La comarca andalusa que s'ha quedat sense aigua per la febre de l'alvocat

Dossier Què amaga la teva torrada d'alvocat Desplega

Interactiu especial

El costat fosc de la teva torrada d’alvocat

Reportatge

La comarca andalusa que s'ha quedat sense aigua per la febre de l'alvocat

Opinió

El 'saludable' alvocat és tot el contrari

BarcelonaEspanya no viu aliena a la febre mundial de l'alvocat. Un 10% dels alvocats que es consumeixen a Europa provenen de l'Estat. La majoria, d'Andalusia, tot i que el País Valencià molt aviat podria posar-se al capdavant amb la progressiva substitució de camps de cítrics per la d'aquest cultiu. Tant la petjada hídrica com de carboni en el cas de l'alvocat espanyol és molt menor respecte el que s'importa de l'Amèrica Llatina, però la febre pel que es coneix com l'or verd andalús també està portant greus conseqüències mediambientals. Mentre que la bombolla de la producció d'alvocat no para de créixer al litoral de València, Castelló i fins i tot les Terres de l'Ebre, a la comarca malaguenya de l'Axarquía fa dos anys que ha explotat. Era la crònica anunciada d'un col·lapse hídric que els ecologistes feia temps que advertien, i que ara està suposant un desastre econòmic de grans dimensions per a moltes famílies.

Situada entre Màlaga i Motril, amb Vélez-Màlaga de capital, l'Axarquía és una comarca formada per 15 municipis on viuen uns 230.000 habitants. Fa quaranta anys s'hi van començar a plantar els primers arbres d'alvocat, gràcies a unes condicions de temperatura fantàstiques per a productes subtropicals. Els van situar sobretot a les zones de regadiu de la vall del Vélez, on creixien gràcies a l'aportació del pantà més gran de la província de Màlaga, el de La Viñuela. Però la crisi econòmica del 2008 va marcar un abans i un després. Ho explica per telèfon Rafael Yus, coordinador del Gabinet d'Estudis de la Naturalesa de l'Axarquía (GENA) i portaveu d'Ecologistas en Acción, que resideix a la comarca i ja va anticipar en un llarg informe el 2020 el col·lapse hídric que estan vivint ara. "Els capitals d'inversió van veure l'oportunitat del bon preu de l'alvocat a Espanya", assenyala. Petits productors i inversors van veure l'oportunitat de reconvertir molts terrenys de secà amb ametlla o oliveres en regadiu gràcies a l'aigua del pantà. Les 4.000 hectàrees de plantació d'alvocat que hi havia a principis dels 90 van duplicar-se ràpidament, i van cultivar fins i tot per sobre dels 140 metres d'alçada establerts per llei, fins al punt que fa una dècada la demanda per comprar planter d'alvocat superava l'any.

Però des de fa dos anys que les plantacions d'alvocat s'han estancat i, en alguns casos, fins i tot han començat a retrocedir i talar arbres. El miracle econòmic de l'or verd s'ha convertit en un problema per a molts productors: el 90% de les explotacions de l'Axarquía tindran pèrdues aquest any, segons càlculs del sector. És degut a la greu sequera que viu la zona –moltes cases passen 12 hores al dia sense aigua– i la situació extrema del pantà de La Viñuela, totalment moribund a només un 7,5% de la seva capacitat. "Ja el 2020 la situació era insostenible, però des de la Junta d'Andalusia es va consentir –detalla Yus–. Ara veiem com estan posant només pegats: l'ús d'aigua regenerada per regar i la construcció d'una dessalinitzadora". Tallat el rec amb aigua de La Viñuela, el cost de regar amb aigua regenerada ha fet disparar la factura de la llum. Alhora, l'últim any s'ha destapat una gran estafa amb 180 agricultors implicats que feien servir fins a 250 pous il·legals. Tot va començar amb la denúncia d'alguns petits productors el 2018 que veien com els alvocats dels seus veïns eren dues o tres vegades més grans tot i tenir accés, teòricament, al mateix consum d'aigua.

Més consum d'aigua que a l'Amèrica Llatina

"A Espanya la gestió que es fa de l'aigua és nefasta", admet el professor d'investigació del CSIC Iñaki Hormaza, que treballa a l'Institut d'Hortofruticultura Subropical i Mediterrània (IHSM) La Mayora. Segons els seus estudis, per produir un quilo d'alvocat a la península calen 700 litres d'aigua, els mateixos que per produir un quilo de cítrics. Al seu entendre no suposa una despesa hídrica extra en zones com el País Valencià. Ara bé, aquests 700 litres per quilo serien necessaris per a una productivitat de 12.000 quilos d'alvocats per hectàrea, cosa poc freqüent en les plantacions malaguenyes. En aquest cas, estem parlant d'una productivitat que baixa a la meitat: 6.000 quilos d'alvocats per hectàrea. Com menys fruita, també més despesa hídrica per arbre, fet que podria suposar el doble de consum d'aigua, fins a 1.400 litres per quilo d'alvocats. És una xifra encara baixa segons els càlculs del portaveu d'Ecologistas en Acción, que l'eleva a uns 2.000 litres per quilo d'acord amb la guia de l'organització holandesa sense ànim de lucre Water Footprint Nework. En el cas del clima mediterrani, Yus recorda que no es pot considerar subtropical com a tal. Potser sí pel que fa a temperatures i la manca de gelades, però no pas pel que fa a abundància de pluges.

"Això és imparable"

Malgrat la mala situació a la Axarquía, el responsable de fruites i hortalisses de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) de Màlaga, Benjamín Faulí, és optimista amb l'augment de la producció a Espanya d'alvocat. "Això és imparable", assegura. Creu que la lluita, més enllà de la sequera, creu que està en distingir l'alvocat espanyol al mercat europeu. "Lluitar per tenir una imatge de qualitat", afegeix. El 2022, segons dades del ministeri d'Agricultura, es van produir a l'Estat gairebé 106.000 tones d'alvocat, la majoria de les quals a Màlaga, que continua concentrant la producció amb més de 7.500 hectàrees d'arbres.

Ara bé, on creix molt ràpidament la producció és al País Valencià, així com la rendibilitat. Mentre que a Màlaga la producció mitjana va ser de 6.500 kg/ha, a la província de València es va enfilar a 10.600 kg/ha. Això va acompanyat d'una dada xocant: l'any passat es van arrancar més plantacions de cítrics que no pas plantar (10.574 ha enfront 8.047 ha). "L'alvocat valencià va començar fa 11 anys –explica Celestino Recatalá, president de l'Associació de Productors d'Alvocats–. Després de diferents crisis de campanyes de cítrics, veiem que funciona bé i que no té una mala rendibilitat".

S'ha passat així en poc més d'una dècada a tenir plantades fins a 3.200 hectàrees i acaben de crear el segell "Aguacate de la Comunidad Valenciana". Sobre els temors del consum d'aigua, Recatalá insisteix que en el seu cas l'alvocat no gasta més aigua que els cítrics. I que la prova és que es fa servir el mateix sistema preexistent quan se substitueix un arbre per l'altre. "És trist dir-ho, però la sequera a Màlaga ens ha donat més rendibilitat a l'alvocat valencià, assenyala. Ara bé, els productors valencians encara necessiten els operadors malaguenys, que són els que encara controlen el mercat. I tot plegat en un context en què a Portugal i al Marroc també s'està produint la febre per l'or verd amb un creixement molt ràpid de les explotacions.

Tant per a Hormaza, del CSIC, com per a ASAJA i també l'Associació de Productors d'Alvocats valenciana, l'objectiu ha de ser millorar el reconeixement de l'alvocat espanyol dins d'Europa per la seva qualitat, cosa que es tradueix en mantenir el creixement de les explotacions, que amb el canvi climàtic estan creixent també per la zona cantàbrica.