Les reserves d'aigua es dupliquen en només tres mesos i els embassaments ja superen el 30%

BarcelonaEls mapes del temps ja ho anunciaven i les previsions s'han complert: la primavera per fi ha fet de primavera. Els últims tres mesos han estat marcats per diversos temporals de pluges i per freqüents tongades de xàfecs i tempestes que han anat sumant litres a les capçaleres dels principals rius. Una aigua que ha fet reviure de cop els embassaments de les conques internes amb dades que feia quasi un any que no s'assolien: en les últimes hores, han superat el 30% de la capacitat amb més de 205 hm³ de reserves. Aquestes dades igualen les millors xifres assolides a principis de l'estiu passat, quan estaven al 30,28%, i més que dupliquen el mínim històric d'aquesta llarga sequera, ara fa només tres mesos (14,41%).

En el cas del sistema Ter-Llobregat, ja supera el 31% de la capacitat. Les fortes tempestes que van reaparèixer dijous al nord del país han deixat força aigua a les principals conques internes, impulsant uns embassaments que havien començat a alentir molt el creixement. Catalunya encara un bon moment i, de fet, és a les portes d'assolir les millors dades de reserves d'almenys el darrer any i mig. No obstant això, venim de tan avall després de tres anys encadenant dèficit hídric que encara no tenim ni un terç de l'aigua embassada. És a dir, encara ens calen més pluges.

Amb l'arribada del juny entrem oficialment a l'estiu meteorològic i toca fer balanç d'aquests tres mesos oficials de primavera. Les dades de març, abril i maig són molt positives, tot i que amb algunes excepcions. Les pluges han fet que se superin amb escreix els 350 o els 400 l/m² a les capçaleres del sistema Ter-Llobregat, mentre que a la conca que nodreix el pantà de Darnius-Boadella s'hi han acumulat més de 300 l/m². En canvi, l'aigua ha caigut de puntetes pel sud del país, on el sistema Siurana-Riudecanyes no remunta i continua sota mínims.

Les dades són més importants a la conca de l'Ebre. A les capçaleres dels principals rius de l'oest del país que nodreixen aquest sistema les pluges han estat excepcionalment abundants a la primavera, amb alguns registres totals que van dels 500 als més de 750 l/m². Per aquesta raó, els embassaments de Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) es troben al 60% de la capacitat i alguns han hagut d'obrir comportes (com ara el de Talarn), perquè estan plens o encara han de rebre més aigua de les reserves de neu tardana que encara queden al Pirineu.

Tornant a les conques internes, l'aigua ha estat molt beneficiosa (exceptuant el sud del país), però ha viscut diferents fases. La pluja del mes de març va servir per remullar bé el terreny i començar a revertir la baixada dels pantans. Un cop els camps i els boscos van estar ben hidratats i no retenien tanta aigua, les precipitacions posteriors van poder arribar més fàcilment als rius. I la cirereta del pastís va ser el temporal del 29 d'abril, el més important dels últims dos anys i mig. Va ser llavors quan els embassaments es van disparar i encara ara mantenen la pujada persistent un mes després gràcies als xàfecs freqüents.

Optimisme de cara al juny

El pic dels embassaments de l'any passat es va produir a principis de juliol, a les portes de les setmanes més seques i càlides de l'estiu. A diferència d'aquella situació, ara aquestes xifres s'estan a punt d'assolir quan tot just comença el mes de juny. Per tant, encara hi ha unes setmanes de marge per rebre més pluja i anar sumant reserves d'aigua abans que arribi la part més calorosa i poc plujosa de l'estiu.

En aquest sentit, els xàfecs d'aquestes últimes hores a les principals capçaleres de les conques internes mantindran l'ascens dels pantans els pròxims dies. Però què diuen els mapes del temps a llarg termini del juny? Doncs tot indica que les precipitacions continuaran, fins i tot de manera més abundant al Pirineu, que és on més calen. Haurem de veure si aquestes previsions s'acaben complint, però serien una gran notícia per afrontar l'estiu amb garanties: els boscos estarien ben humits i tindríem un coixí més gran de reserves d'aigua.