David Mascort: "El més fàcil seria portar aigua de Tarragona amb vaixell"

Conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

26/11/2023
7 min

BarcelonaCatalunya continua immersa enmig de la pitjor sequera de la història. Fa 36 mesos que plou per sota de la mitjana, els embassaments estan al 18% de la seva capacitat i caldria que caigués de cop el que plou en 10 mesos per revertir la situació. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va decretar fa uns dies l'entrada en preemergència dels 202 municipis del sistema Ter-Llobregat.

Estem davant un compte enrere cap a la fase d’emergència?

— En principi, sí. Però el temps és molt difícil de predir. Declarant la preemergència fem un avís al conjunt de la ciutadania per allargar al màxim l'entrada en emergència. Les previsions meteorològiques per novembre, desembre i fins i tot gener no són bones. Cal fer un esforç més gran encara per allargar l'entrada en emergència.

L'emergència s'hauria de declarar quan els embassaments estiguin per sota del 16%, que és la xifra que marca aquest estat d'emergència. Les previsions avui són que això pugui passar ja el mes de desembre?

— Depenent del consum d'aquest mes, pot ser que passi el desembre, pot ser que passi el gener.

I quan demanen esforços, el gran problema de consum on el tenim? Perquè hi ha la indústria, l'usuari, el regadiu…

— Jo no diria que és un problema cap sector en concret. Les societats en general consumeixen aigua. Però en aquest moment on l'aigua és tan escassa, hem de pensar quina és l'aigua que jo necessito estrictament per a la meva vida normal. Segur que tots podem estalviar aigua. No només a casa: a la feina, al gimnàs, a tot arreu.

L'agricultura, que consumeix molta aigua perquè necessita molta aigua, quines restriccions pot afrontar en l’emergència?

— Deixa’m-ho dir diferent: utilitza molta aigua. El sector primari és, de moment, l'únic sector pràcticament que ha patit la sequera. Bé, el món rural. Si ens passegem pels boscos de la Catalunya central, estan morint més arbres per culpa de la sequera que dels incendis. Si ens passegem avui pels sembrats de la Catalunya central, de les comarques de Lleida, del secà, veurem que alguns camps semblen paviments.

I per quines restriccions s’han de preparar si entrem en fase d’emergència?

— Els camps de secà no tenen restriccions perquè no tenen aigua. En el del regadiu, en estat d'emergència, se'ls aplicaran restriccions del 80%, com a la conca de la Muga, que ja està en emergència. Ara també demanem al sector urbà que faci un esforç semblant. No tenim la mateixa facilitat per tancar l'aixeta en el sector urbà.

Parlant precisament d’aquest àmbit urbà. Hem de donar per fet que hi haurà reduccions de pressió?

— Allà on sigui possible, sí. Perquè no és possible a tot arreu. Per exemple, Aigües de Girona, Salt i Sarrià ja ha anunciat que aplicarà baixades de pressió en l'aigua que arriba a les cases. Però és una qüestió de l’operador de cada municipi. N'hi ha alguns que ja estan servint l'aigua a una pressió més baixa.

Es poden descartar talls d'aigua a l'àrea de Barcelona?

— Soc incapaç de dir què passarà demà amb la qüestió de l'aigua. Jo crec que no haurem de tallar-la, però si ens passem sis mesos més sense ploure, la situació serà molt crítica. Penseu que ja tenim municipis del país que fa molts mesos que van amb cubes. En el cas de la regió de Barcelona, el 48%, el 50% o el 52% de l'aigua que consumim ja no ve dels embassaments. Per tant, d'aigua en tindrem, però no tota la que volem, segurament.

En el que sí que es treballa ja és amb la possibilitat de poder portar aigua en vaixells.

— Treballem amb totes les possibiltats per poder subministrar aigua a tothom. Aquesta n'és una.

David Mascort: "Pot ser el més fàcil serà portar aigua de Tarragona"

Està la infraestructura preparada perquè això pugui ser possible?

— La infraestructura fa molts anys que no es feia servir i, per tant, necessitava unes inversions per adequar-la, que són les que estem fent ara. Estarà a disposició en un mes i mig o dos.

I quin serà el primer lloc on trucaran? 

— Estem estudiant portar aigua de Tarragona, de Mallorca, de Marsella, i de tots els ports més propers que poden portar aigua. Quan arribi el moment haurem de veure quin és el més fàcil i el més ràpid. L'ACA ja hi està treballant.

Això no es pot saber ara?

— Crec que no, perquè no hi ha tants vaixells que puguin portar aigua. Potser haurem de portar l'aigua de Tarragona, que aviat entrarà en normalitat. La conca de l'Ebre en les darreres setmanes ha rebut aigua. Al pantà de Maquinensa han entrat aproximadament 180 hectòmetres. Nosaltres, en tot el país, en tenim 120. Per tant, potser el més fàcil seria portar-la de Tarragona. Però hem d'estudiar també on estan els vaixells. Potser tenim un vaixell en aquell moment esperant a Marsella, i li diem que vingui.

Quanta aigua pot arribar a transportar un vaixell?

— És el mateix que fem pràcticament a la potabilitzadora del Besòs, uns 300 litres per segon. A l'entorn de 300.000 metres cúbics, aproximadament. [Barcelona el 2023 en gasta 251.369,64 al dia, segons dades de la Societat General d'Aigües de Barcelona. SA.]

Aquesta aigua és més cara. De fet, no fa massa vostè mateix deia que es paga entre 4 i 10 euros el metre cúbic. Quina és la comparació amb el preu al qual està l’aigua?

— Depèn de la tarifa de cada municipi. Des d'Aigües Ter-Llobregat ara hem aprovat l'augment de tarifes i la tarifa amb la qual se serveix l'aigua als municipis a Aigües Ter-Llobregat és d’un euro el metre cúbic.

Estem parlant que gairebé pot arribar a ser 10 vegades més car.

— I depèn d’on l’hagis de portar. Si tinguéssim la dissort que no n'hi ha a Tarragona o a Marsella i l’hem de portar, per exemple, de Múrcia, encara seria més cara.

I això com es paga? Que és la gran pregunta.

— Amb diners. Sempre amb diners.

S’ha de donar per fet que la factura de l'aigua s'anirà encarint cada vegada més?

— No per culpa dels vaixells. És una qüestió estructural i tots els informes ens deien que, a llarg termini, pel canvi climàtic, tindríem menys pluges. Si volem tenir aigua i no plou i no en tenim als embassaments, l’hem de produir. Produir aigua a les dessaladores, fer pous i potabilitzar-la és molt més car que recollir l'aigua a l'embassament de Sau o a Susqueda i fer-la baixar per gravetat fins a les plantes potabilitzadores. Si el principal subministrador d'aigua de Catalunya són les dessaladores i les potabilitzadores, és més cara. 

Es veurà repercutit a la factura dels ciutadans?

— Veurem. Portem des del febrer del 2022 fent anar les dessaladores al 85%, i des de l'agost al 100%, i la tarifa no ha pujat, ho hem assumit les administracions. Si això és permanent, al llarg del temps s'haurà de repercutir a la tarifa.

Es plantegen mesures com per exemple que la factura sigui gratis o tingui bonificacions per a aquells que consumeixen molt poquet?

— Aquesta és una altra qüestió que també ataquem ara. Esperem que hi hagi pressupostos, perquè a la llei d'acompanyament dels pressupostos el que fem nosaltres és reestructurar el cànon de l'ACA de manera que, aquell que consumeixi molt poca aigua, pagarà per l'aigua que consumeixi. Sempre en el benentès que la tarifa social a les famílies vulnerables es manté i no se'ls talla mai l'aigua perquè no puguin pagar.

Tornant a les infraestructures. Quin és l'horitzó per deixar d'estar pendents de mirar el cel?

— El Govern va aprovar el pla de gestió fins al 2027, i en alguns casos algunes inversions fins al 2030. Això significa una inversió de 2.400 milions d'euros, dels quals l'ACA n'aporta 1.500, i això contempla totes les infraestructures necessàries per, en condicions normals, no d'una sequera extrema, poder assegurar l'aigua a tota la regió de les conques internes. Això significa ampliar la dessaladora de la Tordera i construir una nova dessaladora al Foix. Significa una inversió molt important d'aigua regenerada. Avui estem més o menys generant 60 hectòmetres cúbics per generar-ne 120, molt més que doblar l'aigua que utilitzem al Besòs. Això, conjuntament amb la que ja estem produint avui, fa que assegurem l'aigua a totes aquestes conques internes. De fet, quan tot això estigui fet, podrem deixar d’estirar aigua del Ter, pràcticament.

Hi haurà restriccions als hotels?

— No restringim l'aigua individualment. És el municipi que ha d'aplicar restriccions i tenen eines com l'ordenança dels usos de l'aigua, que els permet sancionar els que no facin les coses bé.

Li consta si han sancionat hotels o establiments turístics?

— No em consta. Jo no sé els expedients que han obert cada un dels ajuntaments. Però hem de fer una feina de conscienciació, que no per tenir diners, puc pagar una sanció i seguir consumint aigua. És a dir, les sancions no són la solució de res, perquè hi ha instal·lacions, activitats i famílies que tenen molts diners i que pagaran les sancions.

I què es pot fer davant d'aquells a qui els pot interessar perquè tenen els diners?

— Els ajuntaments han de ser ferms i sancionar-los una vegada, i una altra, i una altra.

En situació d’emergència es tallarà l'aigua per dutxar-se al gimnàs?

— Amb el covid vam aprendre moltes coses: les dutxes dels gimnasos estaven tancades i la gent anava al gimnàs. Aquells vestidors on practica esport la mainada, perquè no es dutxa igual que a casa, potser haurem de tancar-los. Podran fer esport igual, però s’hauran de dutxar a casa. Haurem de prendre tots plegats mesures d'aquest tipus per estalviar aigua.

Les piscines es podran omplir el 2024?

— Una cosa és una piscina municipal en un municipi de Lleida que estan tres setmanes seguides a 40ºC, i l'altra cosa és una piscina aquí a tocar de mar, que segurament no és tan necessària.

I les piscines privades?

— Les piscines privades particulars, zero. En això hem de ser molt taxatius. Si no cau molta aigua i no sortim de l'excepcionalitat, no podran omplir les piscines.

Quanta aigua es perd per fuites a les canonades? Tenim un percentatge?

— Aquests percentatges es calculen comparant l'aigua que compra un municipi en alta amb l'aigua que factura. En aquest percentatge que no es factura s'inclou l'aigua que gasta l'Ajuntament, les fuites, el frau… Quan diem que un municipi té un rendiment de la xarxa del 70% no vol dir que es perdi tot l'altre 30%. És veritat que hi ha ajuntaments que en els darrers anys no han mantingut la xarxa en bon estat, però, ara, molts han anat per feina. Nosaltres hem fet una convocatòria de 50 milions d'euros per ajudar els ajuntaments a fer obres en baixa, i tenim 700 sol·licituds.

El seu departament treballa desde fa temps en un informe sobre el Barcelona World, ja està llest? N’hi va haver un de negatiu…

— Un esborrany, que es va filtrar no sabem ben bé com, i el departament està treballant en l'informe. Suposo que estarà acabat en les properes setmanes.

Què li agradaria que posés?

— No estic aquí per explicar les meves opinions personals. Com a conseller sempre dic el mateix. A l'any 23 del segle XXI els projectes no es poden fer igual que al segle XX. Aquest país ha decidit fa molts anys preservar la biodiversitat, ser respectuós amb el medi, i que tots els projectes, tots, han de complir tota una sèrie de condicions. I si els informes no són favorables, aquests projectes no s'haurien de fer. 

stats