La primavera ha sigut extraordinàriament càlida, encara que la memòria ens enganyi

BarcelonaS'ha acabat la primavera climàtica, un període que comprèn els mesos de març, abril i maig sencers, i les dades que deixa són prou extraordinàries. Tot i que durant les últimes setmanes ens hem instal·lat en temperatures normals o fins i tot fresques per a l'època, això no ha evitat que en observatoris centenaris com el Fabra de Barcelona i l'Observatori de l'Ebre de Roquetes hagi sigut la primavera més càlida mai registrada. Al Tibidabo, la mitjana ha sigut de 16,1 ºC, i a l'Observatori de l'Ebre de 18,7 ºC, rècords clars, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.

La primavera també ha sigut rècord amb dades des del 1950 en observatoris com els de Figueres-Cabanes, Girona, Flix-Vinebre, Tàrrega, Caldes de Montbui, Igualada-Òdena i Artés. Més enllà d'aquests rècords, l'informe que ha publicat avui el Meteocat també revela que la primavera climàtica s'ha situat al podi de les més càlides en nombroses sèries que disposen de dades des del 1950.

Tot i que tant l'inici com el final de l'estació han estat freds o frescos, durant moltes setmanes durant el tram central de la primavera la temperatura es va situar clarament i sostingudament per sobre del que tocaria per a l'època. El gràfic que hem elaborat a partir de dades de 86 estacions del Meteocat és força clar, tot i que en aquest cas el període de referència per jutjar les anomalies és molt recent. Un març i un abril amb molts dies típics de maig han provocat aquestes dades finals de rècord. Segons càlculs de l'ARA, la temperatura mitjana de la primavera a Catalunya s'ha situat en 12,5 ºC, entre una i dues dècimes per sobre de primaveres recents molt càlides, com les del 2011 o el 2020.

Més conegudes eren les dades de precipitació, però també aquí l'informe del Meteocat aporta algunes dades rellevants: la primavera d’aquest any es pot qualificar de seca en gairebé un 75% del territori i de molt seca en més d’un 20%, segons els climatòlegs de l'SMC. Especialment dramàtica ha sigut l'estació a Ponent, on en observatoris com els de Lleida i el Pont de Suert no n'hi ha registrada cap altra de tan seca amb dades des del 1950. Segons càlculs de l'ARA per al conjunt de Catalunya, la precipitació dels últims tres mesos amb prou feines ha sigut la meitat del que és habitual, tot i la remuntada final. Al març no va caure ni un 15% de la pluja habitual del mes, i a l'abril amb prou feines es va passar del 35%.

El maig ha salvat l'estació en alguns casos, fins al punt que en certs observatoris ha sigut el mes més plujós des de l'abril del 2020. És el cas, per exemple, d'Ulldeter, al naixement del Ter, on durant l'últim mes han caigut 223 l/m², o també ha passat a Vic, on se n'han recollit 123. En conjunt a Catalunya, al maig ha plogut gairebé un 20% més del que sol fer-ho.

La primavera també s'ha caracteritzat per l'escassetat de neu i per la fusió ràpida que hi va haver al final de l'hivern. A finals de març ja s’havia completat la fusió de la neu a les estacions d'alta muntanya del Meteocat, un fet insòlit, i el gruix de neu mitjà ha estat el més baix d’entre totes les primaveres a diverses estacions, sobretot del Pirineu occidental. L'informe del Meteocat també destaca que, com està sent habitual en els últims anys, ha fet més sol del que tocaria. A la majoria de comarques aquesta primavera ha sigut entre un 5% i un 10% més assolellada del que sol ser-ho.