Per què l’Empordà es va convertir en un forn?

BarcelonaEls 45,3 graus d’ahir a Figueres i els 45,1 de Navata i del pantà de Darnius-Boadella són una fita que només té un precedent conegut que s’hi assembli a Catalunya: els 45 graus (sense decimals) anotats per l’observador de l’aeròdrom de Sabadell el 7 de juliol del 1982. Estem acostumats a sentir a parlar de 40 graus al pla de Lleida i a la vall de l’Ebre, però, en canvi, el rècord de temperatura de Catalunya s’ha instal·lat ara a l’Empordà. Per què va passar així?

El motiu que ahir just després del migdia la temperatura escalés de forma dramàtica en algunes comarques del nord-est i sobretot a l’Empordà és sobretot l’entrada de vent de sud-oest que va haver-hi a la zona. El vent de garbí, un vent amb molt recorregut terral al nord-est de Catalunya, es va anar escalfant i assecant a mesura que s’acostava a l’Empordà, de la mateixa manera que passa amb el vent de ponent en molts punts de la costa, amb el mestral al sud o amb el vent de nord en algunes valls del Pallars i en altres punts del vessant sud del Pirineu.

El pic de temperatura va arribar molt aviat, en comparació amb el que sol passar amb les màximes al pla de Lleida. Normalment, a l’oest en aquest tipus de situacions les màximes s’acostumen a produir entre les 4 i les 5 de la tarda, fins i tot una mica més tard a vegades, la temperatura es va enfilant a mesura que es va acumulant insolació, però a l’Empordà el pic de temperatura d’aquest dimarts es va produir molt aviat i també ràpidament amb el canvi de vent la temperatura va fer una baixada clara. Ho mostra perfectament el gràfic que simula la banda d’un termògraf de l’estació automàtica de Figueres, on es veu clarament com la temperatura va pujar deu graus, de 35 a 45 graus, entre les 13 h i les 15 h i després encara a més velocitat va baixar aquests mateixos deu graus quan el vent va canviar de direcció i va pujar la humitat.

Deu graus en només 12 minuts

Un altre lloc on ahir el vent va provocar oscil·lacions estranyes de temperatura va ser Benissanet, a la Ribera d’Ebre, on el Meteocat ha detectat que s’hi podria haver produït un esclafit càlid. Al vespre la temperatura va passar dràsticament de 32 a 42 graus en només dotze minuts, un viratge que va anar acompanyat d’un cop de vent de 85 km/h.

Que ahir les màximes més altes es donessin a l’Empordà cal atribuir-ho al vent de garbí, però el fet que s’arribés a 45 graus es deu a la potent massa d’aire càlid que ens va afectar i que va fer que 71 estacions de l'SMC saltessin per sobre dels 40 graus. A uns 1.500 metres d’altura, on se sol mirar per veure l’evolució de les masses d’aire, la temperatura ahir sobre la vertical de Barcelona va arribar a 27,5 graus, segons dades del radiosondatge del Meteocat, són gairebé 10 graus més dels que tocaria per a l’època agafant com a referència el període 1997-2022.

El canvi climàtic fa cada cop més freqüents i més fortes aquestes entrades d’aire molt càlid, i la tendència sobre això és bastant clara fins i tot si s’agafen pocs anys de dades. Les dades obertes del Meteocat només permeten fer consultes fins al 2009, però la tendència dels últims anys a Catalunya ja és clara. Les temperatures de més de 40 graus s’han multiplicat: en els set anys que van del 2009 al 2016 no va haver-hi ni 100 temperatures de més de 40 graus a Catalunya, mentre que en els últims sis estius (l’actual a mitges) que hi ha hagut des de llavors les temperatures de més de 40 s’han multiplicat per més de 5. Cadascuna és una estació i un dia que s’ha arribat a 40 graus.

Fa només quatre anys, el 2019, vam tenir un episodi de calor extrema similar també amb 70 estacions que van saltar per sobre dels 40 graus en un sol dia. Podria ser una casualitat, però en el context de canvi climàtic actual cal pensar que aquest tipus de situacions seran força freqüents en el futur immediat, i que probablement a partir d’ara els pics de calor extrema seran cada cop més així.