Un altre estiu sense les obres de grans infraestructures hídriques

BarcelonaEl preu a pagar de més d'una dècada sense inversions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és que cap de les infraestructures que han de fer Catalunya més autosuficient i resilient pel que fa a l'aigua –sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona– estarà enllestida a l'estiu, quan es tem que s'agreugi la sequera. Malgrat que tota l'atenció se centra en el cel i la possibilitat que les pluges dels pròxims dos mesos nodreixin els embassaments, la realitat és tossuda. Plogui o no, les grans obres i projectes que podien haver assegurat més disponibilitat hídrica continuen a les beceroles o ni tan sols han començat. A curt termini hauria d'estar enllestida l'ampliació de la potabilitzadora al tram baix del riu Besòs, però les obres no s'acabaran almenys fins al 2025. Per a l'estrena de la segona dessalinitzadora de la Tordera i la creació de la dessaladora al Foix caldrà esperar fins al 2028 i el 2029, respectivament.

El canvi climàtic i la sequera s'han convertit en la principal preocupació dels catalans, segons el primer Baròmetre d'Opinió Política de l'any del CEO, i l'impacte d'aquest fenomen i de les restriccions que s'han desplegat en sectors estratègics com la indústria i l'agricultura ja preocupa a sis de cada deu economistes. El catedràtic emèrit d'ecologia de la UB Narcís Prat assegurava en una entrevista a l'ARA que el Govern no improvisa perquè hi ha un pla de sequera, però també alertava que en una dècada no s'han fet intervencions clau, com la reutilització del Besòs –presentada fa un any– o la millora dels aqüífers. Fa anys que els experts pressionen les administracions perquè facin inversions i obres necessàries per afrontar l'emergència i recorden que Catalunya ja es va haver de posar a prova per falta d'aigua entre el 2007 i el 2008 i que va haver de dur aigua amb vaixells des de Tarragona.

L'ACA es va comprometre llavors a invertir en infraestructures hídriques per "fer front a futurs episodis de sequera". Quinze anys després, doncs, ¿com s'ha pogut arribar a aquesta sequera històrica i incerta sense tenir preparat un arsenal d'infraestructures de regeneració i reutilització de l'aigua? Fonts governamentals asseguren que la resposta cal buscar-la en els comptes de l'ACA. Actualment, els té ben sanejats: segons les seves dades pressupostàries, va tancar l'exercici de l'any 2022 amb 540 milions d'euros de romanent i, segons va avançar El Periódico, el 2023 la guardiolahauria crescut fins als 615 milions. Però, segons l'ens, aquesta gran suma no són estalvis, sinó "la diferència entre els ingressos liquidats i cobrats o en termini de cobrament i les factures que s'acumulen cada any". "Destinem íntegrament a actuacions del cicle de l'aigua tots els diners que ingressem del cànon de l'aigua", justifica l'ACA, que xifra els ingressos anuals en 480 milions d'euros.

D'aquests milions, el 90% són per a despesa corrent –funcionament de depuradores, embassaments, inspeccions i personal–, mentre que el 10% restant va a noves inversions. Això vol dir, continua l'ACA, que la majoria dels diners (360 milions) ja estan compromesos en contractes licitats i signats, subvencions i convenis, que s'han de posar en marxa per al període 2022-2027 i que es faran independentment dels pressupostos de la Generalitat (que preveien 1.045 milions). Els 180 milions restants s'han destinat majoritàriament a subvencions, afegeix. En alguns casos, l'ens explica que s'han guardat els fons durant un exercici o dos per assegurar la viabilitat dels projectes aprovats. "Totes les actuacions disposen d'un certificat d'existència de crèdit" que diu que l'ACA disposa dels diners, "però moltes no es poden executar en l'any en curs".

Paralitzats fins al 2021

Per entendre aquest panorama cal remuntar-se a la crisi econòmica del 2010. Des d'aleshores fins al 2019, l'ACA va haver de “fer front a un volum significatiu d'endeutament”, pel qual les “dotacions no financeres havien de situar-se a un volum considerablement inferior al dels ingressos corrents”, indica la memòria d'avantprojecte de pressupost per al 2024. Fa quinze anys es van construir les dessalinitzadores de la Tordera –que ara s'ha d'ampliar– i la del Prat, així com eines de regeneració d'aigua. Els plans de la Generalitat per preveure nous episodis de sequera el 2008 eren ambiciosos i fins i tot es va plantejar construir la dessalinitzadora del Foix, encara pendent. Però l'administració no va tornar a executar cap inversió en infraestructures hídriques fins al 2017. “Només vam acabar les obres que hi havia en curs”, reconeixen fonts de l'agència.

El motiu: l'enorme deute contret amb els bancs, que superava de llarg els 1.400 milions d'euros. No és fins al 2016 que la xifra es redueix a la meitat –pagant-se íntegrament amb els ingressos del cànon d'aigua– i el deute no se salda del tot fins al 2019. “I just quan sanegem els comptes i estem recuperant progressivament la capacitat inversora i d'iniciar grans obres, comencen els senyals de sequera”, lamenten fonts de l'ACA. A més, afegeixen que la llei d'estabilitat pressupostària prohibeix a les administracions endeutar-se per evitar situacions com les viscudes després de l'anterior sequera. Ara bé, per què després del 2019 s'ha trigat tant a desencallar les grans obres pendents? “Una vegada retornat la totalitat de l'endeutament durant l'any 2019, a partir del 2020, per diverses causes, el volum d'inversions no ha assolit el nivell que permetien els ingressos, cosa que ha suposat que entre el 2020 i el 2022, any a any, s'hagi anat incrementant el romanent de la tresoreria”, admet l'ACA en la seva memòria. Aquestes “diverses causes” no es detallen, ni al document ni a petició de l'ARA.

“Abans la solució per invertir en infraestructures era adquirir nou endeutament, però ara l'ACA ja no fa això, sinó que disposa dels diners per fer les actuacions amb garantia. Alguns diuen que els 540 milions són una guardiola, però són diners reservats per poder tirar endavant la totalitat dels projectes, des de la licitació fins a l'adjudicació i les obres”, es limiten a explicar a l'ACA. I, asseguren, passa el mateix amb les subvencions als ajuntaments: “Els 128 milions d'euros per reparar les xarxes de subministrament fa temps que els tenim guardats, però a efectes comptables no figuren fins que els consistoris demostren que tenen l'actuació feta i certificada”. Dit d'una altra manera, ara l'ACA vol "estalviar per invertir" i evitar tornar a ser deficitària. "Fins al 2021 teníem l'atenció focalitzada en la disponibilitat pressupostària i a adaptar els comptes a pagar allò estrictament necessari, com ara la millora de les captacions de pous. A partir del 2022 comencem amb les grans obres", afegeixen. 

Què funciona millor?

Els plans hídrics a Catalunya, que tenen l’objectiu d’augmentar la quantitat d’aigua que es produeix i resoldre'n el dèficit, s'aproven per un període de sis anys, però els grans projectes que s'inclouen són els mateixos des de fa quinze anys. L'actual pla, per al període 2022-2027, preveu una inversió de 2.437 milions d'euros, dels quals prop de 1.428 milions els aportarà íntegrament l'ACA. En aquest projecte s'inclou la inversió en les noves dessaladores i depuradores, així com la construcció i la recuperació de pous i les millores a les xarxes de subministrament o en les estratègies de reg per estalviar aigua. Dimarts, el Govern també va aprovar un decret llei de suplement de crèdit i mesures financeres de 145 milions d'euros, en què s'inclouen 30 milions per portar aigua amb vaixell si calgués o per fer dessalinitzadores portàtils, i 27,5 milions per ampliar la potabilitzadora del Besòs.

El professor Xavier Sánchez Vila, director del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, explica que la majoria dels projectes previstos al pla hídric són de gestió lenta i recorda que el fet que l'ACA entrés en fallida tècnica va aturar la planificació fins passats els pitjors embats de la pandèmia, el 2021. "Esclar que anem tard. Els tècnics són molt bons, però durant molt de temps han prioritzat l'estabilització econòmica. Un cop s'ha solucionat això, per atzar o mala sort, ha irromput la sequera i, en comptes de pensar a una dècada vista, s'ha hagut d'actuar sobre la marxa. El primer que s'ha fet és repensar la regeneració d'aigües i precisament això té tot el sentit", detalla. Actualment, la meitat de l'aigua que consumim ja prové de la regeneració o la dessalinització i, a curt termini, en dos o tres anys, es podria arribar fins als dos terços.

Al febrer, els governs català i espanyol van acordar desencallar les dues dessaladores: la de la Tordera, valorada en 287 M€ i la licitació de la qual encara s'ha d'acordar amb l'Estat tot i que el projecte ja està fet, i la del Foix, situada a Cubelles, que s'avança quatre anys al pla de gestió de l'aigua i comptarà amb un pressupost de 180 M€. El cost de les obres es finançarà a través de fons europeus en concepte de crèdit de l'Estat a la Generalitat i això vol dir que Catalunya haurà de tornar els diners, que recaptarà a través de la factura de l'aigua dels usuaris, en un màxim de trenta anys. Segons Sánchez Vila, aquesta és l'aposta més segura políticament "perquè sempre hi ha aigua al mar", però també és "la més cara de totes i la que més repercutirà en les factures".

Per això, l'expert aposta perquè es potenciï al màxim la regeneració d’aigua, una estratègia que s'ha consolidat tard, però que és la més lògica des d'un punt de vista ambiental. L'ampliació de la depuradora del Besòs per obtenir aigua subterrània i captar-ne de superficial del riu és una "boníssima solució", a parer seu, perquè no només permet guanyar aigua per ara –podrà produir uns 1.500 litres per segon–, sinó que també permetria nodrir els aqüífers per a futures sequeres. "Allà no s'evapora i quan la necessites, la recuperes, la tractes una mica i ja la pots utilitzar", assegura.