Ni festes als vaixells ni motos d'aigua: el cap de Creus tindrà normes de navegació pròpies

GironaEl paratge protegit de fauna i flora del Parc Natural del Cap de Creus, a més dels turons, cales paradisíaques i penya-segats de terra ferma, ocupa més de 3.000 hectàrees de fons marí. Sota l'aigua, es conserva una reserva de praderies de fanerògames, enclavaments coral·lins de gorgònia i centenars d'espècies de peixos, mol·luscos o cefalòpodes. El creixement turístic de Cadaqués, Roses o el Port de la Selva dels últims anys, però, ha provocat que cada vegada més embarcacions, sobretot d'ús recreatiu, freqüentin la zona i posin en risc la protecció d'aquest entorn marí. És per això que, des del 2014, la Generalitat treballa per elaborar un Pla rector d'ús i gestió (PRUG) del cap de Creus que delimiti quines activitats en l'àmbit marítim estan permeses (i en quines condicions) i quines estan prohibides. Aquesta setmana, finalment, la Junta Rectora del parc ha validat l'esborrany del document, que sortirà a un procés d'informació pública, obert a al·legacions i a l'espera de l'aprovació definitiva. Es preveu que estigui enllestit a la primavera del 2025 i que ja estigui en vigor per a la pròxima campanya d'estiu.

Limitacions en fondeig, busseig i pesca

La normativa, que tindrà una vigència de quatre anys, és el resultat d'un procés participatiu d'unes 150 reunions de l'equip de biòlegs del parc amb els sectors socioeconòmics de la zona. El PRUG prohibeix la circulació per tota la superfície del parc de les motos d'aigua d'ús recreatiu i també veta la celebració de festes als vaixells que fondegen a les cales del cap de Creus. "La pràctica esportiva de motos d'aigua és una activitat molt sorollosa que representa un risc per a la fauna", explica el biòleg Ponç Feliu, director del Parc natural. I afegeix: "A més, per a les persones que venen a gaudir amb respecte de l'entorn, també és important el silenci i les motos d'aigua no encaixen amb aquests valors". I, sobre les festes, que fins ara havien causat algunes situacions problemàtiques, sentencia: "Lògicament, el parc no és un lloc per anar de marxa".

El pla rector també preveu limitacions en el fondeig lliure d'embarcacions de poca eslora. Fins ara els vaixells podien fer parada en les zones delimitades per les boies, però, com a novetat, ara també s'afegeixen restriccions a les reserves naturals parcials. Entre la cala Prona i la punta de Farallons no estarà permès l'amarrament amb boia, el fondeig durant la nit, l'amarratge a roques amb elements metàl·lics ni la pesca recreativa. Així mateix, es fixarà la velocitat màxima de qualsevol embarcació de motor a 12 nusos, i es regularà l'ús del caiac, el busseig o la pesca professional. També es destinarà un pressupost de sis milions d'euros per fer recerca, augmentar la vigilància i millorar el sistema de boies de la zona.

El sector econòmic, en contra

Malgrat que el PRUG ha intentat recollir les aportacions de tots els actors socioeconòmics de la zona, bona part d'aquestes mesures no han agradat al sector turístic, els clubs nàutics o les associacions d'usuaris d'embarcacions, que lamenten que prohibeixin activitats que s'han fet "tota la vida". Una de les veus contràries és l'associació Som Cap de Creus, que reuneix empresaris, pescadors i veïns de Cadaqués. L'entitat ja treballa per presentar al·legacions. "Els biòlegs han decidit les mesures des d'un despatx sense tenir en compte la gent del poble, que hi viu o hi té una segona residència, i són els que durant molt de temps s'han preocupat de protegir el Cap de Creus i han evitat que es convertís en un complex com Platja d'Aro o Empuriabrava", afirma Jordi Baiges, portaveu de Som Cap de Creus. I afegeix: "No estem en contra que hi hagi una regulació, però cal que es faci a partir de les dades objectives que demostrin l'impacte i no a partir de les preferències d'un comitè científic. S'ha començat la casa per la teulada". En aquesta mateixa línia, l'Ajuntament de Rosesha obert una bústia pública per canalitzar i assessorar les al·legacions que els empresaris del sector turístic vulguin presentar al PRUG.

Segons els ecologistes, un 5 sobre 10

Per la banda ecologista, en canvi, 27 entitats naturalistes alt-empordaneses celebren que el PRUG finalment tiri endavant, però exigeixen a la Generalitat que "no cedeixi davant les pressions dels sectors contraris i el pla quedi en paper mullat". "La clau de volta de tot plegat és que es doti d'un servei de vigilància efectiu i que totes les possibles penalitzacions arribin a bon port", avisa Xavier Vizcaino, portaveu de Iaeden-Salvem l'Empordà i SOS Costa Brava. I, sobre el contingut de l'esborrany, els ecologistes consideren que el pla aprova amb un 5 raspat sobre 10. "Han caigut aspectes que estaven recollits en el primer document que es va obrir a un procés de participació, com la prohibició de fondeig en una zona propera a Cadaqués on hi ha posidònia o la pesca d'espècies amenaçades com el llobarro o el déntol", lamenta Vizcaino. I sobre les motos d'aigua, denuncia, es contempla l'excepció de circulació per als veïns dels municipis del Cap de Creus i es permeten sortides amb guies oficials i grups de 4.