Plans d'estalvi d'aigua: l'eina per flexibilitzar les restriccions per la sequera
La figura, prevista al pla de sequera de 2020, permet que l'ACA estudiï les explotacions cas per cas
BarcelonaA la zona del Baix Empordà que està en fase d'excepcionalitat per la sequera hi ha un viver que només ha hagut de reduir un 17% el seu consum d'aigua, malgrat que segons fixa el pla especial de sequera (PES), aquesta disminució hauria de ser de fins al 40%. Aquest viver fa servir una eina disponible des del febrer del 2023, però encara força desconeguda, que rep el nom de pla d'estalvi d'aigua i que el que fa és acreditar que l'empresa, amb anterioritat, ja ha pres mesures rellevants per reduir el consum d'aigua. Gràcies a aquesta mena de certificat d'eficiència hídrica, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha pogut flexibilitzar-li les restriccions que s'apliquen.
"Hi ha empreses que s'han posat les piles i han dut a terme moltes mesures per estalviar aigua. Aplicar una tarifa plana per a tothom era molt injust", explica a l'ARA la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes. "En aquells casos que acreditin que han implementat mesures de reg eficient, s'estudiarà el cas de manera individual i s'aplicarà una reducció menor", afegeix. L'ACA és l'encarregada d'estudiar el consum del negoci respecte al volum d'aigua concedit i també és qui determinarà (o no) una restricció individualitzada per aquell negoci.
Això és el que ha fet aquest viver del Baix Empordà: detallant les mesures de modernització del seu reg per adaptar-se a la sequera i havent provat que la seva xarxa és prou eficient, el departament d'Acció Climàtica considera que no se li han d'implementar les mateixes restriccions que a una altra empresa del mateix sector que no acrediti aquesta eficiència hídrica. En el seu cas se li aplica una restricció del 2% en situació d'alerta (inferior al 25% marcat pel PES), del 17% en cas d'excepcionalitat –que és el que es troba– (enfront del 40% estipulat) i d'un 57% en emergència (80% sense pla d'estalvi).
Poques peticions
Aquest viver és la primera empresa a tenir un pla d'estalvi acreditat. Si bé aquesta figura està recollida en el PES des que es va aprovar el 2020, el model necessari per presentar un pla d'estalvi no es va publicar fins al febrer d'enguany, cosa que n'ha fet impossible l'acreditació. Des de llavors, tan sols una vintena d'empreses d'usos agraris o industrials n'han presentat un. Guillaumes apunta al desconeixement com la causa de la manca de demanda: "O bé no ho coneixen o no saben com presentar la informació", diu. La directora general d'Agricultura i Ramaderia recomana a les empreses "que ho presentin ja", perquè si s'acaba declarant l'emergència per la sequera al gener no tinguin tanta afectació.
Des de la direcció també asseguren que s'està treballant per facilitar els tràmits i comprovacions de l'ACA. En aquest sentit, s'està estudiant permetre-ho mitjançant una declaració autoresponsable. Aquesta es presentaria a l'ACA indicant les característiques de la xarxa d'aigua de l'empresa que impliquen aquest estalvi i, més endavant, es comprovaria mitjançant inspeccions aleatòries.
Qui se'n pot beneficiar?
El pla d'estalvi d'aigua només es pot aplicar a les empreses que formen part de les conques internes de Catalunya, on l'ACA hi té competències. "Tenint en compte que 202 municipis poden entrar en situació d'emergència, hi ha moltes explotacions que se'n poden beneficiar", comenta Guillaumes. Ara bé, es tracta d'empreses que es dediquin a "usos agraris" i "usos industrials i assimilats", especifica l'ACA. El viver que de moment s'ha beneficiat de la mesura es dedica a l'horticultura ornamental –considerada un ús agrari– i per això s'hi ha pogut acollir.
En canvi, les empreses de jardineria que s'encarreguen del manteniment dels espais verds públics i privats, no es poden acollir a aquestes flexibilitzacions. De fet, aquest sector s'ha queixat darrerament de les restriccions que els han aplicat fins ara. Tot i que finalment el Govern té previst el reg de supervivència dels arbres quan l'àrea metropolitana i Girona entrin en fase d'emergència, el Gremi de Jardineria assegura que se'ls penalitza. "No entenc que es criminalitzi el sector quan el reg és gota a gota", explica el president del Gremi, Miquel Marín, que assegura que des de fa anys han aplicat mesures d'estalvi. De fet, proposen beneficiar-se d'alguna qualificació d'eficiència hídrica en el futur que els permeti flexibilitzar les restriccions.
Segons Marín, durant la sequera del 2008 el sector ja va patir una davallada i un 30% de les empreses van tancar. Una situació que tem que es repeteixi ara. Per això demana compensacions com ara bonificacions en les quotes de la Seguretat Social. La directora general d'Agricultura i Ramaderia explica que el departament d'Acció Climàtica acompanyarà el sector.
