Hi poden haver huracans a Catalunya?

BarcelonaEstem acostumats a veure a través dels mitjans de comunicació els huracans o els tifons que tenen lloc en àrees tropicals d’arreu del planeta. Són imatges que, a priori, ens queden molt lluny, però amb la crisi climàtica plana una pregunta: es poden produir huracans a la nostra zona del Mediterrani? La resposta és que sí, tot i que amb matisos.

Els últims anys ha augmentat la freqüència d’un fenomen fins ara poc conegut: el medicà –en anglès, Medicane–. És el resultat de la unió de les paraules huracà mediterrani que posa nom a les profundes borrasques mediterrànies que esdevenen petits huracans. Casa nostra s'encamina ràpidament cap a un clima d’extrems amb un mar cada cop més càlid i tropical i tot plegat obre la porta a patir fenòmens meteorològics més extraordinaris i propis d’altres zones del món, com ara aquests ciclons tropicals.

"Estem observant que aquests últims anys els medicans són cada cop més freqüents a causa de l’augment de la temperatura de la superfície marina", explica a l’ARA el cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom. "El nostre mar és tancat i té certes similituds amb les aigües tropicals, però la seva temperatura no para d’augmentar a causa de l’escalfament global; això comporta que hi hagi més potencial i energia perquè es puguin desenvolupar medicans", afegeix l’expert, recordant que la principal font d’energia d’un huracà és una elevada temperatura del mar.

Aquests últims anys n’hem pogut veure sobretot entre Sicília (Itàlia) i Grècia, on l’aigua del mar està clarament per damunt dels 25 °C en aquesta època de l’any. Sense anar més lluny, el setembre de l’any passat la tempesta Daniel va ser el medicà més mortífer des que se'n tenen registres. Va deixar prop de 1.000 l/m² en tan sols un dia a Grècia amb fortes ventades, va provocar diversos morts, desbordaments de rius i danys catastròfics. A Líbia la tempesta va provocar el col·lapse de dues preses, i també milers de morts. L’any 2007 se’n va formar un entre les costes d’Alacant, Múrcia i les Balears, que va provocar forts vents i aiguats en aquestes zones. I el 1986 –quan encara no existia el terme medicà– un petit cicló mediterrani també va afectar l’illa de Mallorca. És, per tant, un fenomen que cada cop serà més probable els pròxims anys.

Diferències entre un medicà i un huracà

Els medicans són borrasques de mides molt més reduïdes que els huracans i no acostumen a passar de categoria u en una escala de cinc. Fan menys de 200 quilòmetres de diàmetre, mentre que els huracans en poden fer de 400 a 800. Els seus forts vents poden arribar a 150 km/h respecte als 300 km/h que poden assolir els huracans. "La dimensió d’aquests fenòmens està molt condicionada a on es formen i per on passen, i aquí trobem la gran diferència; el Mediterrani té moltes illes que impedeixen que un medicà tingui recorregut continuat a través de l’aigua calenta per realimentar-se i créixer més, cosa que sí que passa amb un huracà o un tifó", assegura Prohom. Tot i això, les seves conseqüències poden ser igualment devastadores, sobretot perquè les infraestructures estan poc preparades per a fenòmens tan extrems.

El que sí que tenen en comú és que tots dos giren al voltant d’un ull ubicat al centre de la borrasca. Com passa en els huracans, els medicans es generen gràcies al xoc d’aire fred en altura d’una profunda borrasca amb l’aigua cada cop més calenta del mar a finals d’estiu i a principis de tardor. I aquests fenòmens seran cada cop més probables a casa nostra amb la crisi climàtica, raó per la qual esdeveniments com la COP29 que se celebra aquests dies són crucials per impulsar mesures que frenin l’escalfament global i les seves devastadores conseqüències.

"Ens hi juguem el futur com a societat, sobretot en àmbits com la salut o el turisme; en el context de canvi climàtic el nostre país pot ser menys atractiu perquè els estius seran més durs i els fenòmens meteorològics més extrems", afirma Prohom, que també avisa: "Està en joc tot un model de desenvolupament que hem estat impulsant durant molts anys, i que ara hem d’adaptar a la nova realitat".

Una DANA no és un medicà

La Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) històrica que ha causat la catàstrofe de València és un clar exemple de situacions severes agreujades per l’escalfament global. Ara bé, no l'hem de confondre amb un medicà. El primer fenomen es tracta d’un embossament d’aire fred que es despenja del corrent general de vents i queda estancat en una zona concreta. La seva inestabilitat acusada i els seus moviments erràtics fan que es puguin produir pluges importants dins del seu radi d’acció segons la seva posició. En canvi, un medicà és una profunda borrasca amb aire fred en altura que, quan xoca amb l’aigua calenta del mar, deriva en moviments ciclònics al voltant d’un ull, generant al seu pas vents huracanats i pluges torrencials.

"Una DANA pot provocar pluges més abundants i intenses que un huracà; però el que no es produeixen són vents tan violents, que al final és la combinació letal que tenen els ciclons tropicals", afirma Jorge Olcina, climatòleg i catedràtic de la Universitat d’Alacant.