Roses i les Canàries: dos parcs eòlics, dos mons oposats

BarcelonaNaturgy, la gran energètica d'origen català, vol fer un pas més en les energies renovables i entrar en la generació off shore amb un parc eòlic marí a les Canàries. La companyia que presideix Francisco Reynés ja ha presentat al territori el seu projecte i vol que sigui el primer parc eòlic marí de l'Estat, avançant el projecte del parc Tramuntana de la badia de Roses. Però són moltes les diferències amb el projecte català.

Per tirar endavant el projecte, Naturgy s'ha aliat amb Equinor i les dues companyies estan obertes a incorporar-hi nous inversors, sobretot locals. El projecte, anomenat Fowca (acrònim de Floating Offshore Wind Canarias), comportaria una inversió d'uns 900 milions d'euros. Tot i això, cal encara que el ministeri per a la Transició Ecològica, que tot just fa unes setmanes va aprovar el mapa eòlic marí, posi en marxa la subhasta. Una subhasta a la qual es podrien presentar altres empreses. Segons Naturgy, perquè el parc es pugui posar en marxa el 2030 caldria que la construcció comencés el 2027. Per tant, el concurs s'hauria de fer aquest 2023.

El parc de les Canàries tindria una potència de 216 megawatts (MW), amb una dotzena d'aerogeneradors flotants a entre 8 i 16 quilòmetres al sud-est de l'illa de Gran Canària. La directora del projecte Fowca, Anne Marit Hansen, i el delegat de desenvolupament de Naturgy Renovables a les Canàries, Sergio Auffray, han estat aquesta setmana a Tenerife i a Gran Canària presentant el projecte als empresaris locals del Clúster Marítim de les Canàries (CMC) i la Federació Canària d'Empreses Portuàries (Fedeport).

"Volem que el contingut local sigui el màxim possible", segons Auffray, que va recordar en les seves exposicions que aquest parc, en cas de tirar endavant, seria capaç de subministrar un terç de l'energia elèctrica de Gran Canària i evitaria emissions de CO2 equivalents a les que fan 350.000 cotxes. El projecte, durant les seves diferents fases, podria crear fins a 2.500 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts.

L'empresa noruega Equinor és una peça important en aquest projecte perquè és una de les més reconegudes en el desenvolupament de l'eòlica marina, amb un parc en funcionament a Escòcia i un altre en desenvolupament a Noruega.

Molins flotants

La tecnologia és especialment important en aquest cas perquè es vol fer amb aerogeneradors flotants. És a dir, no van fonamentats directament al fons marí, sinó que els molins estan en plataformes flotants assegurades al fons per cables a profunditats d'entre 200 i 600 metres. Aquesta tecnologia permet als molins allunyar-se de la costa i reduir l'impacte visual. A més, en aquest cas es vol fer la connexió amb terra amb una tecnologia de plataforma flotant semisubmergible.

Així, en algunes zones turístiques els molins tot just es veuran des de la costa. Les instal·lacions es percebran a l'horitzó, asseguren els promotors del parc de les Canàries. En el cas de la Costa Brava, els promotors del parc van fer una simulació i defensaven que l'impacte visual seria escàs (vegeu la imatge). No és l'única diferència: mentre a les Canàries el Clúster Marítim sembla donar-hi suport, a Roses des que es va anunciar el projecte d'eòlica marina ràpidament van sorgir veus en contra, que es van aplegar en l'associació Stop Macro Parc Eòlic. A banda de l'impacte visual (hi ha molins previstos a 14 quilòmetres del cap de Creus, té una llargada de 18 quilòmetres i l'alçada dels molins serà de 258 metres), el parc empordanès se situaria a tocar d'un espai inclòs en la xarxa europea Natura 2000 i, segons els opositors, podria afectar la biodiversitat de la zona.

A finals de febrer, el consell de ministres va aprovar el Pla d'Ordenació Marítima (POEM), que estableix les zones on es podrà desenvolupar l'eòlica marina. Les Canàries són la tercera zona amb més quilòmetres quadrats que poden acollir-la. El POEM indica que la demarcació Nord Atlàntica –que afecta sobretot la costa gallega– és la zona amb més potencial per a la instal·lació d'eòlica marina (2.688 quilòmetres quadrats). La segueixen l'Estret i Alborán (1.222 quilòmetres quadrats) i les Illes Canàries (561 quilòmetres quadrats). El projecte de Roses se situaria a la demarcació Llevantina-Balear (474 quilòmetres quadrats), dels quals 250 afecten la costa catalana i 147 Menorca.

Tot i que el projecte de Naturgy i Equinor vol ser el primer de l'Estat, la competència per ser els primers serà gran. En el cas de Catalunya, el Parc Tramuntana ja ha anat presentant els seus projectes, impulsats per les empreses BlueFloat Energy i Sener. Com en el cas de les Canàries, també estan intentant sumar inversors locals a un projecte que, si tira endavant, seria més gran que el de les Canàries ara proposat, perquè es parla de 35 molins amb una potència de 500 MW i una inversió prevista d'entre 1.500 i 1.800 milions d'euros.