El linx ibèric se salva de l'extinció

BarcelonaLa Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha anunciat aquest dijous la fita més important de la conservació mediambiental europea assolida fins ara: el nom del linx ibèric (Lynx pardinus) s’ha esborrat de la llista d’animals en perill d’extinció. Després de dues dècades d’actuacions per reintroduir el mamífer a Espanya i Portugal, aquest depredador passarà a considerar-se una espècie vulnerable, que necessitarà encara protecció, però que ha sortit del llindar de màxim perill. És el primer cop que la UICN rebaixa de categoria un mateix animal: el 2015 ja va sortir de la classificació d’espècie en perill crític d’extinció.

En vint anys, la població adulta del linx ibèric s’ha multiplicat per 10, i ha passat dels 62 individus adults del 2001 als 648 del 2022. De fet, s’estima que ara hi ha més de 2.000 exemplars si també s’hi sumen els més joves. “És el reconeixement a una feina de 23 anys i reflecteix l’èxit que suposa la conservació per al món”, valora en declaracions a l’ARA Ramón Pérez de Ayala, de l’organització conservacionista WWF. “Això demostra que la conservació exitosa funciona tant per a la vida salvatge com per a les comunitats”, coincideix la directora general de la UICN, Grethel Aguilar.

Segons ha destacat la UICN en un comunicat, els esforços de conservació d’aquesta espècie clau per a l’ecosistema de la península Ibèrica s’han centrat a augmentar l’abundància de la seva presa, el conill europeu (Oryctolagus cuniculus); un animal que als territoris autòctons del linx també està en perill d’extinció. “Primer hem intentat recuperar l’hàbitat a través de la restauració de la vegetació [sobretot el matoll mediterrani], però sobretot amb la base de la seva alimentació: el linx menja conills gairebé en exclusiva, i sense ells no es reprodueix o no ho pot fer prou. Només introduint més conills vam aconseguir passar d’un centenar d’individus a 250”, explica Pérez de Ayala. 

Però entre les actuacions que han conduït a aquesta revifada de l’espècie endèmica a Espanya i Portugal destaca la reintroducció d’exemplars –més de 400 des del 2010– i a través de centres de reproducció, el que es coneix com a programes de cria ex situ (fora del seu hàbitat natural). “Inicialment, es va aconseguir crear sis poblacions d’adults força grans, però els cadells han anat colonitzant altres parts i reproduint-se", celebra l’expert de WWF.  De fet, ara ja és pràcticament impossible comptabilitzar el nombre d'exemplars que hi ha a cada territori.

Tres grans reptes

A hores d’ara, el linx ocupa un territori d’uns 3.320 km² –449 km² més que l’any 2005– de diversos punts del sud d’Espanya i Portugal. En concret, a la serra d’Andújar i el parc de Doñana, a Andalusia; a la zona de Despeñaperros i les muntanyes de Toledo, a Castella-la Manxa, i al voltant del Guadiana, tant al seu pas per Extremadura com a la vall del Guadiana, a Portugal.

Malgrat aquests avenços, la conservació del linx continua presentant reptes complexos. Hi destaca la necessitat de reduir les morts per la caça furtiva o els atropellaments. Pérez de Ayala subratlla que uns 144 linxs han mort per l'acció humana des que es tenen dades, l'últim l'any passat, si bé subratlla que aquesta dada podria ser superior: adverteix que hi ha indicis de desaparició en altres zones que podrien amagar un desenllaç fatal de més exemplars.

També hi ha l'amenaça de les fluctuacions de la població de conills i el canvi climàtic, així com el fet que els linxs són molt vulnerables a les malalties dels gats domèstics. La següent passa és assolir connexions entre les diferents poblacions perquè es reprodueixin naturalment, un dels grans talons d'Aquil·les per l'impacte de l'endogàmia, ja que la gran similitud genètica pels encreuaments entre animals de la mateixa família afebleix el sistema immunitari d'aquests depredadors.