Miriam Ponsa: “Si no reduïm, som part del problema”

Sant Just Desvern“De debò?”, “Ostres, no pot ser!”, “És fort!”, “No m’ho imaginava tan bèstia”... Són algunes expressions de sorpresa que s’han sentit entre el públic assistent a la darrera desfilada de Miriam Ponsa. La posada en escena de la nova col·lecció de la creadora no era convencional, el missatge tampoc. Més aviat incòmode, perquè des del rebuig es genera la consciència. Si més no, ajuda. L’entorn de la passarel·la era excepcional: la planta de triatge tèxtil que l’entitat social Solidança / Roba Amiga té a Sant Just Desvern i ha cedit a la dissenyadora manresana per exposar la proposta sostenible. “M’inspiro en la R de reduir perquè representa el primer pas per no generar tants residus tèxtils i és una acció clau per minimitzar l’impacte mediambiental”, deia Miriam Ponsa abans de la presentació. La dissenyadora ha denunciat així una realitat que no volem veure: la sobreproducció i el sobreconsum. El “més és més” en moda és insostenible (i inadmissible). “Hem perdut el sentit comú”, es lamenta Ponsa dins de les instal·lacions de reutilització tèxtil. L’envolten centenars de gàbies que acumulen farcells de roba que esperen una segona oportunitat. Si mires amb detall, algunes peces encara llueixen l’etiqueta original. Per tant, s’han llençat noves de trinca a les escombraries. L’escenari no pot ser més dantesc.  

Ni reduïm ni reciclem la roba

Els catalans ni reduïm ni reciclem la roba com ja fem amb altres residus. I les dades facilitades per l’Agència Catalana de Residus evidencien aquesta realitat preocupant. En línies generals, el consum de roba ha crescut acceleradament al món: es venen 100.000 milions de peces de roba cada any i la seva producció s’ha duplicat en els últims 15 anys. La tendència ara és lleugerament a la baixa, però no assoleix el mateix ritme que la reutilització i el reciclatge. Segons l’informe del 2022, a Catalunya cada persona consumeix anualment fins a 26 kg de roba, però només recollim selectivament el 12% dels residus tèxtils. Això vol dir que la majoria de roba que llencem acaba incinerada o en abocadors. “Cada dia veiem com entren fins a 14.000 kg de roba només en una de les plantes de triatge que gestionem”, assegura Andrea Membrado, portaveu de Solidança / Roba Amiga. En total, són més de 7.000 tones de roba anuals que es recullen només a les comarques de Barcelona i Girona, i provenen dels contenidors taronges i els punts de recollida de Roba Amiga. Un cop arriba a la planta de reutilització, la roba passa per un procés de selecció i classificació. “La roba bruta, tacada o trencada es descarta directament”, assegura Membrado. La resta es distribueix com es pot. “La destinació principal són les botigues de segona mà que tenim a l’entitat, però tenim tant estoc que no hi ha prou demanda”, reconeix Membrado, que anuncia l’obertura de la primera botiga online de l’entitat social al maig. 

Una proposta sostenible i conscient

És d’una evidència absoluta. La roba és la protagonista de la desfilada. Miris on miris, veus muntanyes de roba en desús. Premsada, amuntegada sense ordre ni concert, enmig del circuit quadrat per on desfilen els models... L’excés arriba a molestar. Fins i tot, els seients de la passarel·la efímera són en realitat bales tèxtils on, sota el plàstic blanc que les protegeix, s’amaguen peces de roba de segona mà que esperen una nova oportunitat al mercat. “Ho vam dissenyar així, expressament”, reconeix Miriam Ponsa durant els preparatius. Alguns dels models duen carretons amb feixos premsats de roba. D’altres l’exhibeixen de forma subtil en forma de missatges o amb grans bosses penjades com si fossin venedors ambulants. En tot cas, s’integren d’alguna manera amb els dissenys de la nova col·lecció d’estiu.

La nova proposta de la dissenyadora manresana la formen peces bàsiques de línies minimalistes que no estan lligades a les temporades ni a les modes passatgeres. “Són dissenys de fons d’armari que estan pensats perquè durin molts anys”, diu Ponsa. Hi ha dues línies: femenina i masculina, amb algunes peces intercanviables de gènere indefinit. “M’he tornat a animar a dissenyar per a l’home”, reconeix la creadora. Que la col·lecció sigui senzilla no vol dir que sigui simple ni que estigui poc treballada. Ben al contrari, a cada disseny hi veiem l’empremta de Miriam Ponsa: teixidura experimental, l’ús magistral del punt i el macramé, teixits reciclats amb altres de naturals com el cotó, la seda i el cànem, siluetes oversize i un joc de volums i textures. “Ara m’he atrevit amb les transparències”, detalla com a novetat. Els complements guanyen pes: "Els hem treballat a mà amb fils, cintes i cordons que estaven en desús". Finalment, el calçat de la nova col·lecció representa un exercici d’upcycling. En aquest sentit, la dissenyadora ha extret totes les sabates dels models de la planta de triatge de Solidança / Roba Amiga i els hi ha donat un gir creatiu afegint-hi el seu toc personal. Amb tot, la nova col·lecció de Miriam Ponsa representa un exercici creatiu d’ecodisseny perquè s’elaboren noves peces artesanals aprofitant els materials sobrants i es redueixen, així, els residus tèxtils. 

Un model de negoci per encàrrec

A qui li toca fer els deures? ¿Les grans distribuïdores de moda ràpida, els dissenyadors locals o els consumidors? “Reduir és la clau. Si no reduïm, som part del problema”, etziba Miriam Ponsa, que fa anys que defensa un consum alternatiu que es desmarca frontalment de la indústria del fast fashion, un model depredador que consumeix recursos il·limitats i afavoreix la cultura clínex. L’anomena format pre-order i consisteix en produir només per encàrrec. “Això ens ha permès no generar estocs innecessaris i afavorir un model més conscient i responsable”, explica. De fet, tota la roba exposada a la desfilada –menys les sabates– ja es pot encarregar a la pàgina web de la dissenyadora. “Tardem unes setmanes a produir-la, però sabem del cert que les peces encarregades tenen un valor perquè hi ha hagut un procés de reflexió i decisió de compra al darrere”, afegeix Ponsa. Recuperar el valor de la moda és encara una de les assignatures pendents de la moda. “Jo estic orgullosa del que porto i diria que les meves clientes també”, conclou.