Paneroles, com combatre la plaga a casa?

BarcelonaÉs una de les plagues més habituals –i segurament més combatudes– a les ciutats, i aquest estiu les condicions de sequera extrema donen a les paneroles especial protagonisme per aparèixer no només a molts domicilis, sinó també a comerços, magatzems o simplement passejant-se pels carrers.

Qui entra a casa teva?

La panerola que tenim més vista a la ciutat darrerament és l'anomenada americana (Periplaneta americana), una espècie de mida més gran i potser per això més escandalosa, que ha desplaçat per la seva voracitat les altres que també són habituals, com l'oriental (Blatta orientalis) i la panerola germànica (Blatta germanica).

Tot i que habiten tot l'any al subsol, a l'estiu és quan més les veiem, perquè les condicions de temperatura sota terra les empenyen a buscar llocs on sobreviure millor. "Necessiten de 20 a 30 graus per estar bé, a partir de 50 graus moren i, a partir de 60, moren també els ous", detalla a l'ARA la doctora en ciències biològiques per la UB Marta Goula. Dos aspectes de la seva anatomia els facilita poder escalar canonades i que les puguem trobar per tot arreu: unes ungles al final de les potes molt potents i un esquelet molt dur però capaç d'aplanar-se molt i colar-se per escletxes, descriu l'experta.

On les pots localitzar?

Tot i que la bona higiene dels espais sempre és recomanable, les paneroles no tenen per què sortir en entorns bruts. Els agrada la foscor i la humitat, així que poden habitar rere dels mobles i electrodomèstics i també en falsos sostres, petits quadres com el de la llum o fins i tot escletxes i cavitats en sòcols. A casa, el bany i la cuina solen ser els llocs més atraients per detectar-les i sobretot cal tenir en compte que es mouen a les nits, quan hi ha tranquil·litat, per buscar aliment, apunta el president d'ADEPAP (Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental de Catalunya), Quim Sendra.

Quines mesures cal prendre?

Sobretot es tracta de no generar hàbitats propicis: eliminar les escletxes, enretirar els mobles de tant en tant i, en el cas de la cuina, no deixar aliments a l'abast, és a dir, desar tot en recipients hermètics al rebost i eliminar restes. Goula recorda que les paneroles mengen de tot, des de menjar en bon estat fins a detritus en descomposició i fins i tot femta. Pel que fa al bany, cal vigilar les petites fonts d'aigua o fugues que puguin generar humitats que les atreguin. A més, pel que fa a les canonades, a banda de controlar si poden sortir per allà, l'experta recomana abocar de tant en tant aigua bullent per complicar-los l'escalada.

Fumigar o aixafar amb el peu?

La batalla contra una plaga requereix primer dimensionar-la, veure si la localització d'una panerola és anecdòtica o recurrent, recorda l'experta de la UB. A partir d'aquí, s'ha de valorar si començar amb les eines a l'abast o si recórrer a una empresa especialitzada que, en el cas dels blocs de pisos, actuï de manera general a total la finca i sigui més efectiva.

D'eines a l'abast de particulars n'hi ha moltes, des d'insecticides fins a gels i trampes biocides. Amb els primers cal anar amb compte que no entrin en contacte amb persones o aliments, i ventilar l'estança després.

S'ha d'aixafar una panerola? Contràriament al que alguns apunten, Sendra opina que no comporta riscos: "No és cert que puguin sobreviure els ous que carreguen les femelles un cop les hem trepitjat". Per a Goula l'únic aspecte a tenir en compte és on s'aixafa l'animal perquè tant ell com els ous poden ser portadors de malalties i microbis i si s'escampen on hi va menjar o parament de la taula poden contaminar-lo.

Què els agrada de la ciutat?

Les paneroles són espècies molt adaptades a viure entre els humans, però al medi rural, amb la natura més propera i menys amuntegament, potser passen més desapercebudes que a la ciutat, diu Goula. Quan un animal s'adapta a un medi antropitzat, es pot considerar que té "un hàbitat universal", segons l'experta, i per això les plagues de paneroles es veuen a Barcelona, a Nova York o a Pequín.

En el cas de grans urbs com Barcelona, hi ha condicionants que afavoreixen la seva proliferació. D'una banda, apunta Goula, una ciutat amb mar que fa que arribin en vaixells de mercaderies. De l'altra, un parc de construccions i habitatges antics i propensos a tenir racons, ranures o escletxes que els agraden tant per amagar-se. A més, són entorns on l'aliment disponible és molt abundant perquè ja hem dit que són animals que mengen de tot.

Per això, veure'n a la ciutat no és gens extraordinari i tampoc ha de ser motiu d'alarma d'entrada. "Cal identificar si el que es detecta és un problema puntual o crònic", apunta l'experta en ciències biològiques, i afegeix que els humans tenim, a vegades, "una tolerància molt baixa als insectes". De fet, subratlla, el concepte plaga ja incorpora el sentit que es tracta d'una cosa "que ens molesta i ens en volem desfer o mantenir-la a ratlla", però recorda que les paneroles també compleixen un rol ecològic important, perquè, entre altres coses, s'alimenten de la matèria orgànica.