La gran autopista que destrueix l'Amazònia per connectar la ciutat que acollirà la COP30

La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta

Inscriu-t’hi

Les imatges de la selva oberta i desforestada per fer espai a aquesta carretera de quatre carrils, dos per cada sentit, van donar la volta el món fa alguns dies quan la BBC va denunciar el projecte que "s'està construint per a la cimera climàtica COP30". La secretaria extraordinària de la COP30 va respondre de seguida a la BBC amb un comunicat en què assegurava que la construcció d'aquesta autopista no era competència del govern federal de Lula i que no estava inclosa entre les 33 actuacions d'infraestructures previstes per a la COP30. També el govern de l'estat de Pará, responsable del projecte, ha sortit a dir que l'autopista no forma part de les obres pensades per a la COP30, tot i que un article publicat el 28 de novembre del 2028 per l'Agència Pará sí que esmentava aquesta via com una de les obres per facilitar la cimera del clima, una referència que després de la polèmica amb la BBC havia estat eliminada de la publicació a internet, segons el mitjà local Estado do Para Online.

La polèmica autopista, batejada com l'Avinguda de la Llibertat, és un projecte que data del 2012, però que havia estat ajornat i aturat diverses vegades per la resistència de les comunitats locals i les preocupacions ambientals. L'any 2023, quan ja s'havia fet públic que el Brasil acolliria la cimera del 2025, es va publicar l'estudi d'impacte mediambiental que "conclou que el projecte és tècnicament i ambientalment viable", malgrat que el mateix informe admetia també que la construcció faria que "animals terrestres siguin expulsats cap a entorns adjacents" i que "per als animals aquàtics pot haver-hi pèrdues o mort a causa de possibles canvis en la qualitat de l'aigua en rius i rierols generats per esdeveniments d'erosió indirecta".

L'Avenida Liberdade travessa, de fet, "l'àrea de protecció ambiental metropolitana de Belém", una regió d'alta biodiversitat a la riba del riu Guamá i en zones fluvials connectades per rierols on viuen espècies com els tucans pitblancs, la mona esquirol comuna (Saimiri sciureus) i els caputxins del tipus Sapajus. També hi viuen tres espècies vegetals en perill d'extinció. Algunes de les comunitats locals que viuen de la recol·lecció i venda de l'açai es queixen que la construcció ha fet desaparèixer molts dels arbres d'aquesta fruita dels quals s'abastien.

Les comunitats locals es queixen, a més, que el flux estimat de 24.000 vehicles que portarà al dia quan estigui operativa augmentarà la contaminació acústica i tallarà en dos l'hàbitat de moltes d'aquestes espècies, posant encara més pressió sobre uns ecosistemes fràgils. Les comunitats més bel·ligerants amb el projecte han estat els quilimbolesd'Abacatal i els riberinhosde Nossa Senhora dos Navegantes, dues comunitats que viuen a la selva prop del riu Guamá i que quedaran separades de la ciutat de Belém per aquesta carretera. Quilimboles i riberinhos són comunitats tradicionals brasileres descendents dels esclaus que els segles XVII i XVIII van fugir cap a la selva i que avui viuen normalment dels seus propis cultius i del que la natura els proveeix, però que acostumen a no tenir títols de propietat de la terra.

La Amazonia nunca ha sido una selva virgen

"El bosc s'està destruint i els veïns no tenim cap garantia de protecció del medi", deia Diana dos Santos Araújo, líder de la comunitat de Nossa Senhora dos Navegantes, al portal Estado do Pará. Una manifestació el mes d'octubre passat contra l'autopista va forçar una reunió entre les comunitats afectades i el govern regional, que els va prometre compensacions col·lectives, com una pista poliesportiva, un pont, llars d'infants, un centre de salut i aigua corrent. El govern de Pará assegura, a més, que l'autopista de la polèmica serà una via "sostenible" perquè "inclou carrils exclusius per a ciclistes, pavimentació ecològica del carril bici i il·luminació solar".

Construcció d'hotels, ampliació del port i preus disparats a Airbnb

Però l'autopista no és l'únic símptoma de la pressió que suposa per a l'Amazònia el fet d'acollir un esdeveniment internacional de l'envergadura de la COP30. La ciutat de Belém, capital de l'estat de Pará i considerada la porta d'entrada a l'Amazònia, s'està afanyant a construir i preparar espais per acollir els més de 50.000 visitants que hi arribaran per participar en la cimera entre el 10 i el 21 de novembre. La capital amazònica només té capacitat hotelera per a 18.000 persones i per això s'estan construint nous hotels i s'han afegit més de 5.000 nous espais a Airbnb amb preus deu cops per sobre de l'habitual. El govern brasiler contractarà fins i tot dos transatlàntics, que s'instal·laran al port d'Outeiro a Belém, per proporcionar 4.500 llits a la COP30, segons van explicar les autoritats del país a una delegació de l'ONU que va visitar la ciutat el mes passat per supervisar els preparatius. També hi ha obres al port per ampliar la capacitat.

L'elecció de Lula d'aquesta ciutat per acollir la cimera del clima pretenia posar al centre del debat el paper clau de l'Amazònia en la lluita climàtica i els problemes que pateix aquest ecosistema. Però plana el dubte de si la petjada ecològica (i social) de l'esdeveniment pot acabar agreujant encara més aquests problemes.