Què han de fer les grans ciutats per contaminar menys l'aire?

BarcelonaAmb dues dècades de retard, el Parlament Europeu i els estats han acordat refer la nova directiva de qualitat de l’aire, que endurirà els topalls d’emissió dels contaminants més perjudicials per a la salut i els ecosistemes. Barcelona ha celebrat aquest dilluns la primera jornada europea tècnica i política d’aquesta normativa, i la Generalitat calcula que, per aplicar-la, caldrà que les grans ciutats de l’àrea metropolitana redueixin un 4% les seves emissions anuals. En l’àmbit de la zona de baixes emissions (ZBE) Rondes –que abasta pràcticament tot Barcelona, l’Hospitalet i part de Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs–, s’hauria d’assolir una davallada anual del 6%. Ara que Europa redobla les pressions perquè, de cara al 2030, aquests límits siguin encara més baixos, què han de fer les grans ciutats per disminuir dràsticament els contaminants a l’aire? 

Estendre les ZBE per canviar el parc de vehicles que circulen a les ciutats, ampliar els carrils bici, invertir en l’oferta de transport públic perquè sigui possible moure’s sense necessitar el vehicle privat i electrificar aquests serveis. O posar fre als grans vaixells i límits a la indústria. Aquestes són algunes de les propostes que experts i administracions han valorat com a part de la solució a la jornada Reptes de la Nova Directiva de Qualitat de l’Aire. Tot i que cap d’aquestes idees és nova, Europa ha enviat un missatge clar a tots els estats i municipis: s’han de prendre decisions imminents per respectar els nous topalls, que són de 10 µg/m³ en el cas del diòxid de nitrogen (NO2) i de 20 µg/m³ en el de les partícules fines en suspensió (PM) de 2,5 i 10. 

La meitat de les emissions contaminants procedeixen de la mobilitat i la mesura estrella són les ZBE. Les administracions estan convençudes que, si Catalunya vol complir amb els nous paràmetres, cal desplegar ja les ZBE. “És necessari un consens que permeti estendre el model de Barcelona de forma estable i ferma a tot el país”, explica la vicepresidenta d’Acció Climàtica de l’AMB, Janet Sanz. També la directora general de Qualitat de l’Aire, Mireia Boya, les ha situat com a model “exemplar” per a les ZBE de Tarragona, Lleida, Girona i els municipis de l’Arc Metropolità: “S’hi han d’assemblar el màxim possible”. 

Tot plegat ha de quedar plasmat al nou decret que prepara el departament d’Acció Climàtica, l’aprovació del qual es farà via decret i que s’ha alentit per les discrepàncies amb els municipis metropolitans. De fet, la trobada ha permès prendre el pols a les administracions després que el Govern hagi acceptat que les ciutats frontereres comparteixin la gestió d’aquests espais de circulació lliure dels vehicles més contaminants; una possibilitat que permetria eixos entre Sabadell, Terrassa i Rubí; Girona i Salt; Reus i Tarragona o Vic i Manlleu.

Boya s’ha limitat a subratllar “la necessitat d’aprovar el nou pla de qualitat de l’aire”, i ha recordat que la llei del canvi climàtic de 2017, que inclou impostos per als grans vaixells, està bloquejada al Parlament. En aquest sentit també ha fet referència a la manca d’inversió en transport públic, tant a Rodalies, que viu un dèficit d’inversió crònic, com a les flotes dels autobusos i els estacionaments que dissuadeixin l’ús del transport privat. 

Beneficis anuals de 42.000 M €

“La revisió de la directiva arriba tard, però ha arribat”, ha valorat el professor de l’Institut de Diagnosi Ambiental del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Xavier Querol. L’expert ha subratllat que el 70% del NO2 que respirem prové del trànsit rodat i que, d’aquest, el 90% continua venint dels vehicles dièsel d’abans del 2018. El 2023 la capital catalana va tancar l’any complint els límits europeus i Sanz ha volgut destacar que la pacificació dels carrers de l’Eixample hi ha tingut efectes directes: “Hi passen 280.000 vehicles, 70.000 menys, i s’ha reduït un 11% el NO2”. 

El cap de la unitat d’aire net i polítiques urbanes de la Comissió Europea, François Wakenhut, ha participat telemàticament en la jornada i ha celebrat que tots els països hagin avançat malgrat els reptes específics de cada regió. “És essencial actuar contra la contaminació de l’aire i ara és el millor moment per fer-ho. Tenim sort de ser europeus”, ha dit. 

Wakenhut ha recordat que un aire més net no només protegeix la salut de la població –evitarà la mort prematura de 300.000 persones–, sinó que també ajudarà en la conservació del medi ambient –per exemple, reduint el maltractament dels boscos–, i hi haurà beneficis econòmics. “Tenir un aire de qualitat a tot Europa l'any 2030 comportarà beneficis anuals bruts estimats entre 42.000 i 121.000 milions d'euros, mentre que els costos anuals seran inferiors als 6.000 milions d'euros”, ha subratllat. També ha recordat que la clau de la lluita contra la contaminació rau en l'assoliment de consensos entre els països, i ha destacat la necessitat d'establir un full de ruta per decidir a què es destina el finançament específic, que la UE estima en 47 milions d'euros per al període 2021-2027.