Les restriccions per sequera s'estenen en plena temporada turística per Castelló i Alacant

ValènciaL'absència gairebé generalitzada de pluges dels últims mesos ha provocat les primeres restriccions d'aigua al País Valencià coincidint amb la temporada turística. Unes limitacions que afecten tant el subministrament humà com el reg agrari i que es podrien perllongar durant un llarg període si es compleixen els pronòstics de l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), que preveu també una tardor poc plujosa.

Les escassíssimes precipitacions de l'hivern i la primavera han estat demolidores per a un sistema hídric molt estressat després de dos anys extremadament secs i una alta demanda afavorida pels usos recreatius i un turisme que no para de créixer. La gravetat de la situació és senzilla de comprovar a qualsevol lloc: les fonts ja no ragen, els tolls s'han assecat i milers d'arbres han mort de set.

Les restriccions han arribat primer a les poblacions que es proveeixen de pous i que no reben subministrament de dessalinitzadores ni d'embassaments. És cert que els principals pantans encara acumulen prou reserves al centre i nord del País Valencià, ja que tots els grans rius valencians neixen a Aragó, Castella-la Manxa o Andalusia, on la sequera està sent menys dura que al vessant mediterrani. D'aquí que els embassaments de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) encara estiguin al 45% de la seva capacitat. En canvi, les reserves de la Confederació Hidrogràfica del Segura han caigut fins al 19%.

250.742 piscines

Entre els municipis que sofreixen la gravetat de la sequera n'hi ha alguns que es troben prop del mar i que estan patint la salinització d'uns aqüífers cada cop més buits. És el cas d'algunes poblacions turístiques de la Marina Alta, a Alacant, com Teulada i Poble Nou de Benitatxell, i que s'han quedat sense aigua potable.

Per salvar la situació, la primera proveirà els veïns amb camions cisterna mentre que la segona repartirà garrafes. A més, totes dues estan comprant aigua a la veïna Xàbia, l'única localitat del País Valencià que disposa d'una dessalinitzadora municipal.

Uns pocs quilòmetres a l'interior, hi ha la vinícola vall del Pop, que formen els municipis de Llíber, Xaló, Alcalalí i Parcent. En aquesta última ja s'ha prohibit netejar vehicles, regar jardins amb aigua potable i omplir piscines. De fet, la manca d'aigua es veu agreujada a l'estiu per l'augment del turisme, el reg de jardins i l'ús de piscines.

Segons dades publicades per À Punt, el País Valencià suma 250.742 piscines, és a dir, hi ha una piscina per cada 21 habitants. La concentració més gran (20,6%) es produeix precisament a les comarques de la Marina Baixa i la Marina Alta, l'última amb una piscina per cada cinc persones. Per contra, la mitjana de l'Estat és d'una piscina per cada 36 habitants.

Límits al reg

La situació no millora gaire a les comarques de Castelló. Els muntanyencs municipis de Toràs, el Toro i Barraques (Alt Palància) han prohibit rentar els vehicles, regar els jardins i omplir o reposar l'aigua de les piscines perquè l'aqüífer que comparteixen ha "baixat considerablement de nivell".

Passa gairebé el mateix a Morella, on es recomana no beure l'aigua de l'aixeta i es reclama als veïns reduir el consum al màxim perquè els pous estan sota mínims. El panorama també és complicat en altres poblacions com Altura, Costur i la Pobla de Benifassà, que estan buscant la forma d'abastir-se davant l'alarmant davallada dels aqüífers.

La greu sequera també afecta els cultius i la CHX ja ha anunciat que els 20.000 regants que s’abasteixen de les aigües del riu Túria patiran una retallada del 15% del subministrament. Es tracta de la màxima quantitat que es preveu per a una situació de prealerta com és l'actual.

I no és ni de bon tros l'única zona afectada, ja que en aquests moments hi ha quatre conques o sistemes d'explotació en situació d'emergència: Sénia-Maestrat (al límit amb Catalunya); Palància-les Valls, Marina Alta i Marina Baixa. A més, estan en alerta tres més: Millars-Plana de Castelló, Serpis i Vinalopó-Alacantí. Tot plegat és fruit d'unes precipitacions escassíssimes: 257 mm de mitjana de l'any hidrològic, el valor més baix en tres dècades.