Els enginyers insisteixen que la interconnexió amb l’Ebre es pot fer en vuit mesos

BarcelonaLes reserves dels embassaments de les conques internes agonitzen –actualment estan al 14,70%– mentre que aquesta setmana el riu Ebre viu una crescuda extraordinària, la més gran dels últims anys. Sense anar més lluny, el cabal a Tortosa aquest dimarts era de 650 m³ per segon i, aquest dimecres, de 1.100 m³ per segon. La crítica situació climàtica que viu el país ha portat l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, una comissió que integra diferents col·legis professionals –el d’enginyers de camins, canals i ports; el d'enginyers agrònoms; el d'enginyers industrials i el d'economistes– a defensar en diverses ocasions la connexió de la xarxa que abasta Barcelona, l'àrea metropolitana i bona part de Girona amb la de Tarragona. Ara els enginyers han tornat a la càrrega i han presentat un nou argument: la interconnexió es podria fer en un termini de vuit mesos.

Segons els experts, els motius que expliquen la rapidesa en l'execució del projecte són diversos. El més destacat, però, és la "simplicitat tècnica" de l'obra. "La proposta que plantegem té una complexitat molt inferior a altres obres que s’han de fer, com per exemple les dessaladores", explica Xavier Minguillón, autor del projecte i membre de la comissió d’aigua, energia i medi ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. En concret, la comissió proposa la construcció d'una canonada de 65 km de llargada i 1.400 mm de diàmetre que connecti dues estacions de bombament: una a prop de Tarragona i una altra a prop de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès). Una canonada de l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat (ATL) ja existent connectaria el dipòsit de Sant Miquel amb el dipòsit de Masquefa. Així, bona part del recorregut de la canonada resseguiria de manera paral·lela infraestructures de transports com l'AP-7. L'Observatori estima que el cost de l'obra, sense IVA ni expropiacions, s'enfilaria fins als 275 milions d'euros.

"Són tres bombes, un tub i tres bombes. Això ho sabem fer", resumeix Minguillón. "Estem transportant aigua. Quan parlem de fabricar-ne, és un procés més complicat", afegeix. Segons detallen des de l'Observatori, ara l'estructura està prevista perquè l'aigua pugi de Tarragona cap a Masquefa, però també preveuen que pugui fer el recorregut invers en cas que fos necessari. "És un sistema reversible", puntualitza l'enginyer. Partint d'aquesta base, l'Observatori ha plantejat un calendari de treball per complir amb el termini proposat: per tenir el projecte en marxa en vuit mesos, caldria que els obrers fessin dos torns de vuit hores de dilluns a divendres. "S'ha de treballar intensament", reconeix l'impulsor de la iniciativa. La comissió també afegeix que la construcció està plantejada en diferents "paquets", és a dir, que es pot treballar en diferents punts de l'obra a la vegada i que els subministraments s'haurien de comprar a proveïdors propers.

Des de l'Observatori defensen que el projecte de la interconnexió de xarxes és una obra d'emergència, la qual cosa permetria tenir una tramitació administrativa diferent de l'ordinària (que acostuma a resoldre's en terminis més llargs), i podria escurçar el temps d'espera per obtenir una solució per aquesta sequera. "Quan una obra és d'emergència, l'administració pot reduir els terminis de manera substancial", explica el president de la comissió d’aigua, energia i medi ambient, Carles Conill. Per a l'expert, l'important és construir de seguida. "No és una dessalinitzadora o una regeneradora, que necessita complexitat tècnica [...]. Si ens creiem que estem en emergència, s’ha d’enfocar la interconnexió com una solució d'emergència".

Sense afectacions al riu Ebre

La proposta, que l'Observatori va presentar per primera vegada el desembre del mes passat, ha estat rebuda amb fredor per part del Govern, que l'ha descartat amb insistència. El mateix conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va argumentar en una entrevista a l'ARA que és una obra a llarg termini i que Catalunya "va decidir fa molt de temps que no volia els transvasaments". "Si ara ens hem de replantejar el que va decidir aquest país fa molt de temps, no és aquest conseller el que s'ho ha de replantejar, sinó el Parlament de Catalunya", va insistir. Els enginyers també han donat a conèixer la seva proposta a la resta de grups parlamentaris, però, de moment, continua estancada. "El camí no és fàcil", admet Minguillón. "Nosaltres hem posat aquesta solució sobre la taula per tal que qui ha de decidir sàpiga que es pot fer", afegeix.

L'enginyer reconeix que són conscients que pot comportar un cert conflicte territorial i social, però reiteren que "no estan parlant de transvasaments". Sí que és cert, però, que la connexió amb el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) implicaria transportar aigua des de l'Ebre. Ara bé, no seria aigua estrictament del riu, sinó dels canals del marge dret i esquerre, pels quals es perd aigua, segons la comissió. És a dir, és una aigua "que està prevista que s'extregui de l'Ebre i que Tarragona avui no està utilitzant", diu Conill. En aquest sentit, els enginyers asseguren que amb els 4 m³ per segon que té concedits el CAT n'hi hauria prou per abastar l'àrea metropolitana de Barcelona, que podria aprofitar l’aigua concedida al Camp de Tarragona i que no es gasta. Així, els enginyers i economistes calculen que la zona més densament poblada podria rebre al voltant d'1,5 m³ per segon en funció del mes.

L'Observatori assegura que aquesta interconnexió es podria activar en moments puntuals i seria reversible. "Aquesta és l'única solució que ens podria donar un cabal rellevant per la situació que estem afrontant. Pot aportar més de la meitat de l'aigua que estem traient dels pantans", conclou Conill. L'aposta del Govern es basa a potenciar la regeneració d'aigua, ampliar les dessalinitzadores existents –la de la Tordera (Tordera II, situada a Blanes), que es preveu que estigui operativa el 2028– i la construcció de la dessaladora de Foix (situada a Cubelles), que s'estima que es posi en marxa el 2029. El president de la comissió i la resta dels integrants de l’Observatori comparteixen aquesta idea. "Ara bé, també cal interconnectar les xarxes. És una solució estructural i que ens aporta resiliència a llarg termini. No ens atrevim a posar-li una data, però l'aigua dels embassaments s'acaba", rebla l'enginyer i membre de l'Observatori Marc Oliva.