COP29

L’escalfament del planeta s’accelera en els últims sis mesos

L’augment de la temperatura des del maig trenca tots els esquemes de les últimes dècades

BarcelonaDes de fa alguns mesos la comunitat científica està desconcertada per la ràpida acceleració de l’escalfament del planeta, una dinàmica que al nostre país ja es va notar l’any passat i s’està confirmant aquest 2023.

Inscriu-te a la newsletter La crisi climàtica, a judiciUna mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

Encara hi ha moltes incògnites sobre els processos que estan desencadenant aquesta pujada sobtada de la temperatura a escala global que afecta sobretot els oceans, però les dades reflecteixen clarament que la situació a partir del mes de maig ha trencat tots els esquemes d’escalfament progressiu que s’havien vist durant les últimes dècades.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha diferents gràfics que mostren aquesta situació. Un dels més clars és el que va publicar el programa Copernicus de la Unió Europea fa pocs dies, en el qual es podia veure que fent un tractament de dades diàries a mitjans de novembre el planeta va superar per primer cop l’anomalia de 2 °C respecte del període industrial, un llindar que semblava llunyà fa ben poc.

Anomalia de la temperatura mitjana diària global
Període de referència 1850-1900
Cargando
No hay anuncios

L’allunyament de la dada d’enguany respecte de totes les anteriors en els últims mesos és clara. En tot cas, que la dada diària de temperatura del planeta hagi arribat a una anomalia de 2 °C no vol dir que s’hagin incomplert ja els acords de París, ja que per a l’acord està establert que la superació del llindar es produeixi en una mitjana de 30 anys, no pas a escala diària. A hores d’ara, segons Copernicus, aquest escalfament en el període de 30 anys se situa en 1,25 °C.

Agafem, doncs, més perspectiva. Quan arribarem a un escalfament d'1,5 °C seguint aquest criteri? Segons càlculs del programa Copernicus, amb dades fins a l’octubre d’enguany s’estima que això passarà el maig del 2034, però aquest horitzó no ha parat d’acostar-se en els últims anys, un indicador clar de l’acceleració de l’escalfament global. Fa només 15 anys, a finals del 2008, l’estimació era arribar-hi el juliol del 2051, per tant, l’horitzó dels 1,5 °C s’ha escurçat més de 16 anys des de llavors.

Cargando
No hay anuncios
Quan s’arribarà als 1,5 ºC d’escalfament global?
Diferència en mesos entre la data prevista un any i l’anterior

Pot generar confusió veure que aquest horitzó es va acostar més el 2010 o el 2016 i 2017 que durant els últims mesos de temperatura desbocada, però cal tenir en compte que aquest càlcul es fa amb dades de períodes de 30 anys, fet que limita la influència de la pujada sobtada recent.

Cargando
No hay anuncios

L’augment de la temperatura és especialment notori als oceans. L’escalfament de les diferents grans masses d’aigua del planeta està contribuint de forma molt significativa a aquesta pujada exagerada de la temperatura del planeta durant els últims mesos. Aquest gràfic, també del programa Copernicus, mostra clarament aquesta circumstància.

Temperatura mitjana diària dels oceans
Dades en °C. Càlculs sobre l’àrea oceànica compresa entre els 60° de la latitud sud i els 60° nord
Cargando
No hay anuncios

Per què s’està produint aquesta acceleració de la temperatura del planeta és un tema de gran debat entre la comunitat científica. Hi ha diversos aspectes que hi poden estar influint. Per una banda, el desenvolupament d’un fenomen del Niño en els últims mesos sol ser un factor que fa pujar la temperatura del planeta, però a hores d’ara el Niño està lluny de ser tan intens com altres episodis recents, fet que posa en dubte que en pugui ser el gran responsable.

Hi ha una altra explicació que és compartida per diferents investigadors i que té a veure amb el desequilibri energètic del planeta. El balanç d’energia del planeta és la diferència entre l’energia que ens entra a través del sol i les diferents maneres com aquesta energia retorna cap a l’espai. Segons alguns experts com l’investigador nord-americà James Hansen, aquest balanç és més explicatiu de l’escalfament global que la dada de la temperatura mitjana.

Cargando
No hay anuncios

Durant les últimes dècades aquest balanç d’energia ha anat augmentant, però els últims mesos aquest indicador ha fet un salt més brusc. Bona part d’aquest augment d’energia que absorbeix el planeta se’l queden els oceans, fet que podria explicar en part la pujada, molt notòria, dels últims mesos.

Balanç energètic del planeta
Mitjana mòbil de 36 mesos. Dades en W/m²
Cargando
No hay anuncios

I si baixem a una escala més local, és molt preocupant el salt que ha fet la temperatura mitjana de Catalunya en els últims dos anys. El 2022 va ser un any extraordinàriament càlid a Catalunya, amb un salt de gairebé un grau respecte dels anteriors rècords.

Anomalia de la temperatura mitjana anual a Catalunya
Període de referència: 1961-1990
Cargando
No hay anuncios

Hi havia l’esperança que aquesta dada fos una anècdota, un valor atípic excepcional i que en anys següents la temperatura tornés a valors més similars als dels últims anys, però aquest 2023 serà un any pràcticament tan càlid com l’anterior. Segons càlculs de l’ARA amb dades fins al 30 de novembre, la diferència entre aquest any i l'anterior és de només 0,15 °C, cosa que situa el 2023 molt més a prop del 2022 que no dels anys anteriors.

Temperatura mitjana a Catalunya entre gener i novembre
A partir de dades de 140 estacions del Meteocat