¿Ens podem quedar sense aigua potable?

BarcelonaLa tongada de pluges de la setmana passada va frenar una mica el tràgic retrocés als embassaments –les reserves superen el 15% i l’aigua al pantà de Sau fins i tot ha crescut més de dos punts–, però Catalunya continua desnodrida i les previsions per als pròxims dies no són gaire esperançadores. Per ara, no es preveuen pluges generals i generoses que puguin contribuir a revifar els pantans o les capçaleres dels rius, que ara baixen puntualment més alegres pel desgel de les nevades. Si els xàfecs continuen esquivant-nos d’aquí a l’estiu i les temperatures augmenten, i tenint en compte que la dessalinització i la regeneració d’aigua només proporcionen la meitat de l’aigua de boca, l’àrea de Barcelona i algunes comarques de Girona poden enfrontar-se a un nou problema: l’aigua que ha d’arribar a les aixetes podria incomplir els indicadors de potabilitat.  

Les prediccions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) apunten cap a una primavera meteorològica “notablement càlida” i amb un règim de pluges “normal” per a l’època de l’any, una de les més plujoses, juntament amb la tardor. Si això passa, els embassaments obtindrien una treva més consolidada, sempre depenent de la intensitat dels xàfecs. Però si l’excepcionalitat s’imposa i continua sense ploure a un ritme capaç d’abastir les reserves, s’accentuaran els problemes per garantir que l’aigua que arriba a les aixetes sigui de la màxima qualitat. Des del Govern, però, neguen que “a curt o mitjà termini” es produeixi un empitjorament de la qualitat de l’aigua als embassaments que pugui posar en risc el tractament de potabilització de les plantes de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL). “[El sistema] ja ha preparat les seves instal·lacions per a la dosificació i emmagatzemament dels reactius necessaris i ha renovat el carbó actiu de la planta potabilitzadora del Ter perquè el seu rendiment sigui òptim”, asseguren. 

Des que Catalunya va entrar en fase de prealerta per la sequera el febrer del 2022, el Govern fa més controls de qualitat als pantans que abasteixen el sistema Ter-Llobregat. Fa dos anys que es fan aquests mesuraments (primer quinzenalment i ara setmanalment) per garantir que l’aigua que surt de les aixetes compleix els estrictes criteris tècnics i sanitaris exigits per llei. Tant des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’ATL, com des del departament de Salut, s’han intensificat les avaluacions de l’aigua. Fonts governamentals, tot i que no descarten cap escenari, neguen que els problemes de potabilitat puguin ser immediats i que, en cas que calgués, es faran els avisos i es prendran les mesures necessàries. De la mateixa manera que a Campdevànol o Ripoll s’ha estat recomanant des del febrer que no es consumís l’aigua de la xarxa per beure ni cuinar pels nivells d’arsènic, aquests avisos poden reproduir-se a qualsevol zona del país de forma puntual.

El cap de recerca, desenvolupament, innovació i control de processos de l’ATL, Fernando Valero, assegura que, des del punt de vista de la qualitat de l’aigua, el sistema està “preparat” perquè no se superin els indicadors ni la capacitat de tractament del sistema. “Pel que fa al recurs que arriba de rius i embassaments, podem fer poca cosa si no plou. Però pel que fa al tractament, s’han fet inversions importants. S'han destinat 3 milions d’euros per renovar el filtre de carbó per a situacions de pitjor qualitat o, des de fa un any, s'ha incorporat l’aigua de mar dessalinitzada, que representa el 35% del recurs a la planta, i que té una bona qualitat perquè té mineralització baixa i cap metall”, afirma. En concret, la planta del Ter rep des de fa mesos aigua de la dessalinitzadora de la Tordera, mentre que la planta del Llobregat en rep de la depuradora de Sant Joan Despí i Abrera. 

Ignasi Servià, enginyer agrònom i membre de l’Observatori de l’Aigua, però, subratlla que aquests recursos tenen límits. “Les dessalinitzadores treballen a màxims: la del Prat va produir al 95% de capacitat l'any passat. ¿I si continuen baixant els embassaments i cal regenerar més aigua? Fins al 2022 podíem confiar més o menys en els embassaments i els rius, però la situació no és la mateixa”, apunta, i afegeix que amb la convocatòria d’eleccions s’aturaran projectes d’emergència. “Catalunya té 16 vegades més població que Múrcia, però allà, com que han patit sempre estrès hídric, han anat fent infraestructures i tenen el doble de capacitat per dessalar”, diu.

Aigua contaminada

Fa temps que la possibilitat que arribi aigua de menys qualitat a les aixetes també preocupa els experts de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua. "Ho vigilem, però no tenim la certesa sobre el moment a partir del qual l'aigua que procedeix dels embassaments deixarà de ser aprofitable. Com més baixa la reserva, més s'acosta l'aigua a la capa de llots contaminants del fons de l'embassament i més difícil és aprofitar-la al màxim", explica el president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya i coordinador de l'Observatori, Marc Oliva.

Aquest procés és un dels principals reptes dels dos pantans que subministren aigua a la majoria de la població catalana, en concret als cinc milions de persones que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques de Girona. Rep el nom d’estratificació i es desencadena als embassaments quan el volum d’aigua baixa i les temperatures són més altes. Sobretot a l’estiu. Com més aigua tingui un pantà, més oxigen passarà a l’atmosfera i més gran serà el dèficit d'oxigen al fons. Quan falta aigua, augmenta la concentració de fangs i altres elements al llit de l’embassament, que, quan es remouen, fan que la potabilització de l’aigua hagi de ser molt més intensa. "Si no plou, l'aigua arribarà cada vegada més bruta i caldran més esforços per potabilitzar-la, fins al punt que sigui impossible rentar-la. A diferència de fa vint anys, ara tenim dues dessaladores que ens permetran garantir la cobertura d'una petita demanda de consum, però no n'hi ha prou", explica Oliva.

Actualment, Sau està al 3,3% de la seva capacitat, segons dades de l’ACA consultades per l’ARA, i això que ha triplicat les reserves després de les pluges de la setmana passada. El pantà de Susqueda continua al 20,7%. Per evitar que l'aigua de consum estigui tan contaminada i que augmenti el volum d'aigua intractable, l'ACA i l'ATL ja han anat fent drenatges per salvar la del pantà de Sau, enviant-la a l'embassament de Susqueda per "garantir el màxim d'aigua que pot arribar a les potabilitzadores". L'administració es refereix a aquesta maniobra com a "gestió quirúrgica" de l'aigua i pretén garantir aigua apta per al consum humà. 

Valero assenyala que l'ATL té diferents torres de captació a Susqueda, que capten l'aigua a diferents altures, cosa que permet seleccionar les comportes de l'aigua de més qualitat. "Una altra cosa és que l'aigua s'esgoti. Però, si no, fins i tot si a l'estiu es produeix l'estratificació, confiem que podrem reforçar els tractaments. Insisteixo: no se superarà la capacitat del sistema, qualitativament parlant, abans de quedar-nos sense aigua".

Fonts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’entitat que distribueix l’aigua perquè arribi als domicilis, es limiten a assenyalar que l’administració responsable de la quantitat d’aigua disponible i de la seva qualitat és l’ACA. "Nosaltres, però, insistim que si interconnectéssim en vuit mesos l'ATL a la xarxa de Tarragona, rebríem 45 hectòmetres cúbics l'any", afegeix Oliva.