L'any més dur per als boscos de Catalunya

BarcelonaNo hi ha pau per als boscos del país. La sequera continuada que assola el territori des del 2021 agreuja una situació ja de per si dolenta. L'any 2022 ha estat el pitjor any pel que fa a l'afectació dels boscos, segons les dades que publica l'informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya. Fins a 33.072 hectàrees de bosc mostren signes de patiment per sequera i calor extrema, com la decoloració o caiguda de les fulles o la mort. Això és equivalent, pràcticament, a tota l'extensió del Parc Natural del Montseny (31.064 ha). De les zones afectades, 10.477 hectàrees, gairebé un terç, són noves.

Tots els boscos afectats per la sequera es troben a la meitat nord de Catalunya, d'acord amb la xarxa de seguiment del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament amb el Cos d'Agents Rurals i el CREAF. Les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i totes sobrepassen les 3.000 hectàrees afectades. Aquest any la que més ha patit ha sigut el Pallars Sobirà.

Així, hi ha una relació estreta entre les anomalies de temperatura —com onades de calor— i de precipitació amb les zones més afectades, tal com es pot comprovar amb les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. El DeBosCat també demostra que el juny del 2022, especialment sec, va ser determinant per a la salut dels boscos. La duresa del juny va determinar que el juliol es declarés l'alerta per sequera per la falta de precipitacions, i l'any 2022 és, segons l'Observatori Fabra, el de menys precipitacions des que es tenen dades, l'any 1914.

Tot i que el 2022 sigui el pitjor any per als boscos des que els segueix DeBosCat, a causa del caràcter cumulatiu de les dades del primer any en què es va elaborar l'informe, el 2012 encara consta com l'any en què va haver-hi més hectàrees de bosc afectades, fins a 40.000.

Un futur cada cop més marró

L'any 2022 va ser el segon d'una sequera que es manté i que, per la seva intensitat i durada, està esdevenint una de les més rellevants de les darreres dècades. El mateix passa amb les anomalies de temperatura, cosa que porta al fet que pràcticament cada any es trenquin els rècords dels anteriors. El 2022 hi va haver nombroses onades de calor. Això explica que el nombre de noves hectàrees registrades ha estat dels més alts des que es prenen dades, amb 10.477 de noves. Des dels ens coordinadors del DeBosCat valoren que aquestes dades confirmen el trencament amb la dinàmica dels anys 2018, 2019 i 2020 —especialment plujós—, en què els boscos s'estaven recuperant de l'anterior sequera, del 2016.

La resta d'hectàrees, fins a 22.595, ja havien registrat patiment per sequera altres anys. Per aquesta reincidència, més de dos terços dels boscos afectats perden probabilitats de recuperació, tal com informen els experts. Per aquest motiu creuen especialment important fer seguiment d'aquests boscos. La decoloració de les fulles i el pas de verd a marró que s'aprecia en molts boscos afecta especialment els planifolis, és a dir, roures, alzines i faigs, entre d'altres. Però els experts adverteixen que, tot i que l'afectació sigui menor, quan les coníferes (pins, avets, etc.) canvien el verd pel marró vol dir que aquell arbre ja ha mort. En alzines i roures hi ha més marge per a la recuperació després del decaïment.

"El que suggereixen les projeccions climàtiques és que el clima de Catalunya s’assemblarà al que té actualment Israel", avisava Vicent Altava, tècnic de recerca i modelització del Meteocat, en una entrevista a l'ARA. L'expert en sequera augura que en el futur plourà menys al país i que probablement també farà més calor: "En les projeccions climàtiques per a tot aquest segle, la mitjana d’increment que s’espera a la dècada del 2050 al 2060 és de 2,5 graus".