Fuites, fraus i errors de comptadors: el 23% de l'aigua potable a Catalunya es perd

BarcelonaSi la històrica sequera que està vivint Catalunya ha posat en relleu alguna cosa és que cada gota d'aigua compta. No obstant això, no tota l'aigua que circula per la xarxa d'abastament dels municipis s'aprofita. Dit d'una altra manera, el país perd, de mitjana, gairebé el 23% de l'aigua potable, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Ara bé, segons apunten fonts del departament d'Acció Climàtica, el percentatge no només inclou pèrdues per fuites, sinó que també cal afegir-hi els fraus, els errors dels comptadors que no estan ben calibrats i l'aigua que forma part dels usos urbans del municipi (per exemple, per a reg de jardins i neteja de carrers).

Cabrera d'Anoia, un municipi de poc menys de 1.400 habitants, sap prou bé què és viure amb fuites. La falta de manteniment prolongat d'una xarxa obsoleta, construïda als anys 50 amb fibrociment, només permetia aprofitar "el 20% de l'aigua", explica l'alcalde del municipi, Juan Manuel Díaz. "S'havien arribat a comptabilitzar 26 fuites alhora", afegeix. Això, sumat al fet que el pou del qual depenien es va quedar eixut, va comportar que l'aixeta de les llars només ragés cinc hores diàries. Ara aquesta xifra s'ha elevat a 11 hores, i l'aprofitament de l'aigua ha augmentat fins al 54%, detalla l'alcalde. "Hem construït un nou pou i hem fet bypass per aprofitar l'aigua que es perd per fuites. Però encara tenim un gran problema amb les canonades. No s'ha fet el manteniment oportú", lamenta Díaz.

Malgrat la severitat de les restriccions d'aquest municipi, la pèrdua d'aigua per fuites és un problema que afecta la majoria de municipis catalans, que fan mans i mànigues per posar-hi remei. A l'Ametlla del Vallès el consistori calcula que actualment tres de cada deu litres d'aigua es perden per fuites, i ha anunciat inversions per valor d'1,1 milions d'euros per reparar-les. "La canonada és molt extensa i està feta amb fibrociment. Reparar-la tota té un cost aproximat de 6 milions d'euros", diu el regidor de Medi Ambient, Pol Oliveras. I coincideix amb Díaz: "El problema és el pressupost i la inacció durant molts anys. No s'han fet les inversions que tocaven".

Poques inversions i obsoletes

Els consistoris apunten a l’antiguitat de les xarxes i la manca prolongada d’inversions com els principals motius que explicarien aquestes pèrdues. "Una xarxa sempre requereix inversió i manteniment. Si no hi ha una economia darrere d'aquesta aigua perduda, no es valora", diu Josep Maria Campanera, expert en gestió i tecnologia de l’aigua. "Tot depèn de les inversions que hagi fet cada municipi per modernitzar la xarxa i en posar-hi sensors i comptadors per detectar les fuites", afegeixen des de l’ACA. La distribució de l'aigua en baixa (és a dir, des dels pous i dipòsits fins a les cases) és competència dels municipis, és a dir, són els ajuntaments els responsables de la millora de les seves xarxes.

El director de serveis del cicle de l'aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Fernando Cabello, assenyala un altre factor: la configuració dels municipis. Els que són més extensos, amb moltes urbanitzacions i pocs habitants tenen més dificultats per reduir les fuites que aquells on la xarxa és compacta, la gent viu a prop de pisos i hi ha molta densitat de població. "Com més abonats hi hagi més fàcil serà pagar entre tots les millores de la xarxa", puntualitza, i ho exemplifica amb el cas de l'AMB. En tot el territori metropolità, que comprèn 36 municipis, el rendiment de la xarxa és, de mitjana, del 85%. Del 15% restant, un 5% es correspon a fuites i l'altre 10% comprèn el subcomptatge dels marcadors, el frau, les pèrdues tècniques i les pèrdues comercials. "Són molts quilòmetres de canonada. Cada any en repares una part, prioritzant els trams que estan en pitjor estat o que són més vells", explica Cabello.

Ara bé, tot i que aquesta és la mitjana, cada municipi té la seva casuística. Per exemple, Barberà del Vallès i el Prat de Llobregat tenen un rendiment de la xarxa pràcticament total, del 95% i el 89% respectivament, mentre que a la Palma de Cervelló o Corbera de Llobregat aquesta eficiència se situa entorn del 50%. "Corbera de Llobregat és un nucli i 30 urbanitzacions. No són gaires habitants i tenen molts quilòmetres de xarxa. L'esforç que han de fer per mantenir-la al dia és ingent", detalla.

Caldes de Malavella també respon a aquest patró. "Tenim 145 km de canonades perquè tenim moltes urbanitzacions. Perdem entre un 20 i un 30% de l'aigua que injectem a la xarxa", explica l'alcalde, Salvador Balliu. El municipi, de gairebé 8.000 habitants, ha estat multat per l'ACA per excés de consum (el gener va ser de 272 litres per habitant i dia quan el topall era de 210), però Balliu assegura que "han fet els deures". "Hem fet inversions per sectoritzar la xarxa i l'hem digitalitzat. Si tenim una fuita en un sector o veiem que es dispara molt el consum, ens avisa", detalla. Així mateix, l'alcalde denuncia la pèrdua diària de milers de litres d’aigua des de fa anys per la fuita d’una canonada privada de l’empresa Rec Madral que passa per terreny municipal, i que "no té res a veure" amb l’empresa que presta el servei a Caldes. "És un cas que ens fa posar el crit al cel. Hem fet multitud de reclamacions i hem avisat l'ACA, però la companyia no ho repara", critica.

225.000 litres diaris a Badalona

"El problema de les fuites de la distribució de l'aigua en baixa és que són moltes i molt petites. En molts casos no veus cap part humida al terreny –afegeix Cabello–. En canvi, en la distribució en alta [el tractament de l'aigua per fer-la apta per al consum humà i el transport fins a la població], si hi ha pèrdues, l'aigua la veus sortir per algun lloc". El cas més flagrant és la fuita detectada a la canonada que connecta la planta potabilitzadora de Cardedeu (Vallès Oriental) amb Barcelona i que perd 225.000 litres d'aigua diaris, 185.000 dels quals al terme municipal de Badalona. Ara bé, està previst que aquest setembre comencin les obres per desdoblar la canonada, per així evitar haver d'aturar-la totalment perquè no hi passi aigua. Els treballs, que finançaran l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) i executaran Infraestructures.cat, tindran un cost de 36 milions. A banda d'aquesta fuita, la distribució en alta –que sí que és competència de l'ACA– té una eficiència "d'entre el 96 i el 97%".

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va admetre que les fuites d'aigua són un problema però que s'està fent molta feina per corregir la deixadesa que, en alguns casos, hi va haver en el manteniment de les instal·lacions en el passat. En el cas de Badalona, va anunciar que “molt aviat” es licitaran les obres per reparar la fuita i que s'hi destinaran 41 milions d’euros.

Què s'hi pot fer?

"Disposar d'aquesta aigua i perdre-la té costos econòmics i ambientals molt importants. Fins ara les pèrdues s'acceptaven com una cosa normal", lamenta Campanera. És per això que defensa la importància de fer auditories hídriques. "El primer que has de fer és saber d'on ve l'aigua i on va a parar. Això t'indicarà fins a quin punt pots millorar", explica. En aquest sentit, defensa l'ús de tecnologia acústica, la digitalització de la xarxa i la seva sectorització com a mètodes eficaços per evitar les fuites. "Si tens la xarxa molt monitorada, et permetrà detectar-les, encara que no sàpigues on són", tot i que adverteix que "no hi ha solucions màgiques".

Coincidint amb Campanera, des de l'ACA han demanat als municipis de més de 5.000 habitants que facin auditories hídriques sobre l’eficiència de les xarxes de subministrament. D'aquesta manera, podran "identificar, detectar i quantificar" el percentatge real de pèrdues, fraus, subcomptatges o usos urbans. Així mateix, han convocat una línia extraordinària d'ajuts de fins a 120 M€ per millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipals. Aquesta ha rebut 880 sol·licituds per part de 700 ajuntaments i ens locals, i està previst que es resolgui "els pròxims quinze dies", segons fonts governamentals.