El govern espanyol desbloqueja les dessalinitzadores del Foix i la Tordera
L'ampliació de la planta de Girona permetrà tractar 60 hm³ d'aigua anuals, el triple de la seva capacitat actual
BarcelonaAl febrer, quan Catalunya patia les conseqüències d'una sequera sense precedents, els governs català i espanyol van acordar desencallar dues dessaladores que havien de resoldre el dèficit hídric de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'ampliació de la de la Tordera (Selva) i la construcció de la del Foix (Garraf). Aquest dimarts –cinc mesos més tard– el govern espanyol ha anunciat l'acord per licitar les dues obres. L'anunci s'ha fet després que el consell de ministres hagi aprovat la modificació del conveni de gestió directa de l'empresa pública Acuamed, un pas necessari per iniciar la construcció de les dues instal·lacions, que després seran traspassades a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, propietat de la Generalitat.
La inversió total per a aquests dos projectes s'enfila fins als 513 milions d'euros: 223 milions per a la del Foix (situada a Cubelles) i 290 per a la de la Tordera II (situada a Blanes), els quals es finançaran a través de fons europeus en concepte de crèdit de l'Estat a la Generalitat. Això vol dir que Catalunya haurà de tornar els diners, que recaptarà a través de la factura de l'aigua dels usuaris, en un màxim de trenta anys. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha qualificat les dessalinitzadores de Catalunya d'"actuacions de gran importància".
A més, segons ha explicat la ministra, l'obra que es prioritzarà serà l'ampliació de la Tordera II. "És la més avançada i serà de licitació immediata", ha detallat. Es preveu que estigui operativa el 2028, i la seva construcció permetrà passar a tractar 60 hm³ d'aigua a l'any, és a dir, triplicarà la seva capacitat de dessalació actual. En conjunt, l'objectiu és reduir progressivament el transvasament del Ter a Barcelona i així incrementar el cabal ambiental, l'autosuficiència a la demarcació de Girona i reduir les extraccions dels aqüífers del Maresme i de la Tordera. La segona dessalinitzadora pendent és la del Foix, i la seva execució està prevista per a finals del 2028 o principis del 2029. Amb una capacitat de 20 hectòmetres cúbics, serà la segona que es construirà i podrà subministrar aigua tant a les comarques de Tarragona com a les de Barcelona.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha defensat en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu que "feia mesos" que el govern català esperava l'aprovació de les dues dessalinitzadores per part del govern espanyol. "La sequera ara és menys dura, però encara persisteix. No la podem donar per acabada, sinó que hem de continuar sent plenament conscients d'aquest ús racionalitzat de l'aigua", ha dit. "Són dues infraestructures clau per guanyar en resiliència a Catalunya, i són prioritàries des de l'inici de la legislatura", ha insistit.
La meitat de l'aigua és dels embassaments
Actualment, el 50% de l’aigua que es consumeix a Catalunya és dessalinitzada, regenerada o provinent de pous. Per tant, segons aquestes dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’ARA, ara mateix només la meitat de l’aigua que es consumeix prové dels embassaments, quan en condicions normals cobriria el 80% de la demanda. Això és així perquè, en general, les dessalinitzadores sempre han funcionat al mínim. Però amb la sequera, les dues dessalinitzadores disponibles (la del Llobregat i la de la Tordera) van passar a funcionar del 20% al 85% i des de l’agost del 2022 operen al màxim rendiment.
Pel que fa a la regeneració, l’ACA informa que des de principis del 2023 s’està aportant aigua regenerada al tram final del riu Llobregat per incrementar la disponibilitat hídrica, que posteriorment es potabilitza a la planta de Sant Joan Despí. Entre el 2021 i el 2022 també es produïa aigua regenerada, però en aquest cas era per garantir el cabal ecològic, amb el punt d’aportació d’aigua situat més avall de la planta de Sant Joan Despí.
