Per què no hi ha sequera al Baix Ter?

GironaDe les divuit unitats d'explotació del mapa de la sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), només en queden tres en estat de normalitat, sense cap restricció vigent per escassedat d'aigua. Aquestes són la regió de Banyoles, que, gràcies al recurs del seu estany, es manté al marge dels criteris del domini de la Generalitat; també tres petites taques verdes als afores de Valls (Alt Camp) amb un aqüífer propi; i, finalment, tota l'extensió del Baix Ter, que segueix el riu des de la sortida de Girona fins a la desembocadura a la falda del Castell de Montgrí. Aquesta és la unitat hídrica més gran de Catalunya exempta de mesures restrictives i comprèn 31 municipis des del nord de les Gavarres fins més amunt de l'Escala, amb la Bisbal d'Empordà com a població més important.

La zona té unes dades d'aigua molt positives perquè els seus indicadors no es basen ni en els registres de pluja acumulada ni en l'estat d'embassaments propers, tal com fan les regions veïnes, que, per culpa d'aquests registres, tot i les pluges dels últims dies, continuen en situació d'excepcionalitat. L'estat de salut hídrica del Baix Ter, en canvi, es mesura amb el nivell de l'aqüífer subterrani, que és d'on s'extreu l'aigua de boca per als 31 municipis de la unitat hídrica. I l'aqüífer, actualment, malgrat la sequera i l'explotació que se'n fa, presenta unes bones reserves: és difícil saber-ne la capacitat exacta, perquè no és un espai delimitat, però la cota s'ha mantingut estable en els últims mesos. Ara mateix, el nivell piezomètric absolut, que quantifica l'altura de l'aigua respecte al nivell del mar, està a 6,26 metres positius, només tres punts per sota del pic màxim del Glòria del gener del 2020.

Riu amb cabal i terra permeable

"No és que els empordanesos siguin d'una raça superior que gasta menys aigua per viure, sinó que el pla de sequera del 2020 de l'ACA marca que l'alerta al Baix Ter la determinen els aqüífers, que, ara mateix, segons els episodis històrics de referència, estan en normalitat", explica Pep Mas, catedràtic de ciències ambientals de la UdG. I continua: "Aquest és l'únic aqüífer on no baixa el nivell de Catalunya en temps de sequera? No, però és un lloc on els pous subterranis es recarreguen molt de pressa gràcies a la pluja i, sobretot, a la infiltració al subsol de l'aigua del riu Ter, que quasi sempre porta bon cabal".

I al Ter hi baixa una quantitat considerable d'aigua no pas perquè no pari de ploure a la capçalera dels Pirineus, sinó perquè el cabal del riu, en el seu recorregut, es controla per la doble presa de Sau i Susqueda. Els dos embassaments retenen l'aigua i la deixen anar de manera progressiva segons les necessitats, de manera que, encara que no plogui durant dies, des del Pasteral fins a la desembocadura, circula sempre amb un bon corrent. "El control de la presa provoca fins i tot que els dies més secs i calorosos de l'estiu pugui baixar més aigua que durant un dia de pluja", comenta Joan Solà, geòleg de la Junta Central d'Usuaris del Baix Ter. I afegeix: "Aquest flux constant d'aigua s'infiltra entre una geologia amb materials molt permeables i alimenta els aqüífers interns de la zona"

Ara bé, tot i aquesta bona permeabilitat entre l'aigua el terreny, l'aqüífer no viu una situació d'extrema bonança sense cap problema. Joan Solà, per exemple, posa en dubte el valor de representativitat de les dades que es prenen de referència per decretar la normalitat: "L'ACA només pren mostres en un sol sector superficial de l'aqüífer, proper al riu, però les dades a les àrees més allunyades del cabal segur que no són tan bones", desconfia. I planteja un matís: "Els barems del pla de sequera són posterior al transvasament d'una part del riu que alimentava l'aqüífer, així que s'han establert uns llindars a partir d'unes condicions inicials dolentes". "Si les referències fossin l'estat natural de l'aqüífer, potser ja estaríem en alerta", apunta Solà.

Els pagesos, igualment amb restriccions

A més, malgrat que segons el visor de l'ACA al Baix Ter no hi ha restriccions, la majoria dels pagesos de la zona pateixen igualment reduccions del consum d'aigua. És així perquè les comunitats de regants de la riba del Ter, tot i que tenen les terres en una zona sense alerta, s'abasteixen d'aigua provinent de l'embassament de Sau i Susqueda i no de l'aqüífer. De fet, els regadius baix-empordanesos van ser els primers a haver de reduir a la meitat el consum d'aigua, el passat mes de febrer. Només es deslliuren de les restriccions els pagesos que no fan servir la xarxa de rec i que es proveeixen de pous particulars directament connectats amb les aigües subterrànies.

Jordi Aulet, que té una plantació de pomes prop de la desembocadura del Ter, és un dels que brega amb la restricció a la meitat per alimentar els seus arbres fruiters: "Reguem en goteig i hem de fer comanda diària de l'aigua que necessitarem a l'ACA, no és fàcil", explica. "Personalment, he demanat permís per fer un pou i no dependre de la xarxa de reg, però representa un cost molt elevat fer un forat i portar una bomba per impulsar l'aigua".

Tanmateix, tot i les dificultats, reconeix que la seva situació no és tan dura com la dels pagesos de Lleida: "Aquí almenys no ens han tallat el reg, tot no està tan sec i la proximitat amb el mar sempre ajuda a refrescar i humiteja la terra de nit", conclou el pagès.