"L'era de l'ebullició global": el juliol del 2023, el mes més calorós en 120.000 anys
Durant les tres primeres setmanes del mes s'ha superat temporalment el llindar d'1,5 ºC d'escalfament global, segons Copernicus
Barcelona"L'era de l'escalfament global s'ha acabat i ha arribat l'era de l'ebullició global", ha dit aquest dijous el secretari general de l'ONU, António Guterres, després de fer-se públiques les dades de temperatura de l'últim mes. El juliol que s'està a punt d'acabar serà el mes més calorós mai registrat. Ho confirmen tant el Sistema de Canvi Climàtic de Copernicus -el programa d'observació de la Terra de la Unió Europea- com l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), amb dades publicades aquest dijous. Després del juny també més calorós, el juliol ha superat el rècord que tenia fins ara el 2019. I ho ha fet com el mes més calorós mai registrat (no només el juliol).
Fins i tot podria ser el mes més calorós des de fa 120.000 anys, segons un estudi encapçalat per la Universitat de Leipzig i que s'ha publicat també aquest dijous. "Acabem de viure el mes més calorós de l'últim centenar de milers d'anys, hauríem d'anar tan lluny com fins al període eemià, fa uns 120.000 anys, per trobar condicions semblants", deia Karsten Haustein, investigador d'aquesta universitat i cap de l'estudi publicat també dijous: "No només serà el juliol més càlid, sinó també el mes més càlid de la història en termes de temperatura mitjana mundial absoluta".
"Les temperatures excepcionalment càlides que hem observat fins ara al juliol fan cada vegada més probable que el 2023 sigui l'any més càlid des que van començar els registres, a mitjans del segle XIX. Les nostres emissions de CO2 s'han anat acumulant a l'atmosfera i fins i tot sense un escalfament addicional, aquest segle serà més càlid que qualsevol període semblant dels últims 120.000 anys", afegia l'investigador de Berkeley Earth Zeke Hausfather, que també ha participat en l'estudi. Però advertia que la situació pot empitjorar ràpidament perquè "els efectes del fenomen del Niño, que es desenvolupa aquest any, es notaran encara amb més força en les temperatures de la superfície terrestre el 2024". Així doncs, "si el món estableix un nou rècord el 2023, és probable que se superi ben aviat". "L'única manera d'impedir que la Terra es continuï escalfant i que els fenòmens extrems associats al canvi climàtic s'agreugin és aconseguir que les emissions mundials de CO2 es redueixin a zero net”, alertava.
El 6 de juliol del 2023, el dia de més calor de la història
Segons les dades oficials de Copernicus, les primeres tres setmanes de juliol han estat el període de més calor des que hi ha dades. Han propiciat l'aparició d'intenses onades càlides en diverses zones de l'Amèrica del Nord, l'Àsia i Europa, que els científics atribueixen sense cap mena de dubte a l'emergència climàtica. De fet, durant aquest interval de tres setmanes el planeta ha superat temporalment la temperatura mitjana global d'1,5 ºC superior a la de l'era preindustrial, que és el llindar que els científics alerten que comportarà impactes climàtics devastadors si se supera permanentment. L'organisme deixa clar que el límit s'ha superat només temporalment i que això no vol dir que s'hagi incomplert l'Acord de París, perquè aquest últim es referia a un escalfament a llarg termini, resultat de la mitjana de diversos anys.
L'anàlisi publicada per Copernicus assenyala també que el 6 de juliol va ser el dia més calorós mai registrat, quan es va assolir la temperatura mitjana mundial més alta a la superfície terrestre i es va superar el rècord de l'agost del 2016. En segon i tercer lloc se situen el 5 de juliol i el 7 de juliol.
"El canvi climàtic ja és aquí i és esgarrifós, i això que només ha començat", ha alertat Guterres, que ha tornat a reclamar "una acció climàtica dràstica i immediata" per aturar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. "El clima extrem que ha afectat molts milions de persones aquest juliol és malauradament la dura realitat del canvi climàtic i un avançament del futur", ha dit també el secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial, Petteri Taalas, que ha avisat que "la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle és més urgent que mai". "L'acció climàtica no és un luxe, sinó una necessitat". L'OMM prediu que hi ha un 98% de probabilitats que almenys un dels cinc anys vinents sigui el més càlid que s'hagi registrat mai i un 66% de possibilitats de superar temporalment els 1,5 °C per sobre de la mitjana de 1850-1900 durant almenys un d'aquests cinc anys vinents.