Aquesta mateixa setmana, en una coneguda cadena de botigues d’alimentació catalana he trobat alvocats arribats de Colòmbia. I m’he preguntat, quan va començar el comerç a gran escala d’aquest fruit? Potser podem situar la data en el 1935, quan el Sr. Rudolph Hass patenta la varietat que porta el seu cognom, amb unes característiques òptimes per a l’exportació. Però és ben cert que la globalització d’un producte exòtic com aquest també la podem situar molt abans. Per exemple l'any 1602, quan neix la primera multinacional del món, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i que pocs anys després ja monopolitzava el comerç d’algunes espècies des d’aquests indrets cap a Europa, com el clau, el pebre o la nou moscada. El valor d’aquesta última, a la qual Amitav Ghosh li dedica tot un llibre, era tal que "amb un grapat es podia comprar una casa o un vaixell". També la podem situar després del segon viatge de Colon, quan al Carib i al nord-est del Brasil s’estén el cultiu a gran escala de la canya de sucre. En el capítol El Rey Azúcar y otros monarcas del seu llibre Las Venas Abiertas de América Latina, Eduardo Galeano explicava que "el sucre, que es conreava a petita escala a Sicília i a les illes Madeira i Cap Verd i es comprava a preus alts a Orient, era un article tan cobejat pels europeus que fins i tot en els aixovars de les reines va arribar a figurar com a part del dot." Perquè tant és parlar de sucre, nou moscada, pebre, cacau, cafè, tabac... com de l’alvocat. Al cap i a la fi, parlem de productes prescindibles que, convertits en desitjos, són motiu d’una colonització que encara destrueix milions i milions d’hectàrees de terra, boscos o selves.
Potser ja no hi han soldats al davant d’aquests negocis, però sí multinacionals i fons d’inversió que, establint plantacions d’alvocats, provoquen desforestació, esgotament dels aqüífers (és un cultiu que demanda molta aigua), desplaçament de comunitats i tones i tones d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a causa del seu transport intercontinental. Com estem veient en el reportatge El costat fosc de la teva torrada amb alvocat, el saludable alvocat, des del punt de vista del planeta, és exactament el contrari.
Catalunya exporta alvocats
I Catalunya, que no conrea alvocats, té un paper important en aquest entramat per satisfer el desig de menjar el que s’ha venut com un "superaliment". L’any 2022 van arribar a Catalunya unes 6.000 tones d’alvocats provinents d’Andalusia (especialment de Màlaga, que ha estès perillosament el seu monocultiu i que està fregant el col·lapse hídric), més unes 26.000 tones de tercers països (majoritàriament d’Amèrica Llatina). El nostre consum anual, molt elevat, és de 13.000 tones, el doble que fa deu anys i que representa una despesa total de més de 52 milions d’euros a les nostres llars. De la resta, una part es comercialitza a altres punts de l’estat, però la més substantiva, unes 12.600 tones, un cop arriben a Catalunya, surten cap a Europa. És a dir, les destrosses a Colòmbia o Màlaga s’alimenten fonamentalment de les ambicions empresarials per fer diners afavorint el consum sigui on sigui.
Darrere d’aquesta colonització agrícola no només trobem aquesta terrible guerra contra la natura i contra les poblacions locals. Tal com apareix aquests dies a la revista Soberanía Alimentaria, el comerç d’altres productes, com ara el pop i els dàtils, tenen relació amb situacions de guerra pel control de territoris, com seria el cas del Sàhara Occidental o Palestina. Avui, més que mai, ressona el poema de l’escriptora i camperola occitana Marcela Delpastre, “No és bo, el pa dels altres: L’han pastat amb cendra i sang”.
Gustavo Duch es coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria'
![El costat fosc de la teva torrada d’alvocat](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
