Es pot frenar l'escalfament global alterant l’atmosfera?

BarcelonaSovint en fòrums conspiranoics i canals de xarxes socials partidaris de la teoria dels chemtrails es fa servir l'etiqueta "geoenginyeria" per referir-se a les activitats que suposadament ens "fumiguen" amb productes químics i que fan que apareguin línies blanques al cel. La geoenginyeria existeix i, a mesura que l'escalfament global s'agreuja, són cada vegada més les veus que insisteixen a estudiar si pot arribar a ser un recurs o un pedaç transitori per pal·liar l'escalfament global. Ara bé, el camí que recorren aquestes investigacions no té res a veure amb les traces que deixen els avions al cel.

Bàsicament, hi ha dos corrents d'investigació que fa anys que estan en marxa en aquest terreny: el que pretén treure els gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera i el que pretén esmorteir l'acció del sol i així compensar l'efecte de gasos com el CO₂, que estan disparant la temperatura del planeta.

La segona línia és potser la més intuïtiva, perquè es basa en coses que ja han passat de forma natural a la Terra. Quan hi ha hagut una gran erupció volcànica, l'emissió de grans quantitats de gasos com el diòxid de sofre ha generat ja en el passat situacions de refredament transitori a gran escala.

Un dels projectes més coneguts i controvertits en aquesta segona línia d'investigació és l'anomenat ScoPEx, que pretén començar a fer tests injectant petites dosis d'aerosols a l'estatosfera per valorar-ne els efectes a petita escala. La iniciativa ScoPEx s'ha gestat en el Programa de Recerca sobre Geoenginyeria Solar de la Universitat Harvard, que té Bill Gates entre els seus mecenes.

La controvèrsia va fer, però, que el primer test important d'aquest projecte que s'havia de fer el juny del 2021 a Kiruna, a la Lapònia sueca, fos suspès dos mesos abans de dur-se a terme. La Corporació Espacial Sueca va decidir retirar-se del test arran de les pressions que va exercir la comunitat indígena Sami.

Aquest no és l'únic test d'aquestes característiques que ha derivat en prohibicions governamentals: l'abril del 2021 investigadors de la start-up americana Make Sunsets van fer una prova més modesta a la Baixa Califòrnia, des d'on van llançar dos globus de diòxid de sofre sense autorització. Quan el gener d'aquest any el govern mexicà va ser coneixedor de la prova, s'ho va prendre com una violació de la sobirania nacional i va posar en marxa regulacions per prohibir pràctiques similars en el futur.

Alterar el clima té riscos

Molts d'aquests projectes tenen com a font d'inspiració grans erupcions volcàniques que hi ha hagut al planeta. Segurament la més estudiada és la que es va produir el 1991, quan el volcà Pinatubo va emetre una enorme quantitat d'aerosols, sobretot derivats del sofre, a l'estratosfera. Estudis duts a terme a posteriori han pogut determinar que l'erupció del Pinatubo va generar una reducció de la temperatura del planeta de 0,5 °C durant l'any posterior a l'explosió.

Segurament qui més sap sobre tot això a Catalunya és el cap de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom, que va dedicar la seva tesi doctoral precisament a estudiar els efectes de diferents grans erupcions volcàniques sobre el clima de la Península i les Balears.

Segons Prohom, és freqüent que, després d'una gran erupció volcànica, hi hagi una disminució de la precipitació a Catalunya, sobretot durant els següents dos hiverns. La injecció d'aerosols a l'atmosfera no només altera la temperatura, sinó també la dinàmica atmosfèrica. A més, reforça el vòrtex polar, i això sol comportar escenaris de més pluja del normal al nord d'Europa però, en canvi, de menys precipitació a la façana mediterrània de la Península.

Un dels episodis d'erupcions més coneguts pel seu efecte sobre el clima és el que es va produir a principis del segle XIX, amb una gran erupció no identificada el 1809, i la del Tambora, que es va produir el 1815 i se la considera responsable que el 1816 fos l'anomenat "any sense estiu". En bona part del centre i oest d'Europa, aquell estiu la temperatura mitjana va ser uns 2 graus inferior a l'habitual, una anomalia que a Barcelona va arribar a situar-se en 4 graus.

Crida molt l'atenció també que durant aquells anys es van produir molts dels anys més secs registrats a Barcelona amb dades des del 1780. Després de l'erupció, el 1817 van ploure només 216 l/m² a Barcelona, i entre el 1822 i el 1824 es van encadenar tres anys seguits sense arribar als 300 l/m² a Barcelona, dades fins i tot inferiors que les de la greu sequera actual. Un estudi recent ha detectat que un seguit de petites i mitjanes erupcions entre el 1812 i el 1820 van contribuir a l'alteració del clima durant aquell període.

Un altre problema conegut d'injectar derivats del sofre a l'atmosfera segons Prohom és que se sap que contribueixen a desfer la capa d'ozó. És per això que el projecte ScoPEx està treballant també amb components com el carbonat de calci, que evitarien aquest maldecap. El problema és que aquest compost no existeix de forma natural a l'atmosfera, cosa que multiplica les incerteses.

La discussió sobre si la geoenginyeria pot ser una solució al problema de l'escalfament global és cada cop més viva entre la comunitat científica. Sobretot després que el març passat, la primera persona que l'any 1988 va alertar al Senat dels Estats Units que l'escalfament global havia començat, James E. Hansen, signés amb 60 científics més de tot el món una carta en què demanava explorar aquesta via. Davant l'evidència que cap reducció d'emissions que es faci ara evitarà l'escalfament del passat i del present, la carta advoca per augmentar la investigació en aquest terreny. Potser una de les frases més importants del text és la que diu: "Donem ple suport a la recerca en geoenginyeria solar, cosa que no vol dir que donem suport a l'ús de la geoenginyeria solar."