Medi Ambient

Gairebé 300 municipis en risc d'inundació no tenen el pla obligatori de protecció civil

La Generalitat renovarà els llindars de risc del pla Inuncat per adequar-los als creixements sobtats de rius

Ripollet, a la dreta de la imatge, amb el riu Ripoll en priimer terme, avui a  la tarda
06/11/2024
4 min

BarcelonaLes inundacions derivades de pluges intenses són cada cop més freqüents a Catalunya, fins i tot enmig d'un període llarg de sequera. A més, la mateixa orografia catalana afavoreix els creixements sobtats dels rius, que provoquen afectacions greus en les àrees urbanes de zones inundables. De fet, a Catalunya més de 700.000 persones (el 9% de la població) viuen en zones inundables i, del total de zones urbanitzades, el 15% estan afectades per risc d'inundació fluvial o marítima. En total, 521 municipis catalans estan obligats a tenir un pla municipal de protecció civil per fer-hi front. Amb tot, més de la meitat no ho compleixen: 297 d'aquests municipis no tenen vigent cap pla de protecció davant de possibles inundacions.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

Segons les dades de Protecció Civil de la Generalitat, que ha avançat el 324 i a a les quals ha tingut accés l'ARA, la majoria d'incompliments d'aquesta obligació es produeixen en municipis que han de revisar el seu pla. En total, són 237 plans, i en alguns casos el pla de protecció davant d'inundacions no s'ha revisat des de fa més d'una dècada. Ara bé, també hi ha una seixantena de municipis que ni tan sols l'han redactat.

Estralls a l'Espluga de Francolí provocats pel desbordament del Francolí en una imatge d'arxiu.
Cerdanyola, que té pla vigent, separada de Ripollet, que no en té, en una fotografia d'avui mateix.

Hi ha diferents nivells de risc, però tots els municipis que poden patir crescudes sobtades han de disposar d'un pla. Segons aquestes dades, hi ha 17 municipis que no tenen un pla vigent tot i tenir un risc molt alt de patir inundacions, fins i tot una de les ciutats amb més població de Catalunya: Badalona. A la demarcació de Barcelona tampoc han elaborat el pla els municipis de Montcada i Reixac, Sentmenat, Sant Fost de Campsentelles, Badia del Vallès, Olesa de Montserrat, Vilassar de Mar, Rubí i Palafolls. Pot haver-hi la circumstància que dos municipis limítrofs tinguin riscos d'inundació diferents. És el cas de Cerdanyola del Vallès, que té un risc molt alt i ja té el seu pla de protecció civil fet i vigent, i Ripollet, amb un risc alt, no en té.

Estat dels PAM als municipis de Catalunya
Només en els municipis on és necessari tenir-ne

Entre els municipis amb un risc alt, tampoc tenen un pla Castelló d'Empúries; Creixell (el Tarragonès), Tivenys (el Baix Ebre), Bossòst (la Vall d'Aran), Bellver de Cerdanya i Puigcerdà (la Cerdanya) i el Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).

Coincidint amb una crida a la ciutadania sobre la importància de l'autoprotecció davant de la possibilitat d'inundacions sobtades, Protecció Civil, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) també han recordat l'obligació dels municipis d'activar plans de protecció civil municipal i aplicar mesures preventives en episodis de risc. De fet, el treball amb les administracions locals és un dels tres pilars del pla estratègic que Protecció Civil ha presentat aquest dijous amb l'objectiu de minimitzar els danys que provoquen les inundacions.

Nous llindars de risc

Dins del mateix pla estratègic, Protecció Civil i el Meteocat treballen per definir nous llindars d'avisos de perill de pluja en el marc del pla Inuncat. L'objectiu és adequar-los millor als fenòmens d'inundació i, específicament, els fenòmens sobtats i de caràcter local.

A més, l'administració també reforçarà la difusió entre la població amb la intenció que la població interioritzi el concepte de l'autoprotecció i que prengui més consciència de la importància que té per a la seva seguretat. Per això, també informarà dels riscos de l'aigua i la dificultat dels serveis d'emergència per arribar de forma anticipada a les inundacions ràpides o a episodis de simultaneïtat.

Riscos i dificultat de predicció

A Catalunya les inundacions són la primera causa de mort per fenòmens naturals, incloent-hi nevades, incendis, ventades i onatge. També han deixat danys econòmics que ascendeixen a milions d'euros. Per exemple, les inundacions provocades per les riuades del Francolí l'octubre del 2019 van provocar la mort de sis persones i destrosses amb un cost estimat d'uns 100 milions d'euros. Un episodi més extens, com va ser el temporal Glòria, del gener de 2020, va provocar quatre morts per efecte de les inundacions i els danys materials s'estimen en 500 milions d'euros.

Una imatge d'arxiu a Alcanar.
L'Espluga de Francolí, en una imatge d'arxiu de la riuada

Les precipitacions intenses que provoquen inundacions sobtades són difícils de preveure amb exactitud, perquè solen ser de caràcter local. Això, per tant, augmenta encara més els riscos a què queda exposada la població. La dificultat de predicció també fa cada cop més complexa la gestió dels episodis de risc d'inundacions per al sistema de protecció civil, i per això els responsables d'emergències requereixen que la ciutadania prengui encara més consciència del risc i augmenti la seva autoprotecció.

Per il·lustrar el risc que suposa aquest fenomen, Protecció Civil ha recordat que un vehicle pot ser arrossegat per només mig metre d'aigua i que 20 centímetres d'aigua són suficients per arrossegar una persona i que s'ofegui aigües avall. Les mesures d'autoprotecció de la ciutadania i la prevenció municipal, adverteix Protecció Civil, sovint són insuficients i la majoria de les morts es produeixen travessant rieres o zones inundades a peu o amb vehicle.

stats