Els plàtans es despullen per "adaptar-se" a la sequera

BarcelonaCaminant pel parc de la Devesa de Girona, per les Rambles o pel passeig de Sant Joan de Barcelona aquests dies és fàcil veure que els plàtans estan perdent l'escorça. Els fragments es desprenen amb facilitat i omplen els escocells, la vorera o part dels camins del parc. Si bé es tracta d’un procés completament normal, com apunten tant des de l'administració com per part dels experts, enguany s’observa més dràsticament per les condicions climatològiques extremes a què es veu sotmès el territori.

Des de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona expliquen que el fet que s'hagi passat d'uns mesos sense pluges –que ha generat un estrès hídric important– a un període de pluges coincidint amb la màxima activitat vegetativa, comporta un creixement notable dels arbres. El que fan els plàtans és desprendre's de l’antiga escorça per poder augmentar el diàmetre. Corina Basnou, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), apunta que es tracta d'"una adaptació extraordinària que fa pensar que la planta no patirà gaire". És a dir, per Basnou, els plàtans aconsegueixen resistir durant el període de sequera prolongada i, quan hi ha pluja intensa, aprofiten per créixer ràpidament augmentant el diàmetre del tronc.

Perills associats

Des de Parcs i Jardins diuen que el fet que caiguin les escorces dels plàtans és senyal del desenvolupament de l’arbre, que adapta la seva estructura a les noves condicions d’humitat i pes. El CREAF alerta, però, que si aquest fenomen anés acompanyat d'una pèrdua de fulles, podria suposar un perill per a l'arbre, perquè implicaria que està deixant de nodrir-se. Basnou creu que, per ara, aquest escenari es pot descartar i no aprecia símptomes que puguin fer perillar els plàtans. "Ara mateix segurament algunes fulles cauen abans de temps, però tenen bona mida i no són grogues". Altres indicadors que poden fer pensar que les fulles podrien caure són que creixin “molt petites o finetes o amb formes rares”.

Amb tot, des del CREAF apunten els riscos de l’estrès hídric crònic que pateixen els arbres, especialment els que estan situats a les ciutats. Aquests no disposen de sòls prou profunds i això afecta la seva capacitat d’accedir a aigua en els pics de sequera. Basnou reconeix que l’urbà “és un terreny que encara s’ha d’estudiar més pel que fa a adaptacions de la vegetació a períodes de sequera”. Per norma general, segons la investigadora, l’absència de pluges a la ciutat pot afectar més als arbres, ja que els sòls retenen menys la humitat.