BarcelonaL'augment de les temperatures a causa del canvi climàtic s'associa a greus conseqüències per a la salut física i mental de les persones. El 2023 va ser l'any més càlid registrat en el conjunt del planeta, amb onades de calor que van tenir un impacte directe en la mortalitat dels països europeus. Ara, un estudi publicat a la revista The Lancet adverteix que les morts per calor es triplicaran a Europa a finals de segle, una situació que serà especialment greu a Espanya, Itàlia, Grècia i diverses zones de França.
Cada any, a Europa hi ha 407.538 morts que es poden relacionar amb temperatures extremes. Ara bé, actualment hi ha vuit vegades més morts per fred que per calor, una situació que canviarà substancialment des d'ara fins al 2100. Segons els resultats de l'estudi, hi haurà una lleugera disminució en les morts relacionades amb el fred, mentre que les morts per calor augmentaran arreu d'Europa a causa de l'escalfament global i de l'envelliment de la població, que farà que hi hagi més gent vulnerable a les altes temperatures.
La mobilitat i les malalties cròniques seran més freqüents en una societat més envellida i, per tant, el risc de morir per calor serà més elevat. "S'espera que la majoria de les morts estimades es produeixin entre individus amb condicions cròniques subjacents, com ara malalties cardiovasculars o respiratòries, o aquelles amb problemes preexistents de salut mental", explica Gary Konstantinoudis, investigador de l'Imperial Research College a l'MRC Centre for Environment and Health del Regne Unit, en declaracions a Science Media Centre (SMC).
Els autors de la investigació han analitzat les dades de 854 ciutats europees i remarquen la necessitat de "reforçar les polítiques per limitar l'escalfament global i protegir les regions i membres de la societat més vulnerables" als efectes climàtics. D'acord amb les polítiques climàtiques actuals, preveuen un escenari d'augment de 3 °C, que sobretot afectarà els països del sud d'Europa, amb un increment significatiu de les taxes de mortalitat per calor.
A Espanya, preveuen un creixement alarmant de les morts per calor, que passarien de les 4.414 actuals per cada 100.000 habitants a 20.194 de cara al 2100. Ara bé, els autors de l'estudi reconeixen limitacions, com la possible "sobreestimació" de les morts pel fet que les dades es basen en àrees urbanes, on les temperatures acostumen a ser més extremes que en zones rurals. També aclareixen que els resultats no tenen en compte el gènere, l'ètnia ni els efectes sobre els bebès, també vulnerables a les temperatures extremes.
De cara a reduir la mortalitat associada a les temperatures extremes, els autors suggereixen algunes mesures per mitigar els seus efectes, sobretot dirigides als grups de risc i a les zones més afectades per aquesta problemàtica. Un bon aïllament dels edificis, invertir en millors infraestructures sanitàries i desenvolupar plans de preparació, tant contra el fred com contra la calor, són algunes de les propostes de l'estudi per combatre aquesta problemàtica.
L'estudi també defensa que les polítiques climàtiques s'han de centrar especialment en regions amb més atur, pobresa, canvis econòmics estructurals, emigració i població més envellida, ja que tenen "una capacitat d'adaptació més baixa als impactes del canvi climàtic alhora que són punts calents on la mort per calor es materialitzarà amb més intensitat en els pròxims anys".
La temperatura de la superfície del mar Mediterrani va assolir els 28,47 °C el 15 d'agost, la qual cosa suposa un nou rècord, segons informa el servei Copernicus Marine.
De fet, des del 6 d'agost les temperatures de superfície han estat superiors a 28 °C, el període més perllongat per sobre d'aquest llindar.
