Per què s’ha desbocat la temperatura al mar?

BarcelonaMentre a Catalunya l’estiu ha començat d’una manera molt més pacífica que el del 2022, a escala global la situació és molt més alarmant. Aquest mes de juny ha sigut el més calorós al món des que es mesuren dades. El rècord ha estat clarament empès per un estrany sobreescalfament d’algunes parts de l’Atlàntic que durant les últimes setmanes ha deixat molt sorpresa la comunitat científica. A la costa catalana la temperatura del mar també s'ha començat a enfilar a partir de finals de juny, tot i que no d'una manera tan pronunciada. Malgrat tot, alguns dels observadors han registrat temperatures per sobre de la mitjana dels últims anys, amb algun pic: per exemple, a Barcelona es va registrar la temperatura més alta del mar des del 2006.

Al voltant del solstici d’estiu a la regió de l’Atlàntic Nord més propera a Europa es va registrar un sobreescalfament molt estrany i que supera amb molta diferència qualsevol situació similar anterior. Pels volts de Sant Joan en aquesta part de l’oceà es van arribar a registrar anomalies de temperatura de més d’1,5 graus, una dada que sense context no diu gran cosa, però que el gràfic que acompanya aquesta peça posa de manifest fins a quin punt s’allunya de tot el que s’havia vist fins ara.

A l’oest d’Irlanda les anomalies de la temperatura de l’oceà han arribat a ser gairebé impossibles, d’entre 4 i 5 graus; un episodi que el departament de vigilància d’onades de calor marines de l’agència americana NOAA va catalogar d’onada de calor de grau 5 sobre 5, un nivell que es considera "més enllà de les dades extremes".

Els motius d’aquesta forta anomalia no són del tot clars a ulls dels experts, però, segons els investigadors del programa Copernicus de la Unió Europea, el factor més important d’aquest sobreescalfament és la debilitat que ha mostrat l’anticicló de les Açores durant les últimes setmanes, a diferència del que sol passar en aquesta època de l’any. Això ha fet que el corrent habitual de vents alisis que provoquen les altes pressions no s’hagi deixat sentir, cosa que ha permès l’estancament i l’escalfament de les aigües superficials d’aquesta zona de l’Atlàntic. També hi ha contribuït el fet que zones del nord i de l’oest de les illes britàniques han tingut un nombre d’hores de sol extraordinari: el Regne Unit ha tingut el juny més assolellat des del 1957.

La dinàmica de fons de l’escalfament global és igualment part important en aquesta situació anòmala i els investigadors del programa Copernicus apunten també a un factor contraintuïtiu: el fet que hi hagi menys contaminació per partícules a Europa millora la qualitat de l’aire que respirem, però al mateix temps afavoreix l’escalfament de la Terra. En aquest sentit, també la manca de vent durant les últimes setmanes hauria repartit menys la sorra del Sàhara per l’atmosfera, i amb una atmosfera més neta la llum del sol arriba més clarament sobre la superfície de la Terra i n'escalfa més la superfície.

A Catalunya també s’ha notat aquesta manca de vent i aquest escalfament prematur de la temperatura de l’aigua, però no tan exageradament com al nord i oest d’Europa. El dia 28 de juny l’observador Diego Lázaro va registrar una temperatura del mar de 25 °C a Barcelona, la més alta en aquesta data des que va començar a mesurar dades d’aquest tipus el 2006. Al juny la mitjana de la temperatura del mar ha sigut de 22 °C, 0,4 dècimes per sota de la de l'any passat. A l’Estartit, Josep Pascual també ha registrat una temperatura de l’aigua de 24,5 °C durant els últims dies de juny, 2,5 graus per sobre del que tocaria. A l’Estartit s’ha observat que la temperatura del mar puja 0,3 graus cada deu anys, i l’any passat de mitjana va estar a 18,3 °C, el valor més alt com a mínim des del 1974.

El planeta, més calent que mai

Més enllà de la temperatura dels oceans, aquest juny també ha sigut el més calorós en general al món des que es tenen dades. La temperatura mitjana del planeta ha sigut 0,53 graus més alta que la del període de referència 1991-2020, una anomalia que supera clarament la d’altres junys molt càlids com els del 2019 i el 2020.

Si es baixa a escala diària, l’inici del juliol ha estat marcat per un altre fet molt rellevant: el 4 de juliol va ser el dia més calorós a la Terra des que es tenen dades. Segons els càlculs del programa Copernicus, la temperatura mitjana del planeta va arribar dimarts a 17,03 °C, fet que suposa el primer cop que la temperatura del planeta supera els 17 graus. L'anterior rècord a escala diària datava de mitjans d'agost del 2016.

Tot això en una setmana en què l’Organització Meteorològica Mundial ha fet oficial que ha començat un nou episodi del Niño, un fenomen cíclic que fa que durant un període de diversos mesos o més d’un any la temperatura en una part central i de l’est del Pacífic sigui superior a la normal. El Niño acostuma a comportar canvis en els patrons de temperatura i precipitació sobretot en zones pròximes al Pacífic, però en els últims anys s’ha comprovat que també és un factor que fa pujar la temperatura del planeta. Els anys del Niño són anys de febrades a la Terra, i això fa pensar que el 2023 o el 2024 podrien batre el rècord de temperatura mitjana anual del planeta que mantenen gairebé empatats el 2016 i el 2020.