Thorsten Markus: "Si es fon l'Àrtic, el clima tal com el coneixem canviarà dramàticament"
Cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA


Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.
¿Veu possible que l'Àrtic es quedi sense gel marí abans del 2030?
— Aquesta data està dins del marge d'error. En els darrers 20 anys hem constatat un fort descens de la cobertura de gel marí a l'Àrtic amb els mínims històrics del 2012. La major part del gel plurianual, el que ha resistit diversos anys, s'ha anat reduint i ara la major part del gel de l'Àrtic és gel estacional, gel que es fon i es refà cada any. Arribarà un moment que aquest gel plurianual desapareixerà tot, sí. Podria ser el 2030 o el 2040. Tothom pregunta quan arribarà el moment, però això és com si vas al metge i et diu que tens la tensió alta, el colesterol alt, que podries tenir un infart. ¿Li diries al metge que fins que no et digui exactament el dia que tindràs l'infart no canviaràs la teva dieta?
A l'Antàrtida també la gran pregunta és quan arribarà el punt d'inflexió. En què consisteix aquest punt?
— Alguns estudis parlen de 50 anys o de 100 anys, però no se sap. Es tracta de la glacera de l'Antàrtida occidental, aquella que la revista Rolling Stone va batejar com a "glacera del judici final" (doomsday glacier), on el gruix vertical del gel és de dos quilòmetres [el cim de la glacera, península endins, són quatre quilòmetres d'alçada]. Allà, el sòl, la superfície terrestre, està sota el nivell del mar. Aquí és on entra el punt d'inflexió: si la glacera es va retirant i l'aigua de l'oceà arriba a poder passar entremig dels dos quilòmetres de gel i la superfície terrestre, aleshores tota la capa de gel pot lliscar cap a l'oceà. I això seria un punt d'inflexió, perquè ja no es podria tornar enrere, el nivell del mar pujaria de cop. Alguns estudis diuen que passarà d'aquí 100 anys, que sembla molt lluny, però pensa que ho veuran els teus nets.
Quin impacte té la pèrdua de glaceres de muntanya?
— L'impacte de la pèrdua d'aquest gel és gros per a les comunitats que hi viuen. La meitat de l'Índia viu del gel de l'Himàlaia. Als Alps, fins i tot les poblacions de peixos estan canviant, perquè moltes espècies necessiten l'aigua freda i si desapareix el gel afecta tota la cadena alimentària. Es necessitaran milers d'anys per substituir una glacera.
¿Aquest desgel contribueix a la pujada del nivell del mar?
— Ara mateix, totes les glaceres del món juntes contribueixen aproximadament a un terç del canvi del nivell del mar; un segon terç ve de l'expansió tèrmica (quan l'aigua s'escalfa s'expandeix), i l'altre terç ve de les capes de gel (Groenlàndia i l'Antàrtida). Però bona part de les glaceres de muntanya ja han desaparegut, com al Pirineu, i, per tant, en el futur seran les capes de gel les que més contribuiran al canvi del nivell del mar, l'Antàrtida i Groenlàndia. En països com els Estats Units o Espanya, potser podrem moure les ciutats costaneres més endins, però en països com Bangladesh o d'altres en què pràcticament tot és a nivell del mar, serà difícil adaptar-se.
Quines altres conseqüències podem esperar?
— Tenim l'impacte de les glaceres en les comunitats, de les capes de gel en el nivell del mar. I, en tercer lloc, hi ha el gel marí que cobreix l'oceà, sobretot a l'Àrtic. Si es va fonent, veurem més tempestes, canvis en els patrons meteorològics, ciutats inundades, esdeveniments catastròfics a tot el món, perquè tota aquesta aigua que s'allibera a l'oceà fa que l'aigua més salada baixi avall i altera tots els corrents, com el corrent del Golf, que afecta el clima de molts països, també Espanya. El motor de tota aquesta circulació és a l'Àrtic. Sense gel marí, el motor s'alenteix. Hi havia una pel·lícula, El dia de demà, que tot i que ho retrata de forma ximple en alguns casos i mai no passaria tan ràpid com a la pel·lícula, reflecteix bé la idea que hi ha al darrere. Si aquesta circulació marina s'ensorra, el nostre clima tal com el coneixem canviarà dràsticament. Dramàticament.
¿Es pot fer alguna cosa per aturar-ho?
— La geoenginyeria s'està convertint en un tema. Es parla fins i tot de posar mantes a l'oceà, però caldria una manta tan gran com Espanya per compensar el gel que hem perdut a l'oceà. Per tant, la geoenginyeria és complicada. Així que l'únic consell és realment com, ja ho saps, reduïm els gasos d'efecte hivernacle. Estem destruint el nostre planeta i hem d'assumir-ne la responsabilitat. Hi ha una dita nativa nord-americana que diu "Pensem com tres generacions cap endavant", i és realment intel·ligent.