Més i pitjors onades de calor: els efectes del desgel a Catalunya
Un estudi internacional augura estius més durs del que es preveia per l'augment de l'aigua dolça al nord de l'oceà Atlàntic
BarcelonaEl canvi climàtic ja és una realitat a Catalunya. Les temperatures més altes del que és normal, els fenòmens cada cop més extrems i la sequera més llarga des que es tenen registres són alguns dels indicadors que auguren un futur poc optimista per a Europa en les pròximes dècades. Ara, un estudi elaborat per un equip de científics internacionals del Centre Nacional d'Oceanografia (NOC) del Regne Unit suggereix que les males previsions a llarg termini poden ser encara pitjors del que es preveia inicialment. Els investigadors han constatat que el factor que provocarà més i pitjors onades de calor als estius és el desgel a l'oceà Atlàntic. I en el mapa de territoris europeus més vulnerables a aquest canvi, Catalunya ocupa un lloc de gran vulnerabilitat.
L'informe, liderat per la investigadora Marilena Oltmanns i publicat a la revista Weather and Climate Dynamics, conclou que la desfeta del gel que sura a l'Atlàntic Nord a causa de l'escalfament global –causat per les emissions de gasos contaminants– és clau en l'augment de la temperatura a tot Europa, sobretot a les àrees banyades pel mar Mediterrani. Segons les dades recopilades pels investigadors, l'augment del desgel farà augmentar la quantitat d'aigua dolça en aquesta zona de l'oceà, cosa que pot derivar en un canvi climàtic més acusat i accelerat a tot el continent europeu. D'acord amb aquesta investigació, en els pròxims anys el desgel i l'increment de la quantitat d'aigua dolça que implica aquest procés poden provocar canvis en els corrents marítims i generar unes condicions atmosfèriques més propenses a l'augment de les temperatures. D'aquesta manera, el NOC anticipa que els pròxims estius seran més càlids i amb onades de calor més recurrents, especialment al sud del continent.
No hi ha cap dubte que la zona del Mediterrani és una de les àrees del món més afectades pel canvi climàtic i l'escalfament global a causa de les seves característiques climatològiques. I tot fa pensar que Catalunya serà un dels països més perjudicats en aquest empitjorament de les previsions que vaticina l'estudi del NOC. En aquest sentit, les onades de calor i les fortes calorades que han augmentat els últims anys es farien més freqüents i serien encara més dures en un futur, més del que s'havia calculat inicialment. A tall d'exemple, els extraordinaris 45,3 °C assolits a Figueres (Alt Empordà) l'estiu passat i que van significar un nou rècord absolut de calor al país seran més fàcils d'assolir o de superar a les zones més càlides de cara als anys que venen.
Augment dels fenòmens extrems
Si es confirma l'extrem augurat per l'estudi –que en un futur a mitjà i llarg termini les onades de calor i les calorades seran més freqüents i intenses–, la temperatura de l'aigua del mar incrementaria encara més. I cal tenir en compte que aquest indicador ja ha batut recentment rècords a l'estiu. Però, què pot implicar aquest canvi per als catalans? Aquest fenomen comportarà la desaparició d'espècies autòctones de la flora i la fauna marines i l'augment de la presència d'espècies invasores, així com alteracions en el clima, que es veurà especialment perjudicat per aquest canvi tèrmic marí.
El context és clau per entendre aquests futurs comportaments. L'aigua del Mediterrani assoleix la seva temperatura màxima a finals d'estiu i a la tardor, i això fa que, quan arriben gotes fredes o DANA, la combinació d'aire fred en altura amb l'aigua calenta procedent del mar detoni un còctel explosiu que acaba amb la formació de temporals de pluja abundant o fortes tempestes. Seguint aquesta tendència, un augment de la temperatura del mar els anys vinents implicarà un increment de la força d'aquests temporals i de les tempestes de cara a l'estiu i de la tardor, ja que el principal combustible d'aquests fenòmens violents, l'aigua del mar, estarà molt més calenta.
Al llarg dels últims anys ja s'han viscut petits huracans al Mediterrani, sobretot en latituds més baixes com ara el sud de Grècia. Són els coneguts com a Medicans, que són borrasques molt profundes amb un ull al mig, com els huracans de les zones tropicals del planeta, i que cada cop seran més freqüents, també a les costes properes a Catalunya. El ja històric temporal Gloria del gener del 2020 ja va ser un avís per a navegants. Per tant, i seguint les dades d'aquest estudi, el desgel accelerat a l'àrtic agreujaria encara més aquest tipus de temporals extraordinaris i faria pujar encara més ràpidament el nivell del mar. Això obliga a prendre mesures de prevenció.
Més incendis forestals
Una altra de les conseqüències que poden ser devastadores són els incendis forestals. Aquestes temperatures tan elevades ressecarien molt més el terreny i farien que les sequeres afectessin cada vegada més camps i boscos, i els fessin més àrids. Aquestes condicions extremes provocarien una clara baixada de la humitat, cosa que implicaria el ressentiment de moltes espècies animals i vegetals i un augment del risc de focs forestals de gran magnitud.
Les noves dades científiques obtingudes pel centre britànic també poden fer variar la previsió d'augment de la temperatura mitjana a Catalunya de cara a les dècades vinents. Si fins ara es treballa amb un la idea que l'augment global seria de 0,7 o 2,1 graus l'any 2050 respecte al període que va entre els anys 1971 i 2000 (segons les projeccions del Meteocat), les dades del nou estudi podrien fer variar a l'alça aquesta previsió.