sentit, la justícia afirma que hi ha "anomalies" a l'hora de comprovar si les dades que aportava l'empresa sobre la combustió de residus podien considerar-se fiables, sobretot perquè a parer dels experts els resultats podrien ser "modificables, a diferència d'un mesurament directe amb un termoparell", o podrien patir una "sobreestimació" en el càlcul de la temperatura. I s'afegeix a la interlocutòria que des del Seprona ja van concloure que no podien determinar si les dades mitjançant els càlculs a partir de l'algoritme de Tersa donaven els mateixos resultats que una mesura directa amb sensors. En canvi, la gestora de la planta incineradora manté en tot moment que el sistema de mesura està "degudament calibrat i certificat per entitats externes i independents" i que compleix totes les normatives. 

L'Audiència considera que cal resoldre les qüestions plantejades pel ministeri públic i les acusacions particulars. D'una banda, que en determinats moments la temperatura no arribava als 850 graus. De l'altra, que es van apreciar temperatures màximes superiors a 2.400 graus (concretament 10.000 graus) a partir del 2019 "que no es poden justificar físicament amb termoparells comercials". La interlocutòria inclou la valoració explícita d'un dels pèrits, que va declarar que Tersa estaria "cremant a temperatures físicament impossibles". També assenyala que no va ser possible accedir als registres dels termoparells perquè, segons Tersa, "només es guardaven els registres dels últims sis mesos", i que Tersa únicament els va deixar contrastar les dades el temps que va durar l'entrada i el registre.

Antecedents del cas

El conflicte per l'activitat i els presumptes efectes contaminants de Tersa es remunta al 2018, quan Airenet va denunciar l’emissió de químics nocius i cancerígens i les presumptes irregularitats en la gestió de la planta arran de diversos estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquests van constatar que, entre 1998 i 2017, la incineradora emetia "alts nivells" de químics nocius i cancerígens "en comparació amb altres incineradores". A partir de la denúncia veïnal, i gràcies a la col·laboració de treballadors de l'empresa pública, Frucella denuncia que "Tersa feia servir un sistema d'informació presumptament fraudulent per emmascarar les condicions reals de treball de la planta".

Quatre anys després, el 2022, la Fiscalia va donar la raó a les entitats veïnals i ecologistes i va presentar una denúncia contra Eloi Badia, llavors regidor de l'Ajuntament i president de Tersa, i contra Francesc Rosa, cap d'explotació de la mateixa societat. Tots dos han estat investigats durant la instrucció. El ministeri públic defensa que els denunciats van "realitzar o tolerar conscientment" una sèrie de pràctiques "contràries a la legislació ambiental" i que suposen "un risc greu" per a la salut dels veïns i per a l'ecosistema de la zona en general.

Què passa ara amb Eloi Badia?

Ara que Badia és diputat al Congrés per Sumar i, per tant, és aforat, la causa s'hauria de remetre al Tribunal Suprem. Amb tot, Airenet no considera que els temps siguin un inconvenient en aquest cas. Ara bé, encara no ha formalitzat l'acusació contra l'exregidor i aleshores president de Tersa, ja que prèviament és necessari que el jutjat d'instrucció dicti, tal com ordena l'Audiència, la interlocutòria d'acomodació procedimental. Segons fonts judicials, quan això passi, les parts poden formalitzar les acusacions i, en funció de qui siguin els acusats, els delictes i les penes que es demanin, la causa seguirà per una via o una altra, o si es resol al Suprem, a un jutjat penal o a la mateixa Audiència.