Inventari mundial dels plàstics: cada any es llencen 52 milions de tones de residus

BarcelonaCada any es llencen al món més de 52 milions de tones d'escombraries plàstiques, segons estima un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature. La recerca, realitzada per tres investigadors de la Universitat de Leeds, presenta un inventari exhaustiu dels plàstics que contaminen el medi ambient en més de 50.000 ciutats de tot el món. A partir dels resultats, els autors assenyalen que els països que generen més contaminació per plàstics són els països del sud d'Àsia, l'Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic. L'Índia n'és el màxim exponent, ja que és responsable de gairebé una cinquena part de les emissions mundials.

La contaminació per plàstics s'ha convertit en una assignatura pendent de primer ordre a causa del seu impacte negatiu i persistent en els ecosistemes i la societat: els plàstics enverinen els oceans, maten ocells i animals marins i contaminen el menjar i l'aigua que consumim. Davant d'aquesta problemàtica global, el 25 de novembre se celebrarà la cinquena reunió de l'ONU per continuar desenvolupant un instrument internacional que sigui jurídicament vinculant per lluitar contra aquest tipus de contaminació. Amb aquest inventari mundial, doncs, els autors pretenen facilitar la comprensió de la magnitud del problema i proporcionar una base empírica de referència que pugui ajudar a implementar mesures eficaces. Tot i que aquest no és el primer estudi d'aquesta mena sobre emissions per plàstics, destaca per la seva amplitud i exhaustivitat.

En aquest sentit, per tal d'elaborar l'inventari, els investigadors van utilitzar dades de diversos sistemes de gestió de residus i d'anàlisi de flux de materials per comprendre on acaben els residus plàstics i com hi arriben. En total van quantificar la contaminació per plàstics en 50.702 localitats de tot el món. Les dades obtingudes els van permetre calcular que anualment s'aboquen 52,1 milions de tones de residus macroplàstics, dels quals un 57% són residus que s'incineren a l'aire lliure. A més, van concloure que l'abocament d'escombraries és la principal font de contaminació per plàstics als països del nord del planeta, mentre que els residus no recollits són la font dominant als països del sud. Partint d'aquesta base, els autors suggereixen que, per exemple, a Europa i l'Amèrica del Nord, reduir a escala local i individual la quantitat d'escombraries que produïm podria disminuir substancialment els efectes nocius de la contaminació per plàstics, mentre que els països del sud haurien de focalitzar els esforços en millorar la gestió de residus.

"La principal mesura a adoptar ha de ser la reducció de la producció de plàstic. L'objectiu primordial ha de ser posar un topall a la producció mundial d'aquest material", expressa a l'Agència SMC Ethel Eljarrat, directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC. "Una vegada limitada la producció, han de millorar-se els sistemes de gestió de residus. Però no aconseguirem disposar d'una correcta gestió si la generació de residus continua creixent també de manera exponencial", afegeix. "Les propostes solen limitar-se a la gestió de residus i a estratègies de mitigació. No obstant això, és essencial abordar fórmules preventives, al principi de la cadena. Això significa que haurien d'acordar-se mesures que portin a una reducció dels productes no essencials", assenyala a l'SMC la doctora Carmen Morales, professora a la Universitat de Cadis.

La investigació també posa en relleu el fet que les estratègies per tractar les escombraries plàstiques de grans dimensions poden comportar a la vegada emissions d'altres contaminants, com contaminants atmosfèrics perillosos i gasos d'efecte hivernacle. Els principals països que es veuen afectats per aquest problema són els que disposen de recursos limitats per gestionar els residus, ja que aquest fet augmenta la probabilitat que recorrin a abocadors no controlats, la cremada de residus a l'aire lliure o una combinació dels dos.

En aquesta línia, Eljarrat subratlla el problema que suposen els additius químics tòxics vinculats als plàstics. "Existeixen més de 10.000 substàncies químiques diferents associades als plàstics, d'entre les quals n'existeixen més de 60 caracteritzades com a substàncies d'alt risc per a la salut". En conseqüència, la mala gestió dels residus provoca "la dispersió d'aquests compostos tòxics en els ecosistemes terrestres i aquàtics, cosa que afecta la biota i la salut pública", assegura.