Steven Thur: "Els models preveuen un clima clarament més extrem al Mediterrani"

BarcelonaLa Conferència de la Dècada dels Oceans 2024 de l'ONU, que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, ha deixat palès que encara hi ha molta feina per fer. Els mars i els oceans pateixen canvis molt ràpidament a causa de l'escalfament global i de les activitats humanes, cosa que està perjudicant seriosament els ecosistemes marins i, en conseqüència, està accelerant el canvi climàtic, especialment en zones com el Mediterrani. L'ARA ha entrevistat Steven Thur, director de recerca de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, una agència referent a escala internacional, per parlar del futur que ens espera.

El Mediterrani és un mar molt vulnerable al canvi climàtic. A què ens enfrontem?

— Els models preveuen un clima clarament més extrem al Mediterrani: les precipitacions seran més intenses, les tempestes més fortes i les sequeres més llargues. Tot plegat canviarà el cicle hidrològic de la zona. El que vivim ara és només un presagi del que vindrà en les pròximes dècades. A més, hi haurà una afectació a la cadena alimentària de la nostra pesca, i hem de conèixer més a fons aquest escenari de futur per tal de conèixer l'impacte social que tindran aquests canvis al Mediterrani.

Quin coneixement tenim dels nostres mars i oceans per fer front a aquest escenari?

— Durant els últims 30 o 40 anys hem millorat dràsticament la comprensió dels nostres mars i oceans, sobretot gràcies al desenvolupament tecnològic. Però, actualment, un dels reptes és entendre quina part de la calor creixent a la Terra estan absorbint les aigües més profundes. És molt difícil arribar a tanta profunditat per prendre mesures de temperatura, salinitat i de diòxid de carboni. Entendre com està canviant aquesta part remota dels oceans és important per saber com evolucionarà el canvi climàtic a tot el planeta. Hem après molt, però necessitem saber molt més.

Per tant, cal més finançament i implicació de les administracions?

— Els científics hem de fer més observacions oceàniques, però necessitem suports i col·laboracions per avançar. Recentment, la dècada de l'ONU ha posat molt el focus de la ciència oceànica en el desenvolupament sostenible. És aquí on hem començat a rebre més suport polític. Com que un dels principals objectius és conèixer més els oceans per millorar la societat, està havent-hi més voluntat política i un augment del finançament en aquest camp.

L'objectiu de l'ONU és que l'any 2030 el 30% de la superfície marítima siguin àrees marines protegides (AMP). És incompatible l'activitat humana amb la preservació de l'ecosistema marí?

— Hi ha activitats humanes, com ara el turisme moderat, el busseig o els esports de vela, que són totalment compatibles a dins de les AMP i que no en comprometen la preservació. Però, pel que fa a la pesca, s'ha detectat que si es creen certes zones prohibides a aquesta pràctica, es permet el creixement d'una població sana d'espècies marines que, posteriorment, també nodreixen altres àrees oceàniques.

En aquest sentit, què és més perillós per als mars i oceans: el canvi climàtic o la sobrepesca?

— El canvi climàtic afecta tot el planeta i requereix solucions globals per tal de revertir els seus efectes. Pel que fa a la sobrepesca, es poden dur a terme bones accions a escala regional o local, però cal que les nacions amb idees afins treballin conjuntament per potenciar una pesca més sostenible. 

Canviant de tema, s'està negociant un tractat internacional contra la contaminació per plàstics. Quines prohibicions haurien d'impulsar els governs?

— Des de la NOAA no opinem sobre posicions polítiques. No obstant això, s'ha demostrat que els microplàstics es troben a tots els racons del món, i entendre com això afecta el nostre sistema alimentari basat en la pesca és molt important i pot estimular el procés polític per determinar si la prohibició d'aquests materials és la solució correcta. Ja hi ha exemples positius de prohibició de plàstics d'un sol ús. La prevenció és molt més eficient que les tasques de neteja de plàstics un cop han arribat al mar.

Hi ha molts fronts oberts i molta feina per fer. Som a temps de revertir la situació?

— Absolutament sí. Crec que hi som a temps i que hi ha una gran esperança de futur gràcies a totes les accions que s'estan duent a terme en l'àmbit global. Malgrat això, caldrà un compromís sostingut i sobreposar-nos a les diferents discussions que vagin sortint sobre certes accions. Però estem entusiasmats amb la possibilitat d'un canvi global.

Quina valoració fa de la Conferència de la Dècada dels Oceans 2024 a Barcelona?

— Portem tres anys de dècada i l'objectiu d'aquesta conferència era avaluar què s'ha fet fins ara i marcar els reptes dels anys que venen. Hem fet passos positius aquests primers anys i actualment hi ha molts projectes en marxa, però cal fer més accions. Ens hem de continuar comprometent amb els ideals que van impulsar el Decenni de la Ciència dels Oceans. El que m'ha semblat més engrescador és el compromís d'incloure la pròxima generació de professionals a l'hora de prendre decisions. He estat en taules rodones i he mantingut converses individuals amb joves d'arreu del món. Escoltar les seves històries sobre la feina que han fet aquests últims dos anys és realment motivador per a mi. Són el futur.

Per acabar, Barcelona vol acollir un centre de la Unesco pels oceans. Què n'opina?

— Un Centre Col·laboratiu del Decenni dels Oceans (DCC) per a l'economia blava és un punt focal per assolir els reptes d'aquesta dècada. Per tant, que Barcelona vulgui acollir-ne un pot estimular la divulgació i sensibilització d'aquesta tasca arreu del món i motivar una acció col·lectiva en la lluita contra el canvi climàtic. La comunitat global ha reconegut aquesta ciutat com un lloc convenient per als líders de la ciència i les polítiques oceàniques.