El Mediterrani en flames: Itàlia, Grècia, Algèria i Croàcia lluiten contra incendis devastadors

BarcelonaEl Mediterrani continua lluitant contra incendis devastadors, atiats per les altes temperatures d'aquest juliol. Un dels focs més intensos és encara el de l'illa italiana de Sicília, en una zona a prop de Palerm, que ha deixat ja tres víctimes mortals. Una parella d'uns 70 anys va morir quan les flames van arribar a casa seva, als afores de la capital siciliana, i una altra dona de 80 anys va morir perquè l'ambulància no va poder arribar a casa seva a causa de la virulència del foc. El president de Sicília, Renato Schifani, advertia que "la calor abrasadora i uns incendis devastadors sense precedents" feien viure a l'illa "els seus dies més difícils en dècades".

A tota Itàlia hi ha actius uns 1.400 focs, inclosos els 650 de Sicília i 390 de Calàbria, on també ha mort una dona de 98 anys a casa seva. A Calàbria, un dron ha gravat un piròman just quan estava fent cremar diverses plantes per provocar un incendi. "Calàbria és una regió civilitzada però també té alguns imbècils que provoquen focs al bosc com aquest piròman", denunciava el president regional, Roberto Occhiuto, a les xarxes socials, on recordava que les penes per aquest delicte poden arribar als set anys de presó.

A Grècia, que porta més d'una setmana d'intens combat contra les flames, alguns focs "s'estan debilitant" però els bombers no han abaixat la guàrdia i milers d'agents i voluntaris continuen treballant a Rodes, Corfú i Eubea. De fet, mentre alguns focus remeten, aquest dimecres es declaraven dos focs nous al centre del país. Un de gran s'ha iniciat en una zona agroforestal a la regió de Magnèsia, on tres localitats han hagut de ser evacuades. El fum dens ha arribat fins al port de Volos i l'autovia nacional Atenes-Salònica ha quedat tallada en aquesta regió.

Un altre gran foc nou s'ha declarat a prop de la ciutat de Lamia, d'uns 75.000 habitants, també a Grècia central. Les autoritats han demanat als residents de la part nord de la ciutat que abandonin els seus habitatges i es dirigeixin cap al centre i el sud. Mentrestant, el foc de l'illa de Rodes continua descontrolat després de nou dies cremant i ha calcinat ja 14.000 hectàrees de bosc, a més d'habitatges i bestiar. Més de 20.000 persones romanen evacuades en aquesta zona.

A Algèria, les autoritats informaven aquest dimecres que havien aconseguit contenir gairebé tots els incendis forestals que cremaven des de fa dies al nord del país i que han deixat fins a 34 morts, entre els quals 10 soldats que combatien les flames, a més de 1.500 evacuats. Només hi quedava un foc actiu que s'esperava controlar "en les pròximes hores", segons Protecció Civil.

Foc atiat per vents huracanats

També Croàcia lluita contra el foc, que aquest dimecres s'ha declarat a prop de la ciutat adriàtica de Dubrovnik. En aquella zona d'Europa els incendis s'estan veient atiats pels vents huracanats que hi arriben des del sud. Al nord d'Itàlia, de fet, aquests vents van assolir dimarts a la nit categoria de cicló i van deixar quatre persones mortes, diversos arbres caiguts i carrers anegats a Milà. La tempesta va descarregar també calamarsa d'un gruix sense precedents a Europa: pedres de 19 centímetres.

És una grandària de la qual no es té constància fins ara al continent, segons experts del laboratori de seguiment de tempestes i fenòmens violents, ESSL. Feia pocs dies una altra tempesta molt violenta a Itàlia havia descarregat pedres de 16 cm a Carmignano di Brenta, a seixanta quilòmetres al nord-oest de Venècia, que ja llavors es van catalogar com les més grosses registrades a Europa. De fet, als Estats Units la pedra més grossa caiguda de què es té constància és una de 20 cm que va caure el 23 de juliol a Vivian, a Dakota del Sud, informa Miquel Bernis. El nord d'Itàlia és la regió que està experimentant un augment més clar de les tempestes acompanyades de pedra a Europa durant les últimes dècades, segons estudis dels experts de l'ESSL.

Però la principal preocupació encara arreu de l'arc mediterrani són els incendis, que a més tenen una altra conseqüència nefasta. Segons el servei europeu de monitoratge Copernicus, els incendis forestals de Grècia en aquesta segona meitat de juliol han generat les emissions de carboni més altes del país en 21 anys. Dupliquen ja el rècord de 2007, amb més d'una megatona de carboni i altres partícules contaminants emeses a l'atmosfera en pocs dies. El sistema Copernicus preveu que aquest fum es desplaci per tot el Mediterrani i afecti la qualitat de l'aire "tant a escala local com a tota la regió més àmplia mediterrània", diu en un comunicat.