Temperatures "a nivells desconeguts": el fenomen del Niño agreuja la crisi climàtica

BarcelonaLes probabilitats de superar el llindar dels 1,5 ºC abans del 2027, almenys de manera puntual, augmenten. L'arribada aquest estiu del Niño, un fenomen que contribueix a escalfar l'atmosfera, situa aquesta línia vermella més a prop que mai, segons l'informe anual de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), publicat aquest dimecres. En l'informe de l'any passat, els científics de l'OMM ja advertien que hi havia un 50% de probabilitats que el món superés els 1,5 ºC d'escalfament global abans de cinc anys. Aquest any les probabilitats han pujat al 66%. És a dir, és molt probable que la temperatura global pugi 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial en algun dels anys que hi ha entre el 2023 i el 2027, almenys de manera temporal com a mitjana anual.

"L'escalfament del Niño es desenvoluparà en els pròxims mesos i això, unit al canvi climàtic induït per l'home, pot impulsar les temperatures globals cap a terrenys inexplorats", ha advertit el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas. “Això tindrà repercussions de gran abast per a la salut, la seguretat alimentària, la gestió de l'aigua i el medi ambient. Hem d'estar preparats”, alertava.

El que és gairebé segur (un 98% de probabilitats) és que almenys un dels pròxims cinc anys serà el més calorós que s'hagi registrat mai i superarà, per tant, l'anterior rècord de temperatura, que manté l'any 2016. Aquell any, precisament, va ser l'últim en què es va registrar també el fenomen del Niño. Habitualment, però, el fenomen del Niño eleva les temperatures globals en l'any posterior al seu desenvolupament, que en aquest cas seria el 2024. En els últims tres anys, a més, ha estat vigent el fenomen contrari, el de la Niña, que tendeix a refredar l'ambient i que, per tant, ha frenat una mica el procés d'escalfament global. Però la Niña va acabar el març del 2023 i el primer símptoma ja va ser que, a principis d'abril, la temperatura mitjana dels oceans del món va batre el seu rècord històric, en dades de l'agència nord-americana NOAA, amb 21,1 ºC de temperatura mitjana de l'aigua.

Segons el nou informe de l'OMM, està clar que la temperatura mitjana del període 2023-2027 serà superior a la mitjana dels cinc anys anteriors. Però el que de moment es descarta (amb una probabilitat de només el 32%) és que la temperatura mitjana del període 2023-2027 superi els temuts 1,5 ºC d'escalfament. I fins que aquest augment no es registri en la mitjana de diversos anys seguits no es pot considerar que la temperatura global hagi superat ja aquell límit de manera definitiva. "Aquest informe no vol dir que superarem permanentment el nivell d'1,5 °C especificat a l'Acord de París, que fa referència a un escalfament sostingut durant molts anys. L'OMM fa sonar l'alarma per dir que superarem el nivell d'1,5 °C de manera temporal amb una freqüència creixent", aclaria Taalas.

Quan parlem d'1,5 ºC, recordem-ho, ens referim a l'increment de la temperatura mitjana del món respecte dels nivells de l'era preindustrial (entre el 1850 i el 1900). L'IPCC va pronosticar fa temps que aquest límit d'1,5 °C (com a mitjana global sostinguda) se superarà irremeiablement abans del 2040, tot i que podria tornar a reduir-se a finals de segle per sota d'aquest llindar en cas que hi hagi una reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però les emissions encara no han parat de créixer.

L'any 2022 la pujada del termòmetre respecte a l'era preindustrial va ser ja d'1,15 ºC. Segons el nou informe de l'OMM, a més, l'escalfament actual de l'Àrtic és desproporcionadament elevat. Actualment, l'Àrtic s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana global. Ara, "l'estimació és que l'Àrtic veurà tres cops la mitjana de l'escalfament global i això tindrà greus impactes en els ecosistemes, hi haurà canvis a la pesca i algunes infraestructures com carreteres que estan construïdes sobre permagel estaran en risc", alertava Taalas.

Per a aquest període de cinc anys, la previsió és que les pluges augmentin al Sahel, al nord d'Europa, a Alaska i al nord de Sibèria, i que, en canvi, disminueixin a l'Amazones i parts d'Austràlia, en comparació amb la mitjana del 1991 al 2020.

Què és el Niño?

El Niño és un fenomen natural que s'explica pel moviment de rotació terrestre i pel desplaçament de les marees de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud, sempre dins de la zona intertropical. El que provoca és un escalfament de l'aigua de l'oceà Pacífic que modifica el clima de manera temporal en molts indrets del món. Segons l'OMM, el Niño es produeix de mitjana en intervals d'entre dos i set anys i els episodis solen durar de nou a dotze mesos.

Els esdeveniments del Niño s'associen normalment amb un augment de les pluges en parts del sud d'Amèrica del Sud, el sud dels Estats Units, la Banya d'Àfrica i Àsia central. Al mateix temps, pot provocar sequeres greus a Austràlia, Indonèsia i parts del sud de l'Àsia. Durant l'estiu boreal, l'aigua càlida del Niño pot alimentar huracans a l'oceà Pacífic central i oriental, mentre que dificulta la formació d'huracans a la conca atlàntica, especifica l'organització.