Propietaris del delta de l'Ebre demanden l'Estat per no fer res mentre el mar es menja el territori

BarcelonaUn grup de 22 propietaris agrícoles del litoral nord del delta de l'Ebre han demandat l'estat espanyol per exigir-li responsabilitats davant del que consideren "inacció" a l'hora de defensar l'espai davant dels problemes de regressió, subsidència i salinització fruit de la gestió del riu durant els últims 60 anys. La demanda, presentada aquest dimecres davant l'Audiència Nacional, incorpora una petició de responsabilitat patrimonial que xifra en 22 milions d'euros els perjudicis econòmics dels propietaris d'aquestes finques –en termes de pèrdua de terreny i producció–, una xifra que eleven a 600 milions a tot el Delta. Reclamen al govern espanyol que actuï de forma urgent i decidida amb mesures efectives per protegir l'espai.

Presentada aquest dimecres davant la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional amb la representació del Col·lectiu Ronda, la demanda incorpora informes tècnics que argumenten, principalment, que la construcció i posada en marxa de les preses de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, durant la dècada dels 60, així com la gestió hidrològica posterior que ha efectuat l'estat espanyol de la conca de l'Ebre, ha privat el Delta dels sediments necessaris per a la seva preservació.

Aquesta dràstica reducció de les aportacions al tram final del riu, argumenten els propietaris, ha tingut conseqüències de primer nivell en el retrocés continuat de la línia costanera i ha ajudat decisivament a la regressió, l'entrada del mar i la salinització del terreny. "Aquí se'ns ha confiscat, perquè no se'ns ha expropiat, una part del Delta que ara és al fons d'aquests embassaments", ha dit l'enginyer Josep Maria Franquet en declaracions recollides per l'ACN. Franquet és autor, juntament amb el també enginyer Miquel Àngel Albacar, dels estudis tècnics que han fonamentat la demanda.

Les preses, causa directa

Els denunciants han fet un repàs de tots els plans, estudis i promeses dels diversos governs espanyols (des del franquisme fins ara) i conclouen que, a la pràctica, no s'ha fet pràcticament res. El Col·lectiu Ronda veu, en aquest sentit, fonamentada per aquesta via la reclamació patrimonial. "És un clar exemple d'inactivitat administrativa i de responsabilitat de l'administració vers el territori. Es van construir unes preses, que són causa directa de la regressió del Delta. L'administració tenia coneixement d'aquesta situació, i tenint el deure legal d'actuar no ha fet", ha assegurat l'advocada Mariona Torra.

La demanda judicial ha estat conseqüència del "silenci administratiu" que els propietaris asseguren que van trobar per part del ministeri de Transició Ecològica quan van fer inicialment la reclamació. Segons Torra, es tracta d'una acció pionera contra una administració per reclamar-li que exerceixi les seves competències de protecció i conservació de la costa, com reconeixen la llei de costes del 1988 i la de responsabilitat mediambiental del 2007.

Una de les afectades, Marcela Otamendi, ha lamentat que mentre continua la inacció administrativa per preservar el Delta, el govern espanyol segueix els tràmits per aprovar un nou atermenament de la zona maritimoterrestre que dona per perduda una franja en alguns punts de centenars de metres de litoral. "Quina llàstima que no hagin tingut la mateixa pressa per portar a terme les accions necessàries per salvar el Delta amb tecnologia i experiència del segle XXI que tan bons resultats dona arreu del món", ha dit, tot i que ha reconegut els recents esforços de la Generalitat amb el Pla Delta i l'aportació, tot i que "insuficient", de sorres per part de l'Estat. "Esperem veure aviat les dragues marines", ha conclòs.

Reclamació patrimonial

De forma paral·lela, els propietaris –entre els quals hi ha dues empreses agrícoles– han presentat una reclamació patrimonial pels danys ocasionats per la pèrdua de terreny i de productivitat dels arrossars. "La primera de les afectacions ha estat la salinització dels terrenys, cosa que ha fet que la producció del delta de l'Ebre sigui inferior a la d'altres zones d'Espanya. Això és un 40% del perjudici", ha apuntat Albacar.

"Aquí el rendiment de l'arròs que es produeix és d'un 81% respecte a la mitjana estatal", ha precisat Franquet. "¿Això vol dir que els nostres pagesos no en saben tant, tiren menys adob, no saben tractar les plagues, no fan bé les tasques mecàniques? No. El que passa és que les aigües estan salinitzades i les terres també per la manca d'aportacions del riu", ha afegit.

La pèrdua de terrenys davant del mar es calcula en un 23%, així com el seu potencial agrícola. També es calcula els efectes del temporal Gloria i els plans del ministeri per a la Transició Ecològica de zones d'acomodament. En total, serien 22 milions d'euros que acrediten els demandants, xifra que extrapolada a la resta del Delta podria a entre 540 i 600 milions.