Medi ambient

Perillen un terç dels arbres europeus "d'alt valor"

Un estudi alerta que només unes poques espècies podrien adaptar-se a climes més àrids i a les glaçades

Castanyers centenaris a Viladrau.
5 min

BarcelonaL'ecosistema forestal d'Europa està en risc. La mortalitat dels arbres ha augmentat considerablement en les últimes tres dècades a causa del canvi climàtic i, a finals d'aquest segle, almenys un terç del conjunt de les espècies arbòries "d'alt valor", considerades així perquè podrien evitar la devaluació ecològica o econòmica, tampoc suportarien les condicions climatològiques del futur. Un estudi de la Universitat de Viena radiografia una tendència preocupant al Vell Continent per a les pròximes dècades: constata que la majoria d'arbres poden estar condemnats a mort fins i tot si l'escenari d'augment de temperatures no s'agreuja i es manté en un llindar moderat. Segons l'estudi, aquest "coll d'ampolla" d'espècies induït per la crisi climàtica podria tenir conseqüències considerables als boscos europeus i, per tant, per a l'assoliment dels principals objectius de la política i la gestió forestal. Per exemple, afectaria la producció de fusta o l'emmagatzematge de carboni, que és la diferència entre el CO₂ que capturen i alliberen els ecosistemes a l'atmosfera.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

L'investigador principal de l'estudi, Johannes Wessely, ha avaluat amb el seu grup de recerca la distribució de 69 espècies d'arbres a Europa. Això suposa el 91% dels arbres de l'atles europeu, entre els quals hi ha el freixe, el roure, el salze i el server, tant els que han nascut naturalment com els que han estat plantats. Els biòlegs van analitzar si tots aquests arbres podrien sobreviure fins a finals de segle sota tres escenaris climàtics –el primer preveu un escalfament d'uns 1,6 °C el 2100 en comparació amb el període 1850-1900; el segon, un escalfament de 2,5 °C, i el tercer d'uns 4,3 °C– i també van avaluar el seu potencial per proporcionar fusta, segrestar el carboni i funcionar com a hàbitats, tant humans com d'animals, així com per exercir d'amortidors dels microclimes i protectors de l'aigua potable. Segons l'anàlisi, entre un terç i la meitat dels arbres desapareixerien davant d'un augment greu i extrem, respectivament, de les temperatures.

Els resultats de la investigació s'han publicat aquest dilluns a la revista Nature Ecology & Evolution i els autors insten a plantejar i preparar una repoblació arbòria "robusta" i adaptada als canvis. Alerten que, per aconseguir una "nova generació" reeixida, les espècies d'arbre que es plantin ara han de ser "climàticament adequades" durant tot el segle XXI; és a dir, han de ser capaces de suportar tant el clima actual (previst per al període que va del 2020 al 2029) com el previst per a la resta del segle, quan es creu que serà més càlid i més sec però alhora més vulnerable a fenòmens extrems com les gelades. Segons l'estudi, de mitjana, a tot Europa, només resistiran 9,4 espècies d'arbres per km² al llarg del segle XXI, si el canvi climàtic es manté en un nivell intermedi (similar a l'actual). Aquest valor disminuirà fins a 8,4 espècies si les condicions climatològiques són més extremes.

Aquesta pèrdua serà més alta al nord i a l'oest d'Europa i més baixa al centre i l'est, però també disminuirà substancialment. Les regions muntanyoses també estarien relativament salvades. Segons l'estudi, les principals cadenes muntanyoses europees –és a dir, els Alps, els Alps Escandinaus, els Cairngorms (Escòcia), els Ròdopes (Bulgària), les muntanyes Balcàniques i els Pirineus– patiran una reducció de la reserva d'espècies arbòries d'un 33,5%. Probablement, suggereixen els autors, perquè moltes es troben als límits de la gamma freda en aquestes regions. La reducció de la reserva d'espècies és més gran (prop del 50%) al sud-oest d'Europa i a la zona hemiboreal (als països escandinaus), que són les que estan a mig camí entre les zones temperades i les subàrtiques. Les causes són diverses, però s'assenyalen les creixents sequeres i la irrupció d'una plaga d'escarabats que s'acarnissa amb les escorces.

Segons l'informe, només una part de les espècies que es podrien mantenir al llarg del segle XXI seran aptes per contribuir a funcions forestals importants. De les 9,4 espècies disponibles de mitjana a Europa, només entre 2 i 3 es considerarien, alhora, d'alt valor per a la producció de fusta, l'emmagatzematge de carboni i la conservació de la biodiversitat. Segons la investigació, el nombre mitjà d'espècies arbòries per km² que són capaces de sobreviure fins a l'any 2100 podria disminuir aproximadament un 33% i un 49% en els escenaris menys i més greus, respectivament. I, fins i tot amb un clima moderat, només el faig (Fagus sylvatica), el roure de fulla grossa (Quercus petraea) i el roure anglès (Quercus robur) continuarien sent espècies adequades per a la reforestació. "L'estudi mostra que l'ecosistema forestal europeu s'enfronta a grans canvis. Està a les nostres mans triar els arbres amb què repoblem els boscos i aquesta ha de ser una de les qüestions més urgents a resoldre per a cada regió”, explica a l'ARA Wessely.

Impacte industrial i ecològic

Els autors assenyalen que els canvis en curs als ecosistemes forestals d'arreu del món plantegen "reptes importants per a les polítiques i la gestió" i insisteixen que s'han de regenerar grans àrees de boscos alterats, recomanablement amb la barreja de diferents espècies per augmentar la robustesa de l'ecosistema. "Així es redueix el risc de triar els arbres equivocats", admet Wessely. Ara bé, els investigadors també admeten que "no està clar si el conjunt d'espècies d'arbres adequades a les condicions climàtiques actuals i futures és prou divers i ecològicament compatible per generar els efectes positius associats als boscos mixtos". Aquesta és una preocupació particular a Europa, que és relativament pobre en espècies d'arbres naturals barrejades en comparació amb altres regions del món comparables, com Amèrica del Nord. "Només el 56% d'Europa continua sent apta per a barreges d'almenys dues espècies", afegeixen.

Les propietats físiques de la fusta (com ara la longitud de la fibra, la resistència i la densitat) varien molt entre les espècies, també la seva eficiència a l'hora d'utilitzar la llum, l'aigua i els nutrients per capturar el carboni amb la fotosíntesi. La composició i la diversitat d'insectes i fongs que hi viuen també canvia molt entre les famílies d'arbres. "[Això fa que] l'elecció de les espècies [per a la reforestació] sigui sens dubte una de les decisions de gestió més importants en la silvicultura; un cop presa, influirà en el desenvolupament i el funcionament dels boscos durant dècades o segles", avisen els autors. De fet, els models de distribució d'espècies a Europa han demostrat fins ara un "pronunciat desplaçament geogràfic" de les zones adequades sota el clima previst per a finals del segle XXI, amb l'expansió de les espècies de fulla ampla i la contracció de les espècies de coníferes.

¿És possible saber quina espècie d'arbre s'adaptarà a quina regió d'Europa en el futur? L'estudi no ho concreta. Els autors subratllen que "rarament" es considera que el canvi climàtic pugui crear un coll d'ampolla considerable i fer que les espècies que avui són climàticament adequades en una regió concreta puguin deixar de ser-ho en un clima futur, de manera que se'n dificulta l'establiment i la supervivència si es planten ara. 

stats