Onada de calor

L'estiu amb més nits tòrrides i encara molta calor per passar

Les temperatures que dificulten dormir són cada cop més freqüents i han fet un salt en els últims dos estius

BarcelonaAquest està sent un estiu una mica difícil de catalogar. Hi ha hagut dies de calor extrema com no n’hi havia hagut abans, però tot just estem immersos ara en el primer període llarg de calor forta, i la intermitència de les altes temperatures, sobretot venint del llarguíssim i duríssim estiu del 2022, fa que sembli que potser no n’hi ha hagut per a tant. Les dades, però, no enganyen, i alguns indicadors apunten que dormir és cada cop més complicat en algunes zones del país i que en els últims dos anys hi ha hagut un salt notori.

Temperatures mínimes superiors als 25 °C
Cada unitat és un observatori i un dia en què no s'ha baixat del llindar de temperatura en tot el dia a partir de dades de gairebé 150 estacions del Meteocat.
Cargando
No hay anuncios

A hores d’ara aquest ja és l’estiu amb més nits tòrrides a Catalunya com a mínim des del 2009, i probablement també en dècades anteriors, potser amb l’excepció de l’any 2003. Segons càlculs de l’ARA fets a partir de dades de gairebé 150 estacions del Meteocat, el 2023 ja és a hores d’ara l’any recent amb més temperatures mínimes de més de 25 graus (el que s’anomena nit tòrrida): a 21 d’agost ja n’hi ha hagut més que l’any passat i força més que en altres estius molt calorosos, com el del 2018 i el del 2015.

Cargando
No hay anuncios

Les dades obertes del Meteocat no van més enrere del 2009. És veritat que el 2003 va ser un any molt calorós i que alguns rècords d’aquell any no s’han repetit ni de lluny: a l’Observatori Fabra del Tibidabo el 2003 hi va haver 11 nits tòrrides i aquest any tot just n’hi ha hagut dues. Però, en canvi, observatoris també amb molts anys de dades com els de l’aeroport del Prat o l’Observatori de l’Ebre han registrat més nits tòrrides aquest any que llavors. Potser el 2003 va costar més dormir que enguany, però és difícil que hi hagi cap altre precedent que s’hi acosti en dècades anteriors.

Observatoris amb més nits tòrrides des del 2009
Cargando
No hay anuncios

La majoria d’aquestes temperatures mínimes de més de 25 graus d’enguany s’han donat al centre de Barcelona, a l’observatori del Museu de Badalona o en estacions de les Terres de l’Ebre com el pantà de Riba-roja o els Alfacs, però la taca d’oli s’està estenent. Aquest estiu, 37 observatoris dels analitzats han registrat com a mínim una nit tòrrida, una dada que té una tendència clara a créixer en els últims anys.

Al centre de Barcelona s’ha estat a punt de batre aquest any un altre rècord difícil d’empassar: la ratxa de nits tòrrides consecutives. El 10 d’agost la mínima va ser de 25 graus exactes, i des de llavors gairebé cada dia hi ha hagut mínimes de 25 graus, especialment ahir, en què va arribar a ser de 27,8. Es dona la circumstància que el 18 d’agost la mínima va caure a 24,8 °C, però es pot dir que al Raval de Barcelona virtualment s’hauran encadenat quinze dies sense baixar de 25 graus, un fet inèdit i una situació realment difícil de suportar si no es té aire condicionat.

Cargando
No hay anuncios
Temperatures mínimes superiors als 23 °C
Cada unitat és un observatori i un dia en què no s'ha baixat del llindar de temperatura en tot el dia a partir de dades de gairebé 150 estacions del Meteocat.

Les nits tòrrides encara són relativament poques en general i, per tant, la mostra és petita, però què passa si abaixem el llindar a 23 graus? El resultat és el mateix, les nits de mal dormir d’enguany superen les de l’any passat ja a hores d’ara, i en els últims dos anys hi ha hagut un salt notori. Cal recordar que encara estem enmig d’una onada de calor i que les dades al final de la setmana seran encara més altes.

Cargando
No hay anuncios

Encara molta calor per passar

El Meteocat té actius avisos per calor nocturna a la costa i el prelitoral per a dimarts i per a dimecres, i entre el Garraf i el Maresme el perill es considera alt. Aquest dilluns la temperatura mínima ha estat de 27,9 °C a l’Observatori Fabra del Tibidabo, una dada que suposa la mínima més alta dels últims 100 anys al Tibidabo. L’única dada més alta registrada en aquest punt són els 28,6 °C del 8 d’agost del 1923.

Cargando
No hay anuncios

A Portbou dilluns a la matinada la temperatura no ha baixat ni de 30 graus, però la mínima del dia ha acabat reculant algunes dècimes per sota d’aquest llindar.

La previsió apunta a un escenari de calor encara molt forta fins divendres, moment en el qual la temperatura començarà a baixar. Les temperatures de la nit de dimarts encara podrien ser més altes que les dels últims dies.

Cargando
No hay anuncios

El més probable a partir d’aquí és una baixada contundent del termòmetre que faci que el cap de setmana s’acabi amb temperatures ja no tòrrides i ni tan sols tropicals enlloc, tampoc a Barcelona, però encara hi ha incertesa en el pronòstic. Tampoc és clar encara fins a quin punt les tempestes acompanyaran el canvi de temperatura de dissabte i diumenge.

33 graus a l'habitació de la residència

Amb els termòmetres desbocats, familiars dels usuaris de la residència de gent gran Mossèn Vidal i Aunós de Barcelona han denunciat que des de dimecres de la setmana passada està espatllat l’aire condicionat i que la direcció del centre, de titularitat pública i gestió privada, no hi ha posat solució instal·lant aparells de refrigeració portàtils per donar confortabilitat a un dels col·lectius que més pateixen els efectes de la calor, explica María José Carcelén, de l’entitat Coordinadora 5+1, informa Marta Rodríguez. Diumenge la temperatura interior va arribar a 33 graus a les 8 del vespre, segons un registre mesurat per un familiar. 

Cargando
No hay anuncios

La mare de Carcelén, de 96 anys, és una de les residents. “Està marejada, no vol menjar perquè la calor els hi fa perdre la gana i l’habitació és un forn”, relata. Des del departament de Drets Socials, titular del centre, asseguren que s’està fent seguiment de l’incident i que ahir mateix ja es va començar a reparar l’aparell, i apunten que en tot moment s’han pres mesures per assegurar el benestar dels residents. Cal, diu Carcelén, un canvi d’estructures de geriàtrics, perquè en la gran majoria només hi ha refrigeració en les zones comunes.

La calor vivint al carrer

Un altre dels col·lectius que no poden escapar de la calor tòrrida és el de les persones que viuen al carrer, sense possibilitats de refugiar-se sota un sostre ni que sigui una estona si no és entrant als refugis climàtics habilitats. El problema és que aquests serveis, on hi ha aigua i aire condicionat, tenen horaris limitats i no obren a les nits i, sovint, els ajuntaments situen aquests refugis en parcs i jardins amb ombra, és a dir, al carrer, el lloc on es passen tot el dia a la força. Per a la Fundació Arrels, l'entitat referent del col·lectiu, la calor, el fred i la pluja són moments molt delicats per a aquestes persones, però adverteixen que només són "factors que s'afegeixen" a la vulnerabilitat que pateixen "tot l'any", i no només quan la meteorologia és extrema. Amb tot, consideren que si bé durant els mesos d'hivern tant la ciutadania com les administracions estan més sensibilitzades i hi posen més solucions, quan el termòmetre s'enfila en excés el sensellarisme no rep respostes.

Com passen l'onada de calor els sensesostre? Al carrer, amb més insolacions, cremades, deshidratacions. Si tenen possibilitats de moure's i conserven les seves facultats cognitives, segur que busquen llocs més refrigerats o canvien els seus llocs habituals per uns de més frescos. Però els que tenen problemes de mobilitat o alguna malaltia mental no són capaços de prendre mesures de prevenció i encara corren més riscos d'empitjorar el seu estat de salut.

"A l'estiu, quan vius al carrer, els recursos fan vacances, però les persones continuen tenint els mateixos problemes", lamenta una portaveu d'Arrels, que si bé admet que les biblioteques són un dels serveis més freqüentats pel col·lectiu també troben impediments, per exemple, per entrar-hi amb els seus gossos o pertinences que carreguen amunt i avall. "Aquests serveis estan pensats per al gruix de la població i no per a la gent que viu al carrer", diu, i reclama un "canvi de mirada" perquè els recursos també serveixin per a aquest col·lectiu tan vulnerable.