"Estimar l'aixada i els llibres": el consell d'un centenari ecologista

Barcelona“La paraula ecologia la vaig aprendre amb 50 anys. Però naturista, vegetarià, aquestes idees ja les tenia amb 10”. En Joan Carulla no sembla gens conscient d’haver estat un pioner de l’ecologisme i dels horts urbans a Catalunya, però ho és. Per a ell és simplement una filosofia de vida, la mateixa que l’ha fet viure un segle. Quin és el secret de la longevitat? “Estimar l'aixada i els llibres, estimar la natura, les plantes, cada gota de rosada...”, poetitza aquest avi centenari, que acaba d’escriure unes memòries amb l’ajuda del periodista Carlos Fresneda, Mi siglo verde (Icaria Editorial). Aviat espera que en surti l’edició en català.

Va complir els 100 anys el 26 de maig i encara avui enfila les escales cap al terrat de casa seva per tenir cura de l’hort, amb l’ajuda del seu fill Toni. Allà dalt, si no fos pels balcons dels edificis veïns, semblaria que has sortit per un moment de Barcelona. Envoltat de verd, en Joan ens mostra amb orgull les patates que ja han sortit i la seva parra, que dona fins a 100 quilos de raïm negre i dolç cada a any, diu, la meitat per a tiberi dels ocells de la ciutat. Aquella parra, explica, la va plantar fa anys “en una jardinera feta amb les prestatgeries del supermercat” del qual va ser propietari durant molts anys, a la planta baixa del mateix edifici. “Aquí tot és reciclat”.

Reciclat, reutilitzat i sense pesticides ni adobs químics. Tot natural. “La terra ho absorbeix tot, tot ho transforma”, diu Carulla, mentre explica que al seu hort hi ha enterrades capses de cartró, conglomerat, cola vegetal, qualsevol cosa orgànica que es pugui reaprofitar. Tot barrejat en 40 tones de terra que ocupen els 140 metres quadrats de terrat. Però no cal patir: “Els fonaments de l’edifici estaven fets per construir-hi vuit pisos i es va quedar en quatre”, ens tranquil·litza.

L’hort al terrat del carrer Navas no és el primer de Joan Carulla, en va fer un altre al pis on va viure abans, però és un dels primers i dels més antics que hi va haver a Barcelona. Té més de 50 anys. En un temps en què ningú plantava horts als terrats, ell volia portar a la ciutat un tros de Juneda, el seu poble natal de les Garrigues. “Vaig pensar: «Faré un hort i així ensenyaré a estimar les plantes i la terra». Aquí han vingut molts nens de moltes escoles, fa 50 anys que venen; aquest hort serveix per ensenyar a estimar i a aprofitar tot el que es pot aprofitar”, explica. I no només hi han anat escolars de primària: fa poc va rebre la visita d’uns investigadors de la Universitat de Califòrnia. No és gens estrany: fa més de mig segle que hi fa “observacions” sobre els cultius orgànics i el reciclatge natural.

Unes observacions que no han pogut passar per alt la catàstrofe climàtica, cada cop més patent arreu. “Abans la mitjana de pluja a Barcelona era de 600 litres per metre quadrat l’any, ara te'n plouen 300 de cop i després no res”, resumeix. El seu sistema de rec aprofita l’aigua de la pluja, precisament, amb uns dipòsits connectats entre ells on pot emmagatzemar fins a 9.000 litres a l’any. Però cada cop li costa més, admet. “Durant la pandèmia, el 2020, la calor em va matar les tomaqueres i les mongeteres. I l’any passat em van morir vuit arbres fruiters, els ha matat aquest canvi climàtic”, es lamenta, mentre mostra préssecs secs caiguts a terra abans d’hora: “Són estralls del canvi climàtic. Això no havia passat mai”.

Naturista des dels 10 anys

Joan Carulla va arribar a Barcelona amb 27 anys, l’any 1950. Però ja des que estava a Juneda era vegetarià, naturista, ecologista –potser sense saber-ho– i també pacifista. El naturisme, explica, el va aprendre als llibres que devorava amb 10 anys, i a la revista Pentalfa, que el doctor Nicolás Capo editava als anys 30 del segle passat. Els remeis naturistes –menjar sa i natural, reduir el consum de carn, d’alcohol i sucre, banys de sol, contacte amb la natura– van curar la seva tia d’una greu malaltia i allò també el va impactar. Però llavors va venir la guerra i la postguerra, i el vegetarianisme es va imposar per necessitat: només es podia viure del que dona la terra i “no hi havia diners ni per a adobs”. Prop d’un segle després, es manté fidel a aquella forma de vida: “No vull res que no hagués pogut menjar quan era pobre”. I la seva vitalitat amb 100 anys és la constatació que el mètode funciona. “Els nens d’ara, en canvi, estan afartats, embafats de dolços, de menjar processat, de beure, gelats”.

Als seus 100 anys, conserva una memòria privilegiada –té records de quan en tenia dos– i és un pou d’història i de saviesa. “El cervell i l’esperit em funcionen més ara que als 17 anys perquè llavors estava acovardit per la misèria”, em diu. Encara avui recorda l’alegria que va desfermar l’arribada de la Segona República el 1931, ell tenia 8 anys i va ajudar a vendre banderes republicanes a la botiga de la seva família a Juneda. De la Guerra Civil també té records molt vívids –“Van bombardejar el meu poble el 2 d’abril de 1938”– que van fer arrelar en ell un profund esperit pacifista. “Els desastres més grossos que hi ha hagut a la humanitat han estat per les guerres”, assegura, molt preocupat encara avui per la violència i pel nou “auge dels partits nazis a Europa” que no aconsegueix entendre.

Joan Carulla és un pacifista convençut i està segur, alhora, que el secret per a la bona salut –la humana i la del planeta, podríem afegir– és també “la pau interior”. “Quan un té alegria, estima, té pau interior, totes les cèl·lules del cos fan la seva feina ballant sardanes”, diu fent broma. Però la reflexió és seriosa. Joan Carulla és un “generador d’amor”, un concepte que ell mateix va encunyar quan era jove i volia donar una missió de vida a la gent gran. Però ell ho ha estat sempre, d’ençà que, encara nen, va decidir seguir la seva “intuïció” genuïna de “fer el bé i estimar”, com ell mateix diu. Estimar tant els éssers humans com els animals i les plantes, diu. Sobretot les plantes.