Ni fonts, ni omplir piscines i més estalvi d'aigua: Barcelona i Girona eleven les restriccions per la sequera

BarcelonaCatalunya continua immersa en la pitjor sequera de la història: fa 36 mesos que plou per sota de la mitjana (el precedent més proper, la sequera del 2008, va durar la meitat) i durant aquests tres últims anys els rius que alimenten els principals embassaments han acumulat dèficit rere dèficit. I l'horitzó més proper no és gaire esperançador. Faria falta que plogués en un sol dia el que cau en 10 mesos per revertir la situació. El Govern ja va avisar la setmana passada que el canvi a la fase d'emergència (la que preveu les restriccions d'aigua més importants) està a tocar. L'escenari és que s'hi entri a meitats de desembre, però la Generalitat espera dilatar el màxim possible aquest termini i per això vol avançar alguna de les mesures des d'avui mateix als 202 municipis que es nodreixen del sistema Ter-Llobregat, entre els quals Barcelona i Girona, que entren en fase de preemergència.

"Tot l'estalvi d'aigua que fem servirà per endarrerir l'entrada en emergència", explicava el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Les noves restriccions afecten els municipis que sumen un volum més gran de població, gairebé sis milions d'habitants, que s'abasteixen dels embassaments del Ter i del Llobregat. Aquestes són les principals restriccions:

Els volums totals d’aigua que entrin al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no poden superar els 210 litres per habitant i dia (incloent-hi activitats econòmiques i comercials). El llindar ara era de 230 litres per persona i dia.

Ara bé, cal tenir en compte que el consum mitjà a les llars està molt per sota del que es fa en hotels o restaurants, on els consums poden arribar als 500 litres per persona i dia. En aquest sentit, el conseller d'Acció Climàtica ha subratllat que la mitjana de consum a les llars dels municipis de l'àrea metropolitana "és de les més baixes" de Catalunya, però ha demanat un "esforç suplementari" tant a la ciutadania com als establiments i les indústries per intentar fer durar el màxim possible "la poca aigua que tenim als embassaments".

Mascort ha explicat que ja hi ha companyies subministradores d'aigua que estan aplicant reduccions de pressió a les aixetes per mirar de reduir el consum, una mesura que considera "positiva". El conseller ha explicat que aquesta baixada de pressió pot traduir-se en un estalvi d'entre el 2% i el 7%, però ha recordat que la seva aplicació depèn també de la tipologia d'habitatges de cada municipi (és més fàcil aconseguir que l'aigua continuï arribant a tots els pisos en municipis amb blocs de poca alçada que en grans ciutats). L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és qui controlarà les dotacions. L'organisme es reforçarà amb la incorporació d'una quinzena d'inspectors.

El reg de gespa queda prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport, on es pot mantenir en les quantitats mínimes necessàries per mantenir viva la gespa, sense superar la dotació màxima de 200 m³/ha/mes (fins ara 450 m³/ha/mes) i complint la resta de limitacions que digui l’ens local. Mascort explica que no s'ha volgut penalitzar l'esport de base i el lleure dels adolescents i joves del país, que són un dels col·lectius que més van patir les restriccions del covid.

Ara bé, el límit de 200 m³ s'aplicarà per entitat. Això vol dir que els clubs més grans, com per exemple els de futbol, "hauran de mirar com organitzen" el reg d'aquests camps per complir amb els topalls.

En aquesta fase, d'altra banda, es permeten els regs de supervivència d’arbres. Aquest reg de supervivència s’ha de fer amb la mínima quantitat d’aigua indispensable, de 20 h a 8 h, i només mitjançant reg gota a gota o regadora.

No es permet en cap cas omplir piscines privades d’ús individual o unifamiliar, ni es poden omplir ni reomplir aquelles piscines sense sistemes de recirculació d’aigua. Es permet el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d’ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua. Això inclou piscines municipals o altres d’accés públic com les dels establiments turístics, centres esportius, centres lúdics o similars, les d’instal·lacions juvenils inscrites al Registre d’Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de Joventut, col·legis majors o similars, i també les piscines d’ús privat de les comunitats de propietaris, agroturisme o similars. També inclou piscines d'ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d'educació.

Es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars excepte si la neteja és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé existeix un risc sanitari o un risc a la seguretat viària.

Es permet la neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l'aigua. També es permet la neteja de vehicles fora d'establiments comercials si és per mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. S’hi inclouen els vehicles de transport de menjar, transport d'animals (vius o morts), ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments i de residus. Es farà sempre amb la mínima utilització d'aigua possible.

Queda prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible per al seu manteniment.

Malgrat tot, la portaveu del Govern, Patricia Plaja, ha advertit que "si les previsions es compleixen no serà possible evitar l'entrada en fase d'emergència i això condicionarà tots els nostres hàbits i activitats en una situació com mai hem viscut". De fet, els indicadors que el Meteocat i el departament tenen sobre la taula porten el Govern a pensar que en els pròxims dos mesos continuarà plovent per sota de la mitjana d'altres anys. En aquest sentit, Mascort ha explicat que el seu departament estudia escenaris possibles per poder fer arribar aigua a Catalunya per altres vies quan els pantans i els embassaments ja baixin del 16% –que és el límit que marca la fase d'emergència–, entre ells la de portar aigua amb vaixells. El conseller ha explicat que ja treballen amb el Port de Barcelona per si cal activar aquest tipus d'operacions tot i que no ha concretat cap data per posar-les en marxa.