Josep Pascual, mig segle recollint les proves del canvi climàtic al mar català

Dossier Radiografia de la costa catalana Desplega

1

Només el 0,01% del mar català està totalment protegit

2

Josep Pascual, mig segle recollint les proves del canvi climàtic al mar català

3

El vaixell que avalua la salut dels mars i oceans europeus amarra a Barcelona

L'Editorial

La protecció del mar funciona, per què no fem una passa endavant?

L'EstartitLa història de la meteorologia a Catalunya no s'entendria sense la passió i la dedicació de moltes persones, algunes de les quals han esdevingut autèntics referents. Un d'ells és Josep Pascual, topògraf de professió, que fa més de mig segle que compila regularment dades meteorològiques a l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Als seus gairebé 74 anys, observa diàriament el temps i surt al mar un parell de vegades a la setmana per observar l'aigua. Ha passat tota la vida mirant el cel i el mar. La seva tasca sense ànim de lucre ha acabat sent crucial a l'hora d'entendre l'evolució del canvi climàtic a casa nostra: la informació que recopila manualment i de forma regular sobre el mar és especialment valuosa perquè és l'única sèrie històrica oficial i de referència que consta de tota la costa catalana. Fins i tot la mateixa NASA ha reconegut les seves dades oceanogràfiques, afirmant que s'alineaven amb les dels seus satèl·lits.

La sèrie històrica del topògraf gironí és també la més llarga de tot el Mediterrani. Cap a l'any 1969, Pascual va començar a prendre mesures meteorològiques i el 1974 es va endinsar al mar. A finals dels 80 va començar a observar que les dades marítimes començaven a experimentar canvis. Des de llavors, el nivell i la temperatura del mar no han fet més que pujar. Segons les xifres de Pascual, la temperatura de la superfície marina ha anat pujant en l'últim mig segle i ja es troba més d'un grau per sobre de l'habitual.

L'ARA ha acompanyat Pascual en el seu dia a dia per saber com aconsegueix obtenir dades tan fiables. Ens trobem al passeig Marítim de l'Estartit, on el topògraf arriba amb la seva vella bicicleta carregada d'aparells de mesura de l'aigua del mar. Primer entrem a l'estació meteorològica ubicada al mateix passeig i que porta el seu nom, en reconeixement de la seva feina. Dona un cop d'ull a les dades. Avui l'ambient és una mica càlid per a l'època, amb força sol i vent a la baixa. És possible sortir a navegar. Un cop sobre la seva barca, La Pubilla, Pascual explica que la seva afició va començar de ben petit, quan tenia uns quatre o cinc anys i sortia a navegar amb el pare i l'avi, que eren pescadors. Aleshores sempre parlaven del temps. "Aquells comentaris em van marcar", assegura.

A partir d'aquí va començar a interessar-se per la meteorologia. Inicialment, només amb una llauna de conserves, amb la qual calculava la pluja que queia, i amb un termòmetre "de 20 pessetes", per mesurar la temperatura del mar des de la mateixa platja. Tot va començar aquí. Amb 13 anys, Pascual ja recopilava les seves primeres dades, però no va ser fins al cap d'uns anys que va tenir aparells més fiables i va començar a aglutinar de forma regular la informació que ens ha fet arribar fins al dia d'avui. Ara, cinquanta anys de molta dedicació després, les dades de Pascual són el viu testimoni del ràpid avanç del canvi climàtic a Catalunya.

Un mar cada cop més calent

Un cop al mar, Pascual llença a l'aigua una sonda electrònica que mesura a cada segon la temperatura, la conductivitat i la densitat de l'aigua. Això no obstant, també utilitza el vell termòmetre de mercuri. "Els termòmetres de fa 50 anys em serveixen per calibrar les sondes electròniques", explica. A continuació, comença a prendre dades de la superfície marina i de 20, 50 i 90 metres de profunditat. Ho acostuma a fer una milla enllà de les illes Medes per evitar que l'activitat humana a prop de la platja alteri els resultats. "A finals dels anys 80 van començar a canviar les dades. Al principi no sabia si era una cosa natural, però després em vaig adonar que era per la influència humana", explica. Pascual va notar d'aquesta manera els primers indicis del canvi climàtic a l'aigua del mar.

En global, les dades de Pascual revelen que la temperatura del mar a l'Estartit ha passat d'uns 16 o 16,5 °C de mitjana anual a més dels 17,5 °C actuals. A 90 metres de profunditat, l'ascens ha estat de mig grau. A l'estiu s'assoleixen les temperatures més elevades a la superfície marina. Abans l'aigua del mar estiuenca es trobava en uns 22 o 23 °C de mitjana, però els últims anys les xifres ja són de 24 o 25 °C. L'agost del 2022 es va batre el rècord de calor des que Pascual recull dades: l'aigua del mar va assolir els 27,5 °C. "La situació és greu", assegura, i calcula que a mitjans d'aquest segle la costa catalana pot apropar-se als 30 °C.

Un cop a port, Pascual ensenya el mareògraf amb què des de l'any 1990 també mesura el nivell del mar. És una mena de flotador ubicat al mateix pantalà on té la barca i que dibuixa en un gràfic les variacions marines. Després de gairebé 35 anys, les dades no són optimistes. Pascual ha detectat que el nivell del mar puja uns tres mil·límetres cada any. És a dir, des dels anys noranta l'ascens ha estat de més de 10 centímetres. A més del desgel accelerat per l'escalfament global, el topògraf destaca un altre factor clau: "L'augment de la temperatura provoca que l'aigua del mar es dilati, i això facilita la pujada del nivell".

Gran i preocupant retrocés de les platges

Des de l'any 1993, Pascual també mesura el retrocés de les platges. En aquest cas, ho fa des de dalt de tot del puig de Rocamaura, la muntanya de 225 metres d'altura que s'imposa solemnement sobre l'Estartit i des d'on es contempla tota la badia de Pals fins al cap de Begur. En aquest sentit, les observacions indiquen que cada any es perd mig metre de platja, i en poc més de 30 anys els nou quilòmetres de platges d'aquesta zona de la Costa Brava han retrocedit un total de 15 metres. "Això és moltíssim!", alerta Pascual amb preocupació. "La majoria de les platges i de passejos marítims estan en perill", cada cop més vulnerables als temporals marítims, continua l'expert.

Però més enllà del mar, entre totes les altres dades que mesura diàriament Pascual, també hi ha la temperatura de l'aire, que ha augmentat 2 °C en l'últim mig segle a l'Estartit. Tot plegat accelera canvi climàtic amb efectes imprevisibles. "Estem tenint una tropicalització del Mediterrani", assegura, afegint que l'augment de la temperatura marina està provocant que algunes espècies marines autòctones estiguin morint o marxant més al nord. En canvi, n'arriben de noves provinents de latituds més baixes i d'aigües més càlides. Pascual també corrobora que aquests últims anys ha detectat que el temps "és cada vegada més extrem". I com més elevada sigui la temperatura de l'aire i del mar, més severes poden ser les tempestes. "Ens hem de preparar per a fenòmens cada vegada més violents", avisa.

En el context de la greu i històrica sequera que travessa Catalunya, Pascual ha detectat un augment destacat de la salinitat del mar a la costa catalana. "Com que no hi ha pluges importants que facin que els rius aportin aigua dolça al mar, la salinitat augmenta", detalla. I des del temporal Glòria, el gener del 2020, la tramuntana "no ha bufat ni amb la freqüència ni amb la intensitat de sempre". Això ha provocat canvis en els corrents marins i en la salinitat, i ha influït en la pujada de la temperatura de l'aigua del mar. "Haurem de veure si és un factor cíclic o és un canvi que ha vingut per quedar-se", planteja.

Sense relleu (per ara)

A més de tota la gran gestió que du a terme a l'Estartit, Pascual també pren mesures un cop al mes de l'estany de Banyoles i, de tant en tant, de l'aigua dels pantans de Sau i de Darnius-Boadella. També del mar al cap de Creus i a Palamós. Al llarg d'aquest mig segle, Pascual ha comptat amb diversos suports, sobretot de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), que li ha cedit aparells. Però ell s'ha hagut de pagar totes les despeses a l'hora de sortir amb la barca i dur a terme tota la tasca de recopilació i emissió de les dades passades a net de forma manual. "El suport institucional ha estat sempre molt irregular", afirma Pascual.

A la seva edat, la pregunta és gairebé obligada: hi ha garantit un relleu generacional quan ell ho deixi? Segons Pascual, hi ha una persona a l'Estartit que hi estaria interessada, però llança un avís: "El dia que plegui jo, si no paguen les despeses, ningú farà aquesta tasca". Actualment, Pascual afirma que manté reunions amb les institucions per tal de millorar la situació.

La seva tasca és tan important que no només la NASA el va reconèixer: a casa seva, unes conegudes de tota la vida van impulsar una campanya de recollida de signatures perquè el topògraf de l'Estartit sigui guardonat amb la Creu de Sant Jordi. "Si algun dia rebo aquest premi, l'hauré de compartir amb totes les persones que fan observacions meteorològiques arreu del país; el mèrit no és només meu", afirma Pascual. En tot cas, qualsevol premi farà curt per a una persona que ha dedicat tota la seva vida a recopilar dades molt valuoses del mar a casa nostra.

"Em vaig plantejar plegar –reconeix–, però després vaig veure que les dades mai es repetien igual". I abans d'agafar la seva vella bicicleta per tornar cap a casa té un últim missatge: "Abans pensava que ho sabia tot, i després de cinquanta anys veig que no sé res". Paraules modestes de Josep Pascual, un referent a nivell nacional i internacional.