Arriba la primavera: l’última esperança de pluges abans de la forta calor

BarcelonaJa tenim aquí la primavera. La nova estació arriba aquest dimecres, 20 de març, a les 04:06 h de la matinada, tot i que l’ambient primaveral ja s’ha deixat notar clarament al llarg d’un hivern que ha estat extraordinàriament suau o càlid. La primavera i la tardor són les èpoques més plujoses a casa nostra. Per tant, la pregunta que té tothom al cap és clara: arribaran les esperades pluges primaverals per apaivagar la sequera?

Serà difícil revertir la greu situació que vivim, però els mapes a llarg termini porten bones notícies. Som davant de l’última oportunitat per millorar la situació abans de l’arribada de la forta calor estiuenca. Cal molta aigua per humitejar el terreny i fer pujar els pantans.

Esperant les pluges

Segons l'última actualització dels mapes, les precipitacions de la primavera haurien de ser les que hi ha habitualment. Tenint en compte que la pluja és freqüent a la primavera, són molt bones notícies en el context de sequera que vivim. Això no obstant, les temperatures es mantindrien càlides i per sobre de la mitjana.

Si analitzem aquesta previsió per mesos, tindríem opcions de pluges sobretot al març, a l’abril i la primera quinzena de juny. De fet, el març ha començat amb pluges generals i nevades, i les previsions a mitjà termini auguren possibles noves borrasques abans d’acabar el mes. On més plouria seria a les comarques del nord de Lleida, sobretot al Pirineu i Prepirineu. En canvi, el mes de maig sembla que no tindrem cada dia un raig, ja que, segons els mapes del model meteorològic americà, seria més sec i amb precipitacions per sota de la mitjana.

En tot cas, són previsions a molt llarg termini que indiquen una tendència meteorològica. S’han d’agafar amb pinces i anar veient si es van complint cada mes. Sigui com sigui, de moment tots els indicis auguren aquest escenari, i fins i tot les recents prediccions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) auguren una primavera plujosa com les de tota la vida.

Agafar forces abans del dur estiu

Les pluges primaverals són més necessàries que mai aquest any. Els boscos i camps de tot el país estan molt castigats per tants mesos consecutius de sequera i necessiten moltes regades de forma consecutiva per tal d’afrontar amb garanties la calor cada cop més intensa de l’estiu. També cal que els aqüífers subterranis tornin a recuperar els seus nivells d’aigua per tal de garantir la supervivència de la flora humitejant les arrels durant els mesos de més calor. I aquí hi ha un factor clau: si la vegetació té prou aigua, la pluja que caigui posteriorment arribarà més fàcilment als rius que desemboquen als embassaments, ja que els arbres i plantes no l’absorbiran.

Els pantans continuen sota mínims i cal molta aigua per tal que experimentin una pujada clara. Les pluges i nevades de principis de març han permès que els embassaments de les conques internes tornin a superar el llindar del 15%, però part d’aquesta pujada es deu al fet que el desglaç s’ha avançat per la calor dels últims dies. Això vol dir que les reserves de neu al Pirineu s’exhauriran ràpidament si no torna a nevar. I, a mesura que avanci la primavera, les opcions d’una nevada general al Pirineu seran cada cop més baixes. Per tant, ho haurem de fiar tot a noves tongades de pluges al llarg de la primavera.

La primavera pot acabar amb la sequera?

Tot i que les previsions a llarg termini són optimistes amb l’arribada de pluges a la primavera, serà molt difícil revertir la greu i històrica sequera que vivim. Arrosseguem molts mesos de dèficit pluviomètric molt important, i caldrien força temporals de pluges abundants i generals per tal de començar a dir adeu a la sequera. Aquest escenari ara mateix és poc probable i sembla que haurem d’esperar a la tardor per continuar omplint els pantans. No obstant això, el precedent de l’última sequera obre un bri d’esperança.

La primavera del 2008, en plena sequera, van caure entre 200 i 400 l/m² a gran part del Pirineu i Prepirineu, on hi ha les capçaleres dels principals rius de les conques internes. Això va provocar la pujada sobtada dels pantans, que estaven sota mínims, i no hi havia les dessalinitzadores ni les aigües regenerades que tenim ara. Tant de bo es repetís el mateix guió, però ara mateix això sembla una utopia.