Novembre de restriccions per la sequera si no plou aquest mes

BarcelonaEls embassaments de les conques internes de Catalunya estan a un 27% de la seva capacitat i l'últim informe del Govern –el primer des que Salvador Illa és president– no descarta que el sistema Ter-Llobregat pugui tornar a la fase d'excepcionalitat al novembre. Això passarà si, com ha passat els dos últims anys, aquesta tardor és seca i no plou. Si cauen alguns xàfecs, aquesta decisió es podria ajornar fins al desembre, segons un estudi fet per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). 

L'organisme ha vaticinat fins a tres escenaris diferents en funció de les pluges previstes per als pròxims mesos. A més del risc de tornar a endurir restriccions abans d'acabar l'any si no plou, el document preveu que es pugui recular encara més amb la declaració de la fase d'emergència al març de l’any 2025. "Certament, la primavera hauria de permetre una lleugera recuperació dels volums, però es preveu tornar a superar el llindar d'emergència cap al següent l'octubre", diu l'informe a què ha tingut accés l'ARA. 

I encara més: a finals de 2025 es podria activar l'escenari més restrictiu (l'emergència III) al sistema que abasteix Barcelona, l'àrea metropolitana i algunes comarques de Girona, si no plou prou. "Si aquest any 2025 la primavera fos més seca que d'altres anys i no aportés recursos als embassaments, s'estima que es podria entrar en emergència II (66 hm³) al juny, i arribar a finalitzar l'any 2025 al llindar de l'emergència III (33 hm³)", afegeix.

Paquet de mesures

L'estudi de l'ACA no té en compte, però, el paquet d'inversions urgents que la Generalitat ha previst per al sistema Ter-Llobregat per a l'any 2025, que està dotat amb 90 milions d'euros. Per guanyar els 3,8 hm³ extres al mes que vol l'executiu, a partir de l'any vinent preveu que entri en servei l'ampliació de la potabilitzadora de Trinitat, que ha d'incrementar la producció actual en uns 400 o 500 litres per segon, i això suposa entre uns 12 i 15 hm³ anuals. Aquesta actuació té un pressupost previst de 39 milions. 

Entre altres mesures importants destaquen l'activació dels nous pous de Sant Joan Despí (1.300 litres per segon i 30 milions) i la potabilitzadora Estrella a Sant Feliu de Llobregat (800 litres per segon i 33 milions). En cas que no plogui, avisa l'informe, totes aquestes mesures no podran evitar l'entrada en fase d'emergència del sistema, però sí que millorarien les reserves. 

A curt termini el Govern té previst millorar la potabilitzadora d'Empuriabrava (amb una inversió de 2,5 milions d'euros) i l'aportació d'aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins al riu la Muga (6 milions). De cara a l'any vinent, i també a l'Alt Empordà, s'activaran les dessalinitzadores mòbils de Roses (3,6 milions).

L'impacte de les inversions del 2025 es veuria a principis del 2026, quan gairebé la totalitat de les mesures ja estarien operatives. Si llavors es mantingués la situació de sequera extrema, l'aplicació d'aquestes mesures suposarien una reducció significativa del ritme de buidatge dels embassaments. 

Del 2026 en endavant

Més enllà del 2025, el calendari de la Generalitat fixa que el 2026 l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat estigui en servei, i que aporti 400 litres per segon gràcies a una inversió de 5,5 milions d'euros. També estaran enllestides les obres del nou tram de l'aqüeducte entre Cardedeu i Trinitat, que pretén posar fi a les fuites al pas per Badalona. En canvi, per connectar les aigües residuals del Besòs amb la depuradora del Llobregat, que aportarà fins a 250 litres per segon, caldrà esperar fins al 2028. La inversió prevista és de 20 milions d'euros. I la Generalitat refreda fins al 2029 la possibilitat d'ampliar la dessalinitzadora de la Tordera perquè la producció passi dels 20 als 80 hm³, per un cost de 290 milions d'euros. També es construirà la dessalinitzadora del Foix (280 milions d'euros i una capacitat de 30 hectòmetres) i s'activarà la potabilitzadora de Bon Pastor (1.000 litres per segon per 120 milions).