Fins a cinc plagues d'estiu: les paneroles ja són aquí i les xinxes seran un maldecap

BarcelonaEls experts en plagues preveuen un estiu complex pels efectes de la sequera i del canvi climàtic, que fan que els hiverns siguin més suaus i curts i les temperatures més altes tot l'any. De fet, paneroles, rates, xinxes, paparres i mosquits, considerades fins ara plagues d'estiu, ja no fan cas del calendari i fa setmanes que han començat la invasió anual arreu del país. L'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya-Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que aglutina les companyies de control i erradicació de plagues, assegura que la presència d'aquests organismes s'ha "desestacionalitzat" i que la temporada reproductiva comença abans i s'allarga més en el temps.

Les paneroles seran les protagonistes d'aquest estiu. El vicepresident i portaveu de l'associació, Andreu García, les posa d'exemple perquè enguany han irromput amb força i gairebé dos mesos abans del previst. "No només hem hagut de començar les tasques de prevenció de paneroles a principis d’abril, quan habitualment ho fèiem al juny, sinó que des d'aleshores rebem queixes i contractacions", explica. Les cuques són un maldecap per a molts catalans, especialment pels que viuen en municipis amb molta població i a prop de la costa. Segons García, la majoria d'estralls els causarà la panerola americana o de clavegueram, que és de color marró.

Aquests insectes es poden colar per qualsevol escletxa de casa. "No hi entenen de límits publicoprivats i cal estar molt a l'aguait del que passa al carrer: si les veiem a fora, cal contactar amb l'Ajuntament; si entren dins de casa, és recomanable contractar una empresa per fer-ne el control", afirma García. Es pot prevenir que ens afectin? No és fàcil, però l'expert recomana eliminar possibles esquerdes, segellar les portes i posar sifons als desguassos de la cuina per evitar que hi entrin. Un cop són a dins, eliminar-les és més complex perquè cada cop són més resistents als biocides.

Com més altes siguin les temperatures, més s'accelerarà la proliferació de paneroles. "La calor fa que els cicles biològics dels insectes vagin més de pressa i es reprodueixin més", concreta. García no descarta afectacions d'altres tipus de panerola –com l'oriental, de color negre, o l'alemanya, més petita i habitual a les cuines– al llarg d'aquesta temporada, però diu que seran molt menors en comparació amb l'americana. Ara bé, l'ADEPAP alerta que el canvi climàtic i la globalització portaran noves espècies d’insectes que poden convertir-se en plaga. En destaca dues: la panerola de banda marró o dels mobles, que ja s’ha localitzat de manera dispersa a Catalunya, i la panerola del Turquestan, l'hàbitat de la qual també és el clavegueram.

Turisme i mobles reutilitzats

L’arribada massiva del turisme durant els mesos d’estiu, així com la mobilitat internacional dels catalans i de les mercaderies, augmentaran les possibilitats d’aparició de les xinxes de llit (Cimex lectularius), una de les plagues més invisibles, però desesperants per a qui la pateix. Arriben a les cases a través de la roba o les maletes de viatge i, segons alerta García, s'estan "universalitzant" i són bastant difícils d’eliminar. "Han estat molt presents en la història, però des de fa alguns anys hi ha hagut un repunt molt important pel retrocés en les mesures d'higiene en alguns entorns residencials o d'oci, per la globalització i els viatges internacionals i perquè són l'altra cara de la reutilització de mobles que es troben al carrer", assenyala l'expert.

En aquest sentit, García recorda que les xinxes únicament entren a casa "amb nosaltres", sigui a la roba, les maletes o els mobles. Tot i que aquests xucla-sang no transmeten cap malaltia, sí que tenen un impacte molt fort en la salut mental i el benestar de qui les pateix. "No deixa dormir perquè pica molt, genera pics d'ansietat i estrès, els tractaments són complexos i sovint són resistents als fàrmacs", enumera el portaveu de l'ADEPAP, que com a estratègies per evitar una infestació de xinxes recomana no posar mai les maletes a sota dels llits i trucar immediatament als professionals en cas d'infestació.

Mosquits i paparres

Les pluges primaverals han estat un bàlsam per a la greu sequera, però també un revulsiu per als mosquits, que havien disminuït l'activitat arran de la falta de precipitacions. L'aparició del mosquit comú (Culex pipiens) estarà condicionada a pluges més abundants, perquè en necessiten per reproduir-se. Per això, aquesta espècie continuarà expandint-se sobretot a zones amb grans masses d’aigua, prop de rius, llacs i estanys.

Ara bé, malgrat la sequera i l’emergència hídrica, aquest estiu tornarà a haver-hi plagues de mosquit tigre (Aedes albopictus), del qual es va començar a detectar l’aparició després de les pluges de finals d’abril i del mes de maig. García explica que “fins i tot en un context de poques precipitacions, el mosquit tigre viu i s'aprofita de l'activitat humana perquè en té prou amb petites acumulacions d’aigua per completar el seu cicle vital i reproduir-se”. Per això, l'expert recomana evitar els petits espais d'aigua en llocs privats i domicilis.

Enguany també s’ha detectat la presència de la paparra Hyalomma lusitanicum a Barcelona i Tarragona. A diferència d’altres espècies, aquesta pot perseguir l'hoste amb el risc que, si estan infectades amb patògens, els poden transmetre mentre s’alimenten xuclant la sang. Ara bé, García emet un missatge de tranquil·litat: "De tots els individus analitzats a Catalunya, cap era portador del virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, el patogen que hi pot ser present".

Les rates, una plaga urbana de tot l’any

La cinquena plaga en realitat hi és tot l'any: a diferència dels insectes, les rates són mamífers, als quals la temperatura exterior no influeix en l'aparició, i poden estar actives i ser reproductives tot l’any. La rata grisa o comuna es troba principalment en entorns urbans i pot desplaçar-se fins a una distància de 50 metres per cercar aliment i aigua. I la presència de deixalles i menjar al carrer fan que apareguin amb més facilitat i, per això, són més presents a les grans ciutats. "Per controlar les rates és fonamental fer una bona gestió de residus a la via pública i als contenidors i evitar proporcionar-los aliments i que puguin entrar a les cases a través de soterranis", diu García.

Ara bé, tot i que la rata grisa és la més comuna als entorns urbans, cada cop augmenta més la presència de la rata negra (Rattus rattus), que tradicionalment acostumava a habitar al camp. Aquesta espècie escala més fàcilment i pot pujar les parets amb l’ajut de cables, sortints o petites esquerdes dels edificis.