De Venècia a Hawaii: paradisos amenaçats pels estralls del turisme

Barcelona"No vingueu a Hawaii", és la crida viral que fan molts hawaians a les xarxes, i que fins i tot ha esquitxat alguns dels tòtems de l'star system nord-americà, com Oprah Winfrey, que té una luxosa mansió a les illes, o Mindy Kailing, l'actriu que visita sovint l'illa, tal com mostra al seu Instagram. Tot i ser el principal sector econòmic de les illes, el turisme de masses amenaça de destruir el paradís que tothom somnia visitar. Hawaii té més espècies en perill per quilòmetre quadrat que cap altre lloc del món, i, els últims anys, vídeos de turistes tocant foques monja, una espècie amenaçada i protegida, o endinsant-se per rutes prohibides de l'illa, han indignat els habitants de l'arxipèlag i han alimentat el sentiment antituristes, escalat per la greu gentrificació que expulsa els nadius perquè s'han disparat els preus de l'habitatge i dels aliments.

Durant el tancament per la pandèmia, la natura va reconquerir aquestes illes del Pacífic i els seus habitants van poder gaudir, potser per primer cop, d'uns paratges de somni totalment buits. Ara, el boom de la sèrie The White Lotus, que en la seva primera temporada retrata el turisme de luxe a Hawaii, s'ha afegit a la fi definitiva del confinament (aquest maig s'aixecaran del tot les restriccions de viatge per als japonesos, el grup més nombrós de turistes estrangers). I això fa preveure que aquest estiu tornaran les xifres pre-pandèmia, malgrat els preus excepcionalment alts dels bitllets d'avió. Per tot plegat, escoles i organitzacions ecologistes i de la comunitat nadiua de Hawaii han presentat aquest cap de setmana el Compromís amb els nostres Keiki (Pledge to our Keiki) coincidint amb el Dia de la Terra, el 22 d'abril. En l'idioma nadiu de Hawaii, keiki són els infants, i el compromís amb les futures generacions de hawaians passa –diu– pel malama aina, que vol dir cuidar la terra.

La iniciativa, que té el suport del govern de l'illa i d'associacions de turisme, vol imitar el model de la República de Palau, la petita illa del Pacífic, propera a Papua Nova Guinea, que des del 2017 fa firmar a tots els visitants un compromís amb el turisme responsable i sostenible.

Molts petits paradisos del món pateixen des de fa temps els estralls del turisme de masses sobre la natura i el patrimoni, però sovint són estats que en depenen econòmicament, per la qual cosa miren de buscar un equilibri. De Venècia al Machu Picchu, passant per Hawaii, diversos indrets estudien mesures per limitar el nombre de turistes per tal de preservar uns tresors cada cop més amenaçats des de diversos fronts, també la crisi climàtica.

Turisme regeneratiu a Hawaii

Hawaii té poc més d'un milió d'habitants. El 2019 va rebre 10,4 milions de turistes, una xifra rècord i del tot insostenible, com admet a l'ARA el professor Jerry Agrusa, especialista en turisme al Shidler College of Business de la Universitat de Hawaii. Des de l'any passat, de fet, un dels indrets icònics de l'estat, el Waipio Valley, al nord de la gran illa de Hawaii, està tancat indefinidament als turistes, i el monument Cap de Diamant d'Oahu ha instaurat un sistema de reserves que limita les visites.

Però Hawaii depèn del turisme, un sector que el 2018 representava el 21% de l'economia de l'estat i que ara, a més, té un greu problema d'"escassetat de treballadors", explica Agrusa, a causa de la crisi del covid-19, que va fer que "molta gent marxés de l'illa per motius econòmics", i de la gentrificació. Cada cop més estrangers, i sobretot nord-americans de fora de Hawaii, compren propietats a les illes com a segona residència i això ha disparat el preu de l'habitatge en perjudici de les comunitats locals.

Però el professor està convençut que és possible aconseguir un turisme sostenible. Estudis que ell mateix ha fet "demostren que la gent està disposada a fer turisme regeneratiu, que és aquell on marxes del lloc que visites i el deixes millor que estava, amb activitats com la neteja de platges o excursions per extreure les espècies invasores". Experiències com aquestes ja s'estan posant en marxa a Hawaii, i el nou compromís firmat aquest cap de setmana ho potenciarà.

Venècia posa torniquets per limitar l'accés

Altres indrets del món opten més aviat per la limitació, com Venècia, que per la seva geologia gairebé única té poques possibilitats d'aconseguir que el turisme de masses sigui sostenible. L'Ajuntament ha de presentar aviat els detalls del seu pla, però es preveu que aquest mateix estiu del 2023 es posi en marxa per primer cop la limitació de visitants a la ciutat. Estava previst ja per a l'any passat, però es va tornar a ajornar. "Hi ha una idea estructurada des de l’ajuntament de fer un accés amb un número tancat a la ciutat que començarà aquest estiu, però n'estem esperant els detalls perquè és un tema molt controvertit", explica a l'ARA el president de Legambiente al Vèneto, Luigi Lazzaro.

Algunes mesures que ja s'han posat en marxa "de manera experimental" són, per exemple, un sistema d'accés amb torns (com els del metro) "per limitar les entrades en alguns períodes de l'any, els de més afluència que coincideixen amb festes com el carnaval", afegeix. Es desconeix encara quin serà el límit que fixarà l'Ajuntament per aplicar aquest estiu, però un estudi de la Universitat Ca'Foscari de Venècia va concloure que la xifra "sostenible" rondaria els 50.000 turistes al dia, és a dir, un màxim de 20 milions de turistes a l'any. Tot just abans de la pandèmia, la ciutat rebia ja 30 milions de visitants anuals, tenint en compte tant els que hi dormen com els que hi passen el dia.

Machu Picchu: sobrecàrrega i erosió

El problema de Venècia amb la sobrecàrrega de turistes és el que pateix també una altra de les meravelles del món: el temple inca del Machu Picchu. Les roques granítiques de les quals està formada la muntanya on s'erigeix el tresor inca estan ja molt fracturades. La Unesco va fixar fa uns anys el límit màxim en 2.500 visitants al dia, com la xifra que el santuari dels cims andins podria suportar sense que l'erosió el destruís. Però el ritme de visites diàries excedeix les 3.000, molt per sobre d'aquesta xifra màxima. El Machu Picchu va estar tancat al turisme durant prop d'un mes a principis d'aquest any, però no per motius mediambientals, sinó per les protestes socials. Les pèrdues econòmiques d'aquest període han estat enormes i es van sumar a les que havia deixat ja la pandèmia, perquè tota la regió viu del turisme. És per això, de fet, que el govern peruà no té plans de moment per limitar l'accés al monument, malgrat les recomanacions de la Unesco.

Arreu del món, els paradisos turístics es debaten entre posar límits al nombre de visitants, a risc de perjudicar una economia molt dependent d'aquests ingressos, o buscar fórmules de turisme sostenible. L'illa de Pasqua, llar dels populars moais, va limitar el 2018 el temps que s'hi podien estar els turistes en un màxim de 30 dies i estava estudiant fixar també un límit al nombre de visitants quan va arribar la pandèmia. No es va reobrir, de fet, fins a l'agost de l'any passat.