El Govern perdona als ajuntaments les multes per consum excessiu d’aigua durant la sequera

Els 204 municipis amb sancions pendents eludiran el pagament amb un decret llei que s’ha d’aprovar dilluns

Una dona agafant aigua d'una font de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
3 min

BarcelonaLes multes als ajuntaments que van consumir aigua en excés o la van malbaratar durant la sequera quedaran en un no res. Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern aprovarà aquest dilluns un decret llei que derogarà la infracció per gastar més aigua de la permesa en aquells territoris que tenien activat algun nivell d'alerta per sequera, prevista al règim sancionador del Pla de Sequera. Es tracta d'un moviment que, a la pràctica, significarà la condonació de les sancions a 204 municipis amb sancions en tràmit.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

A finals de l'any passat, el principal embassament del país, el Ter-Llobregat, agonitzava amb només un 16% de les reserves, però més d'un terç dels municipis que depenen de les conques internes del país se saltaven els límits de consum d'aigua que fixen les restriccions per la sequera. Davant d'aquests incompliments, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) imposava les primeres sancions als municipis que, segons dades mensuals, excedien el consum d'aigua permès. Llavors la dotació màxima per habitant i dia es va reduir fins als 200 litres per a ús urbà. És a dir, el consum que se'n fa als habitatges, els serveis i l’activitat econòmica i l'ús municipal. 

Les multes per excedir el topall màxim d'abastiment d'aigua podien anar des dels 500 euros fins als 150.000 en cas que es detectés un malbaratament greu d'aigua. Aviat, però, el món local va posar el crit al cel: els consistoris van denunciar que tenien unes xarxes de subministrament d'aigua antigues i obsoletes –que en molts casos no depenien exclusivament d'ells– i que patien fuites i esbiaixaven la seva dada de consum real.

A més, sobretot les localitats petites, al·legaven no tenir recursos per fer les reparacions tots sols o adduïen que, si destinaven diners a pagar els imports de les multes, patirien per executar altres obres necessàries.

145 expedients tancats abans

Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern hauria pres la decisió de derogar el règim sancionador del Pla de sequera perquè ja ha complert el seu objectiu dissuasiu i de foment de mesures d'eficiència hídrica municipal. La majoria d'ajuntaments s'han pres seriosament la sequera i estan treballant per reparar les xarxes de subministrament urbanes. Bona part de les sancions eren de milers d'euros. Per exemple, el setembre de 2023, Palau-saverdera (Alt Empordà) va registrar un consum d'aigua de 333,98 litres per persona i habitant i l'ACA va imposar-los una multa de 18.000 euros.

Ara bé, tot i que amb el règim sancionador del Pla de sequera s'han obert un total de 349 expedients, molts han anat arxivant-se a mesura que es feien ajustaments en la recopilació de la informació. Inicialment, els municipis proporcionaven dades de consum i abastiment mes a mes. Posteriorment, el Govern va demanar la informació trimestralment i això va permetre que els expedients oberts es reduïssin en 145. Continuant amb l'exemple de Palau-saverdera, el maig passat l'ACA va arxivar la proposta de sanció i va retirar la multa. A hores d'ara, hi ha 204 municipis amb un tràmit de sanció en marxa.

315 ordenances d'estalvi

Entre els arguments per prendre la decisió, segons detallen fonts coneixedores de la situació, hi ha el fet que s'ha disparat el nombre de municipis que s'acullen a les línies de subvenció governamental –que tenen un valor total de 130 milions d'euros– per pagar actuacions de millora de la xarxa d'abastiment d'aigua dins els seus límits territorials i digitalitzar els sistemes de gestió de manera que es minimitzi el risc de fuites i pèrdues d'aigua.

Segons ha pogut saber l'ARA, 705 municipis han sol·licitat una subvenció per renovar o millorar les xarxes de subministrament. Com que alguns n'han pogut demanar més d'una, s'han registrat 888 sol·licituds i se n'han atorgat un total de 827 fins al maig passat. Bona part d'ells ja han licitat els projectes i altres estan ja executant-los. Els governs municipals tenen com a data límit l'octubre que ve per fer-ho.

Per redactar projectes de reforma i millora de les xarxes i aprovar ordenances i plans directors d'aigua, 250 municipis ja han presentat sol·licituds i 112 s'han atorgat. En aquest sentit, des de l'any passat s'haurien multiplicat per cinc el nombre de consistoris que han dissenyat una ordenança d'estalvi d'aigua, una eina que busca fórmules per fer ajustaments al consum d'aigua i que aquest sigui més racional. Per exemple, la implementació de mesures de reg o la posada en marxa de sistemes d'aprofitament d'aigües grises en edificis i neteja de carrers amb aigua freàtica. Si el 2023 només 57 municipis disposaven d'una ordenança d'estalvi d'aigua, ara 315 ja n'han dissenyat una.

stats